Animals fugint de les bombes a Gaza? La veritat sobre les mantes gegants a les platges catalanes

Des de fa setmanes, en la costa catalana s'han albirat més d'una desena de mantes mDes de fa setmanes, s’han albirat més d’una desena de mantes gegants a la costa catalana —conegudes com a Mobula mobular—, un fet inèdit que ha despertat l’interès de la comunitat científica. Aquesta espècie, en perill d’extinció, viu habitualment mar endins, a gran profunditat, i la seva presència arran de platja preocupa als experts.

Les mantes poden fer fins a tres metres i pesar més de 300 quilos. Tot i la seva mida, no són perilloses per a les persones. “No tenen dents, no són agressives, tenen un petit fibló a la part de darrere però és molt residual”, explica Lucía Garrido, cap de l’Àrea de Clínica i Rescat de la Fundació CRAM.

Tot i això, es recomana no tocar-les ni acostar-s’hi i trucar immediatament al 112. Els equips del CRAM avaluen l’estat de l’animal i decideixen si cal ajudar-lo a tornar al mar, practicar-li l’eutanàsia o traslladar-lo per fer-li la necròpsia. La majoria de mantes arribades aquest estiu han mort, i les causes encara s’estan investigant.

El fenomen no només s’està donant a Catalunya, sinó també al País Valencià, les Illes Balears, Andalusia, França i Itàlia. Per què? Les teories són diverses. Claudio Barria, biòleg marí de l’Institut de Ciències del Mar, creu que podria tenir a veure amb el conflicte a Gaza: “A la zona de Palestina, que és on hi havia més mantes al Mediterrani, existeix un conflicte que s’ha agreujat des de l’any passat. Semblaria que aquestes mantes es podrien haver desplaçat cap a altres zones”.

Lucía Garrido afegeix que també podrien influir altres factors com ara la migració natural, la interacció pesquera, malalties, virus o l’escalfament global.

Actualment, una vintena d’entitats científiques de l’Estat —en coordinació amb equips de França i Itàlia— estudien aquest augment de presència i les causes de la seva mort. Mentrestant, qui tingui la sort de veure una manta a la costa pot considerar-se afortunat d’haver presenciat una de les espècies més majestuoses i desconegudes del Mediterrani.