Els experts alerten en el HUB Alzheimer: “Estem davant un diamant en brut, però el sistema ha d'estar preparat”
L'aplicació del Lecanemab suposa una oportunitat tan gran com el repte que implica, al seu torn
La segona ponència en el HUB Alzheimer Barcelona, s'ha celebrat una taula rodona on tres destacats especialistes com la Dra. Raquel Sánchez Valle (Hospital Clínic), la Dra. Glòria Nohales (Hospital de la Mar) i el Dr. Albert Lladó (Hospital de la Santa Creu i Sant Pau) han debatut sobre l'impacte, els reptes i les oportunitats que planteja la imminent arribada del nou fàrmac per a l'Alzheimer aprovat recentment a Europa: Lecanemab.
Encara que l'aprovació per part de l'Agència Europea del Medicament (EMA) marca una fita, els experts coincideixen que el veritable desafiament comença ara: la seva integració real en el sistema públic de salut. Tal com ha destacat la Dra. Sánchez Valle, “el medicament està aprovat, però encara no sabem si tindrà cobertura pública a Espanya. A nivell europeu, s'exigirà un registre rigorós i un estudi postautorització. No serà accessible abans d'octubre, i sempre sota un control estricte”.
Preparació desigual: infraestructures, formació i equitat
Tant Sánchez Valle com Nohales i Lladó han coincidit que la implementació del tractament no serà homogènia i plantejarà fortes tensions al sistema. “No tots els hospitals estan preparats per a aquest tsunami assistencial”, va advertir la Dra. Nohales. Mentre a Barcelona alguns centres com el Clínic, la Mar o Sant Pau es preparen activament, la situació en altres punts de Catalunya podria ser molt diferent.
El Dr. Lladó ha estat: “Avui no hi ha equitat en el diagnòstic de l'Alzheimer. Molts centres manquen de biomarcadores essencials. Serà necessari planificar circuits de derivació per a garantir que tots els pacients, visquin on visquin, tinguin accés a diagnòstic i tractament”.
A més de l'accés, els ponents han advertit sobre un “coll d'ampolla” estructural: la falta de professionals. Segons la Dra. Sánchez Valle, “no tenim suficients neuròlegs ben formats, i encara menys infermeres especialitzades. També falten radiòlegs. És un problema estructural”.
Els ponents han detacat que un estudi recent a Washington, citat durant l'acte, va revelar que per a tractar a 234 pacients es van necessitar 5 facultatius a temps complet, sense comptar personal d'infermeria. Una xifra que il·lustra la magnitud del repte logístic.
Atenció primària, intel·ligència artificial i el paper de la societat
Un dels temes més debatuts ha estat el paper de l'atenció primària en aquest nou escenari. “La primària està molt tocada, però és clau per a la detecció precoç i per a conscienciar a la població que la demència no és una conseqüència inevitable de l'envelliment”, va explicar Nohales.
En paral·lel, Sánchez Valle ha assegurat que “la intel·ligència artificial ha d'ajudar a automatitzar processos i alliberar temps professional" però, ara com ara, en treballs més complexos cal deixar via lliure a les persones.
Una gran oportunitat, però amb riscos
La taula ha tancat amb una visió compartida: les noves teràpies, com Lecanemab, representen una gran oportunitat, però també un enorme desafiament.
“Aquestes teràpies són com un diamant en brut: cares, però amb gran potencial. Hem de polir-les bé —des de l'estructura sanitària fins a la formació professional— perquè realment aportin tot el seu valor”, ha sentenciat Sánchez Valle.
Els tres experts van coincidir que l'inici de l'era terapèutica de l'Alzheimer exigeix una transformació profunda del sistema, amb recursos, estratègia i visió a llarg termini.
Escriu el teu comentari