Catalunya, exemple en l'aplicació de l'eutanàsia: Quatre anys de LORE amb avenços i reptes clars

La Llei Orgànica de Regulació de l'Eutanàsia (LORE) compleix quatre anys des de la seva entrada en vigor, i des de DMD Catalunya (DMD-Cat) se n'ha fet una valoració molt positiva del seu desplegament al territori. L'organització, que va presentar el seu balanç en una roda de premsa al Col·legi de Periodistes de Catalunya, subratlla, però, que encara queden aspectes crucials per garantir-ne una aplicació plenament equitativa.

La LOREen xifres: un dret en creixement sostingut

Les dades del Departament de Salut de 2024 corroboren un creixement constant i significatiu en l'aplicació de la LORE a Catalunya. s'han rebut gairebé 360 sol·licituds d'ajuda per morir, la qual cosa suposa un augment notable de més del 60% respecte a l'any anterior. d'aquestes, 189 van ser aprovades i 142 prestacions es van fer efectives, un increment de més de la meitat en només un any.

Aquestes xifres, que representen una petita fracció del total de defuncions a Catalunya (al voltant del 0,2%), reafirmen que l'eutanàsia s'està consolidant amb èxit com un servei més dins de la cartera de drets sanitaris. no obstant això, el procés de resolució, amb una mitjana de més de dos mesos (63 dies), subratlla la necessitat d'agilitzar-ne els tràmits per optimitzar l'experiència dels sol·licitants.

Del dret a la realitat: reptes i relats personals

DMD-Cat ha identificat diversos obstacles que encara dificulten la plena implementació de la llei. Una de les principals preocupacions és la persistència de casos no formalitzats, aquelles sol·licituds que arriben sense un registre adequat a causa de barreres imposades per professionals o per les mateixes institucions.

En aquest sentit, el Dr. Fernando Marín, metge i vicepresident de DMD Federal, va assenyalar que algunes comunitats autònomes encara no disposen d'un sistema tècnic especialitzat per registrar les dades de les persones que sol·liciten l'eutanàsia, arribant a utilitzar eines com whatsapp per a aquesta tasca. 

Sobre això, la presidenta de DMD-Cat, Cristina Vallès, va afirmar que, si bé algunes comunitats no compleixen la llei en aquest aspecte, Catalunya sí que ho ha fet, demostrant una millor praxi.Aquestes dificultats sistèmiques que DMD-Cat denuncia prenen una dimensió profundament humana a través de testimonis personals. 

Testimonis com el de Lukas Barrero també il·lustren la necessitat d'una major sensibilitat i formació. barrero, el fill d'una dona a qui es va aplicar l'eutanàsia el passat 18 de febrer de 2025, va relatar com a la seva mare, amb un dolor fortíssim a causa d'una malaltia incurable, se li va arribar a oferir una residència en lloc de la prestació d'eutanàsia, evidenciant una manca de comprensió sobre la seva situació real i el patiment que vivia.

Així mateix, la figura dels referents PRAM (Programa d'Atenció Mèdica Avançada) és, segons l'entitat, insuficientment reconeguda i valorada en molts centres. per això, insisteixen en la importància de professionalitzar i compensar aquesta tasca, assegurant la seva presència constant i la formació continuada. finalment, es considera imprescindible que tots els centres sanitaris disposin de protocols LORE clars, homologats pel Departament de Salut i coneguts per tot el personal.

Cristina Valles va posar l'accent en l'aspecte socioeconòmic, assenyalant que qüestions com la solitud o les dificultats econòmiques no estan contemplades en la informació que es proporciona, va afirmar que les persones amb un nivell socioeconòmic més alt, més informades per qüestions culturals o mitjans de comunicació, són les que actualment poden exercir més fàcilment el seu dret a la mort digna, suggerint una bretxa preocupant en l'accés equitatiu.

Full de ruta: propostes per a un desplegament òptim

Per abordar aquests reptes i garantir un desplegament òptim de la LORE i del Document de Voluntats Anticipades (DVA), DMD-Cat proposa un seguit de mesures. Entre elles, destaquen una campanya de comunicació institucional dirigida a la ciutadania, el reforç de l'oficina PRAM amb personal específic per desencallar casos, la implementació d'un protocol estandarditzat i auditable a tots els centres, i la creació d'un registre d'objectors real i efectiu que permeti una gestió àgil de les suplències. També es planteja la necessitat de compensar horàriament els referents PRAM i d'oferir formació anual obligatòria sobre la LORE i el DVA.

La LORE als tribunals: entre el suport legal i la resistència ideològica

En el marc d'aquest balanç, DMD-Cat ha volgut expressar el seu suport explícit a la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya (CGAC), l'organisme que, segons l'entitat, ha actuat amb rigor i sensibilitat interpretativa per assegurar el respecte dels drets individuals, sent un pilar fonamental en la bona praxi a Catalunya.En aquest sentit, el jurista i membre de DMD-Cat, Ramon Riu, va destacar el bon treball dels tribunals, així com la importància que el Tribunal Constitucional ja hagi assenyalat el dret a morir dignament.Amb tot, l'entitat critica amb fermesa la judicialització d'alguns punts de la llei que, lamenten, han impedit que persones amb la LORE aprovada puguin exercir el seu dret a decidir després de llargs i penosos processos. DMD-Cat denuncia que "la justícia es presta a la manipulació de grups que pretenen imposar la seva ideologia", fent referència a casos concrets que han arribat als tribunals, tot i que la gran majoria de sol·licituds s'han aplicat sense problemes.

Dignitat al final de vida: un dret fonamental innegociable

DMD-Cat reitera que la LORE no és només un text legal, sinó una conquesta de llibertat, dignitat i justícia per a aquelles persones que pateixen de manera insuportable i irreversible. Entenen que és un "acte d'amor i de respecte cap a les famílies" que han de conviure amb el dolor i la impotència de no poder alleujar el patiment dels seus éssers estimats. per tot això, l'entitat es compromet a continuar defensant el dret a morir dignament davant qualsevol intent de retrocés, assegurant que cap sol·licitud es perdi i que cap persona quedi desatesa per manca de recursos o protocols.