Molt més que una manifestació: l'Orgull 2025 reclama canvis reals en ple cor de Barcelona

Barcelona s’ha tornat a tenyir de colors aquest dissabte 28 de juny amb la manifestació pel Dia Internacional de l’Orgull LGTBIQ+. Segons la Guàrdia Urbana, unes 3.000 persones van participar, mentre que els organitzadors de Crida LGBTI en van estimar al voltant de 10.000 assistents. Sota el lema “Davant l’emergència, més dissidència!”, la marxa ha recorregut des de plaça Universitat fins a plaça Sant Jaume, congregant més de 80 entitats que defensen la diversitat sexual i de gènere.

La 49a manifestació per la lliberació sexual i de gènere ha denunciat no només la LGTBIfòbia, sinó també el capitalisme rosa i les fronteres que encara marginen el col·lectiu. Després de la marxa, la festa ha continuat amb concerts a plaça Universitat, reafirmant la barreja entre reivindicació i celebració que caracteritza aquest dia.

Els Diàlegs Col·lectius LGTBI: un pas institucional

Aquest any, l’Ajuntament de Barcelona ha fet un pas important amb el llançament dels Diàlegs Col·lectius LGTBI, un procés participatiu destinat a diagnosticar la realitat del col·lectiu a la ciutat. Presentat per la tinenta d’alcaldia Maria Eugenia Gay, aquest projecte busca obrir espais de debat inclusius per garantir que les polítiques públiques reflecteixin les necessitats diverses de les persones LGTBI.

La 49a manifestació per la lliberació sexual i de gènere “contra la LGTBIfòbia, el capitalisme rosa i les fronteres” ha organitzat també una jornada festiva a plaça Universitat aquest dissabte a partir de les 20.30, amb els concerts de Caldo, Llum, La Francesssa i Vici Maurici, entre altres.

Barcelona es posiciona així com una ciutat pionera, compromesa amb la defensa dels drets humans i l’erradicació de tota forma de discriminació. El model que es construeix és un de respecte, igualtat i pluralitat cultural.

La història de la lluita LGTBIQ+ a Catalunya: de la clandestinitat a la visibilitat

La història de la lluita LGTBIQ+ a Catalunya es remunta als anys 70 amb el Moviment Espanyol d’Alliberament Homosexual (MELH), clandestí davant la repressió franquista i la Llei de Perillositat i Rehabilitació Social, que criminalitzava l’homosexualitat. Després de la mort de Franco, el 1977, el Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC) va organitzar la primera manifestació pública a Barcelona el 26 de juny, un acte de valentia i visibilitat en plena transició democràtica.

Tanmateix, alguns reconeixen fins i tot manifestacions anteriors, com la coneguda Marxa de les Carolines als anys 30, protagonitzada per un grup de dones trans al barri de Ciutat Vella, que van protestar contra la marginació amb una marxa irònica i valenta, recollida a l’obra de l’escriptor Jean Genet.

Posteriorment, la lluita va anar guanyant drets, amb fites com l’eliminació de l’homosexualitat com a malaltia per l’OMS el 1990, l’aprovació de la llei catalana pionera contra la homofòbia el 2014 i la legalització del matrimoni homosexual a Espanya el 2005, gràcies a avenços previs a Catalunya que reconeixien les unions estables entre persones del mateix sexe.

La prohibició de l’Orgull a Hongria i la resistència massiva

Mentre Barcelona celebra el seu Orgull, a Budapest es viu un episodi de resistència contra la repressió. El primer ministre hongarès Viktor Orbán va intentar prohibir la manifestació LGTBIQ+ sota lleis que neguen el dret a protestar i amb amenaces de l’extrema dreta.

Tanmateix, milers de persones van desafiar aquesta prohibició i van marxar pacíficament pel centre de la capital hongaresa, sota el lideratge de l’alcalde de Budapest, Gergely Karácsony, que va donar suport a la protesta amb el lema: “La llibertat i l’amor no es poden prohibir”. La manifestació va recórrer els carrers adornats amb la bandera de l’arc de Sant Martí, en un acte de coratge i reivindicació que ha ressonat a tota Europa.

Els orígens a Nova York: els aldarulls de Stonewall

El 28 de juny de 1969, al Stonewall Inn de Nova York, es va produir un aixecament espontani contra les redades policials habituals en locals LGTBIQ+. Per primera vegada, la comunitat va respondre amb resistència davant la repressió sistemàtica, donant inici a una onada de protestes que marcarien el naixement del moviment modern pels drets LGTBIQ+.

Aquests aldarulls, que es van prolongar durant diversos dies, van sembrar la llavor de l’organització col·lectiva i de la reivindicació pública, establint el 28 de juny com a Dia Internacional de l’Orgull LGTBIQ+, data que avui se celebra a tot el món, incloent la històrica manifestació de Barcelona.