El tractament per a frenar l'Alzheimer solament s'aplicarà "al 6% dels pacients"

La tercera taula rodona de la jornada en el HUB Alzheimer de Barcelona ha posat el focus en un aspecte clau del nou escenari terapèutic: a qui es podria tractar amb els nous fàrmacs?

Moderada per la Dra. Mercè Boada (ACE Alzheimer Center), la conversa entre quatre referents en neurologia ha deixat clar que el diagnòstic clínic ja no és suficient. Juan Fortea (Hospital de Sant Pau) ha defensat que “hi ha consens absolut en què el diagnòstic ha de ser clínic i biològic”, apel·lant a l'ús sistemàtic de biomarcadores. Malgrat això, menys del 20% dels pacients han rebut aquest tipus de diagnòstic fins i tot en centres especialitzats" cal afegir que en centres no especialitzats arriba a ser del 8%.

Marc Suárez-Calvet (BarcelonaBeta) i Albert Lladó (Hospital Clínic) han coincidit que és urgent reduir els terminis actuals, que poden allargar fins a tres anys des de la primera queixa fins a l'avaluació clínica. “Si volem que els tractaments siguin efectius, cal actuar precoçment”, ha afirmat Lladó, qui també ha alertat sobre la imminent sobrecàrrega assistencial.

La taula ha destacat el repte formatiu del personal sanitari davant un escenari encara incert. “El 94% de pacients no seran candidats a aquests tractaments. Saber dir que no serà dolorós i requerirà una estratègia clara de comunicació”, ha advertit Lladó.

La necessitat d'un registre oficial de pacients, impulsat des de l'administració, ha estat un altre dels punts forts del debat. Tant Fortea com Suárez-Calvet ho han considerat essencial per a avaluar la utilitat real dels nous fàrmacs i per a aprendre de la seva aplicació en vida real, més enllà dels assajos clínics.

“Sense experiència no aprendrem. No podem permetre'ns anar també per darrere en el coneixement clínic”, ha sentenciat Boada, que ha tancat la sessió reivindicant inversió, formació i anticipació com a pilars imprescindibles per a la nova era terapèutica de l'Alzheimer.