El retorn de la cocaïna: hospitals en alerta pel boom entre la joventut espanyola

El consum de cocaïna ha tornat a situar-se al centre de les urgències hospitalàries a Espanya, amb un augment notable de casos entre els joves. Segons l’últim informe de l’Observatori Espanyol de les Drogues i les Addiccions (OEDA), dependent del Ministeri de Sanitat, el 2022 es van registrar 6.122 episodis mèdics relacionats amb l’ús no terapèutic de drogues, cosa que suposa un increment de l’11 % respecte a l’any anterior.

La cocaïna lidera les urgències per drogues

Per primera vegada des d’abans de la pandèmia, la cocaïna ha estat la substància més detectada als serveis d’urgències, implicada en el 34,3 % dels casos atesos. Supera així el cànnabis (22,1 %) i l’heroïna (11,3 %), consolidant-se com la droga més problemàtica en termes d’impacte sanitari.

L’informe assenyala un canvi preocupant en els patrons de consum: més del 40 % dels pacients atesos havien ingerit diverses substàncies al mateix temps, cosa que dificulta el tractament mèdic i augmenta els riscos clínics.

Joves en el punt de mira

Un dels dades més alarmants de l’estudi és el repunt entre els menors de 25 anys, que van representar el 18,2 % del total de pacients atesos. El grup d’edat més nombrós va ser el de 25 a 34 anys, amb un 31,6 % dels casos.

El perfil més freqüent és el d’homes joves, amb una edat mitjana de 35 anys, espanyols i residents en llars familiars. Aquesta dada trenca amb la imatge tradicional del toxicòman desvinculat de l’entorn social i familiar, i apunta a una major normalització del consum en entorns quotidians.

Repunt després de la pandèmia

Durant els anys 2020 i 2021, la incidència d’urgències hospitalàries per drogues va descendir com a conseqüència de les restriccions per la COVID-19 i la saturació del sistema sanitari. No obstant això, amb la recuperació de la vida social el 2022, els nivells han tornat a xifres similars a les de 2019, quan es van notificar una mica més de 6.500 episodis.

L’informe confirma que el retorn a l’activitat social ha portat un augment significatiu del consum problemàtic de substàncies.

Hospitalitzacions i gravetat

No tots els episodis acaben amb ingrés hospitalari, però una part important sí que ho fa. El 2022, el 14,6 % dels casos —gairebé 900 persones— va requerir hospitalització per complicacions greus associades al consum de drogues.

Els efectes més comuns del consum de cocaïna que provoquen aquests ingressos inclouen crisis d’ansietat, taquicàrdies, arítmies, episodis psicòtics i fins i tot infarts. La combinació amb alcohol i benzodiazepines, cada vegada més freqüent, agreuja notablement el quadre clínic.

Un sistema de tractament desconnectat

L’informe posa el focus en una greu mancança estructural: la falta de coordinació entre els serveis d’urgències i els programes de tractament d’addiccions. Només un 25,2 % dels pacients arriba a aquests programes a través d’una derivació mèdica. En canvi, més del 55 % ho fa per decisió pròpia o per pressió de l’entorn familiar.

A més, el 8,4 % dels pacients atesos ja havia acudit en anys anteriors pel mateix motiu, cosa que revela patrons de consum crònics i mal abordats des del punt de vista terapèutic.

Normalització social de la cocaïna

L’informe també alerta sobre la percepció social del risc entre els més joves. Tot i que el 96 % dels adolescents d’entre 14 i 18 anys considera molt perillós el consum habitual de cocaïna, aquest percentatge baixa al 79 % si es parla d’un ús ocasional.

A més, un de cada quatre menors afirma que podria aconseguir cocaïna amb facilitat si ho intentés. Aquesta accessibilitat coincideix amb dades d’altres estudis, com l’anàlisi d’aigües residuals en grans ciutats, on la presència de metabolits de cocaïna es manté alta i constant.

Reacció institucional

La Delegació del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues ha reconegut la gravetat de la situació i planteja una nova estratègia centrada en tres fronts: joves, policonsum i atenció hospitalària.

La implementació de nous sistemes de detecció precoç —com l’anàlisi de xeringues usades o residus en aigües residuals— busca anticipar canvis en els patrons de consum i adaptar les respostes del sistema sanitari.

Però els experts insisteixen que no n’hi ha prou amb mesures sanitàries. “L’augment d’ingressos hospitalaris per cocaïna entre joves és la conseqüència d’una fallida global en prevenció, educació i acompanyament social”, conclou l’informe.