L'impuls de Barcelona en la lluita contra l'Alzheimer: Reptes i oportunitats de l'accés a les noves teràpies

Gloria Oliver, directora adjunta de la Fundació Pasqual Maragall, ha inaugurat la trobada destacant el lideratge de Barcelona com la segona ciutat europea en producció científica sobre Alzheimer, amb 7 dels 10 centres d'excel·lència situats a la ciutat. El HUB ha articulat tres línies d'acció: beques predoctorals, formació gratuïta per a professionals d'atenció primària i jornades de coneixement compartit com la celebrada avui.

Una visió sistèmica sobre la incorporació del fàrmac

La primera ponència va estar a càrrec d'Ana Clopés, responsable de l'àrea de medicaments del Servei Català de la Salut, qui va exposar els reptes sistèmics per a incorporar innovacions com Lecanemab, el primer fàrmac que frena l'evolució de la malaltia.

Clopés va explicar el procés regulador, des del desenvolupament clínic fins a la comercialització, amb especial focus en l'eficiència, la sostenibilitat i el valor clínic afegit. I conlcuyó assenyalant que a Catalunya, un grup de treball es va activar des de febrer de 2025 per a dimensionar recursos, definir circuits i accelerar decisions.

Preparació hospitalària: entre el repte i l'oportunitat

La següent taula rodona, va abordar l'estat de preparació dels hospitals per a administrar Lecanemab, ja aprovat per l'Agència Europea del Medicament però encara pendent de finançament públic.

Raquel Sánchez Valle (Clínic) va advertir que el fàrmac no estarà disponible fins a octubre, i que el procés estarà altament regulat. Va afirmar que el Clínic ja s'ha preparat, però que fan falta recursos, formació i una estratègia nacional.

Gloria Nohales (Hospital de la Mar) va compartir que poden assumir pacients, però va alertar sobre la pressió que suposarà en ressonàncies, farmacèutics i professionals. Alberto Lleó (Sant Pau) va denunciar la falta d'equitat diagnòstica i la necessitat de derivacions entre centres. Els tres van coincidir que la clau serà la formació del personal i una millor redistribució de càrregues.

Els ponents van aprofundir en els recursos humans i materials necessaris. Sánchez Valle va destacar que el coll d'ampolla real serà la falta de neuròlegs, infermeres i radiòlegs formats. Nohales va afegir que no s'ha planificat bé durant anys i que formar i retenir talent serà un desafiament.

La intel·ligència artificial es va presentar com una eina per a alleugerir processos i alliberar espai per a proves complexes. També es va destacar el paper fonamental de l'atenció primària per a la detecció precoç i la conscienciació comunitària, especialment en zones no urbanes.

El model de seguiment: registre, realisme clínic i governança
 

Una tercera sessió va centrar el debat en el seguiment dels pacients i l'aplicació pràctica del tractament. Xavier Montalbán va defensar que els registres han estat essencials i han de ser públics, sense control per part de les farmacèutiques. Va recordar que, com en l'esclerosi múltiple, els criteris d'inclusió i exclusió poden evolucionar amb l'experiència clínica real.

Juan Pablo Tartari va remarcar que els protocols per a la infusió i el seguiment ja estan dissenyats, però caldrà estar preparats per a possibles efectes secundaris inesperats. La governança del fàrmac va ser un punt clau, amb consens sobre la necessitat de transparència i una estratègia de país compartida.

Qui serà candidat al tractament?

La sigiente taula rodona, moderada per Mercè Boada, va debatre sobre els criteris d'inclusió. Juan Fortea va ser clar: només el diagnòstic clínic no és suficient; es requereix diagnòstic biològic. Va lamentar que només el 8% dels pacients anés d'unitats especialitzades compten amb ell, i va defensar l'ús generalitzat de biomarcadores.

Marc Suárez-Calvet va plantejar anar més enllà dels criteris clínics i considerar també perfils de seguretat. Albert Lladó va assegurar que detectar la malaltia precoçment és fonamental per a l'eficàcia del tractament i que cal reduir dràsticament els tres anys que avui passen entre la primera queixa i el diagnòstic. Va advertir que el 95% dels pacients no seran candidats al fàrmac i que la comunicació amb les famílies serà un repte.

Fortea va destacar que una bona estratègia de comunicació és clau per a no perdre efectivitat, mentre Suárez-Calvet va emfatitzar la importància de donar autonomia al pacient des del primer moment del diagnòstic.

Una aplicació delicada en els centres locals

Durant l'última taula rodona moderada per Pilar Delgado de l'Hospital Vall d’Hebron, es van abordar els principals reptes per a aplicar els nous tractaments contra l'Alzheimer en els centres d'atenció locals.

Joan Deniel, en representació de la CAMFiC, va assenyalar que el primer desafiament és aconseguir un diagnòstic precoç, clau per a aprofitar al màxim els nous fàrmacs. Va subratllar la importància de l'exploració clínica i física per part del metge, la valoració del qual continua sent essencial. També va advertir sobre la falta d'equitat territorial, ja que no en totes les zones de Catalunya es disposa de les proves de neuroimagen necessàries, com la ressonància magnètica, i en alguns llocs només es compta amb TAC. 

Per part seva, Pablo Villoslada, cap de Neurologia de l'Hospital de la Mar, va destacar que ens trobem davant un canvi de paradigma. Va assenyalar que la integració d'aquests tractaments serà un procés gradual, i que la seva incorporació en l'atenció primària serà determinant. Considera que l'accés a biomarcadores en sang serà un dels elements més rellevants en aquesta etapa, i que en uns anys podríem arribar a una situació similar a la que avui es viu en camps com l'oncologia. També va exposar l'experiència d'un programa pilot en un CAP del Raval com a exemple de com podrien integrar les unitats de memòria i l'atenció a persones en risc dins del sistema comunitari.

Tots dos van coincidir que hi ha una clara falta de professionals amb formació específica en l'àmbit de la deterioració cognitiva i de l'Alzheimer. Es va destacar la importància de formar no sols a metges, sinó també a personal d'infermeria i a radiòlegs. 

Argimon creu en un futur sense Alzheimer

Com ha conclòs Josep Maria Argimon, agraint la participació de tots els ponents i assistents:
“Som conscients que tenim molta feina per davant, un treball que durarà anys i dècades, però que aconseguirem, perquè —com va dir Pasqual Maragall— en cap lloc està escrit que l'Alzheimer no es pugui vèncer. Veurem un món amb menys estralls causats per l'Alzheimer.”