El 'número 2' del CNI nega que l'imant de Ripoll anés col·laborador i diu que 17A era "pràcticament inevitable"

El secretari general del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), Luis García Terán, ha afirmat aquest dijous al Congrés que Abdelbaki Es Satty, l’imam de Ripoll considerat com el cervell dels atemptats del 17 d’agost del 2017 (17-A) a Barcelona i Cambrils, “mai no va ser un col·laborador del CNI, mai no va aportar informació d’interès i mai no va rebre cap pagament”.

A més, ha afirmat categòricament que el CNI “no va tenir res a veure, ni coneixement previ, ni va induir absolutament res dels atemptats”. I ha subratllat que, donada la magnitud de l’amenaça gihadista aquell any, “era pràcticament inevitable que es produïssin atemptats” com el del 17-A.

García Terán ha explicat a la comissió que investiga aquests atemptats al Congrés dels Diputats que el nivell d’amenaça el 2017 era tal que els serveis d’intel·ligència europeus no es preguntaven “si hi hauria atemptats, sinó on, quan i com” es cometrien.

“El nostre primer objectiu és evitar morts. Utilitzem al màxim les nostres capacitats i recursos per impedir atemptats, però aquell atac va passar desapercebut per a tothom”, ha assenyalat, destacant que ni les activitats d’Es Satty, també conegut com l’imam de Ripoll, ni les de la resta de la cèl·lula terrorista “van cridar l’atenció” de les forces de seguretat ni del seu entorn social o familiar.

“Mai no va informar de res útil ni se li va pagar res”

Sobre la relació del CNI amb Es Satty, García Terán ha detallat que les interaccions van ser “mínimes” i que, com ja va declarar l’exdirector del centre Félix Sanz Roldán, aquesta persona “mai no va informar de res útil”. “No se li van pagar 400, ni 300, ni 500 euros, perquè els diners del CNI estan fiscalitzats fins a l’últim cèntim. No va ser un actiu del CNI. Hi vam parlar tres vegades i se li va donar un número de telèfon. Això no el converteix en informador, col·laborador o agent”, ha sentenciat.

El responsable d’intel·ligència ha explicat que en determinats moments el CNI “pot tenir interès sobre certes persones”, però que abans de considerar la seva incorporació com a font o actiu s’avalua si “té accés a informació útil, si és fiable i si és segura”. En el cas d’Es Satty, “res d’això coincidia”, ha conclòs.

“No hi havia interès en la informació que pogués aportar. Per tant, no es va generar cap informe. Si no existeix informació rellevant, no es produeix cap tipus de burocràcia interna”, ha argumentat el secretari general del CNI, en referència a l’absència de documentació escrita sobre suposades col·laboracions d’Es Satty amb el centre.

Avaluació d’Es Satty com a font potencial

García Terán ha explicat que el CNI va valorar la possibilitat d’utilitzar Es Satty com a font fins al desembre del 2014, ja que “havia tingut contactes indirectes amb persones que havien format part d’una cèl·lula per anar a combatre a l’Iraq” i va arribar a reconèixer 20 persones en fotografies.

Tanmateix, el CNI va descartar la seva utilitat després de comprovar que “no es relacionava amb l’entorn gihadista”. “No va passar les línies vermelles de donar informació certa”, ha afegit.

El compareixent ha explicat que hi va haver trobades telefòniques posteriors amb Es Satty perquè “va trucar dient que volia explicar coses” i que, en un context d’alerta antiterrorista, “parlem amb qui haguem de parlar per impedir atemptats”. Això no implica, ha insistit, que fos “col·laborador o font”.

Sobre la radicalització de l’imam, García Terán ha subratllat que “al desembre del 2014 no es va trobar cap indici ni informació que ens permetés establir que aquesta persona fos una amenaça”. Segons ha destacat, Es Satty “tenia una ideologia salafista gihadista, però això no és ser terrorista”. Ha afegit que “les persones evolucionen”, i en el seu cas ho va fer, però sense que en aquell moment existís “cap dada objectiva que fos una amenaça ni un risc”.

El secretari del CNI ha insistit que fins al 2017 “no hi va haver cap activitat objectiva que pogués ser detectada” com a amenaça terrorista, ja que “totes les activitats de la cèl·lula es van fer de manera clandestina”. Ha reconegut que Es Satty no va ser qui va radicalitzar els autors dels atemptats, “alguns ja ho estaven”, però sí que va ser qui “els va proporcionar el suport religiós i ideològic”.

“Va ser absolutament impossible de detectar”, ha afirmat, apuntant que el CNI no pot interceptar comunicacions ni registrar domicilis sense autorització judicial. “La seguretat al cent per cent no existeix”, ha dit qui va ser cap de la Divisió de Contraterrorisme de Girona, recordant que fins i tot “en estats policials on hi ha més intrusió sobre els drets individuals es pateixen atemptats”.

Canvis arran del 17-A

Arran d’aquests atemptats, García Terán ha explicat que tant el CNI com altres serveis europeus “van canviar el paradigma d’activitat amb certs entorns”. Ha subratllat que avui dia, “el que va passar amb Es Satty no passaria ara mateix amb les mesures adoptades després”, tot i que ha advertit que “l’amenaça ha evolucionat, és més complicada i més difícil de detectar”.

Pel que fa al nivell de risc actual, ha assenyalat que Espanya, amb dos milions de musulmans i “200 i escaig combatents a l’estranger”, no es troba en una situació tan greu com altres països, però ha alertat que continuaran existint cèl·lules autònomes.