Del caixer a l'app: la lluita per l'autonomia financera de les persones amb discapacitat i majors

La falta d'accessibilitat en webs, TPV i caixers automàtics limita la independència i la confidencialitat, un repte que la nova normativa europea obliga a solucionar.

|
La Caixa mejora la accesibilidad de sus servicios financieros
L'accessibilitat en suports digitals necessita continuar millorant Foto: Europa Press

 

L'accés de totes les persones, incloses aquelles amb discapacitat visual, física o persones majors, als serveis financers digitals i presencials va ser l'eix central d'una jornada impulsada per la Comissió Europea en col·laboració amb entitats com la Federació Bancària Europea, ONCE, AccessibleEU i la Unió Europea de Cecs.

L'objectiu comú: garantir que ningú quedi exclòs del sistema financer per falta d'accessibilitat. La banca, van recalcar els ponents, té no sols una responsabilitat ètica, sinó també legal amb l'entrada en vigor de la Directiva Europea 2019/882 sobre accessibilitat de productes i serveis. “L'accessibilitat no és una càrrega, és una oportunitat per a fer les coses millor”, va afirmar Wim Mijs, director de la Federació Bancària Europea. “El diàleg entre totes les parts és clau per a avançar”.

Barreres digitals i autonomia compromesa

Luis Palomares, representant de ONCE , va explicar que un dels principals reptes es troba en l'accés a pàgines web i aplicacions bancàries. “Poder contractar serveis de manera remota és clau no sols per autonomia, sinó per confidencialitat. Això cobra encara més importància per a persones amb discapacitat visual o mobilitat reduïda”.

Palomares va advertir que la falta d'accessibilitat a la informació impedeix a molts conèixer les condicions dels productes, entendre els contractes o saber què estan signant. També va assenyalar problemes amb els caixers automàtics i els TPV (terminals de punt de venda) tàctils, on les persones cegues no poden introduir la seva PIN de manera privada i segura.

Per a abordar aquests reptes, la ONCE ha desenvolupat documents tècnics amb criteris d'accessibilitat per a dispositius bancaris, incloent:

Marques tàctils en pantalles i laterals.

Vidre temperat amb relleus permanents.

Motors hápticos, que transmeten informació mitjançant vibracions, útils per a persones sordcegues.

Un estudi amb MasterCard va revelar que:

Més del 50% de les persones cegues té dificultats per a pagar en comerços físics.

El 63% troba problemes amb els TPV.

El 70% considera imprescindible la incorporació de marques tàctils.

A més, ONCE participa activament en processos de normalització tècnica i reunions amb bancs, desenvolupadors i fabricants.

Diversitat de solucions: avanç o caos?

Jakob Rosin, expert de AccessibleEU, va advertir sobre l'excés de solucions dispars: “Tenim desenes de bancs i fabricants de dispositius, cadascun buscant la seva pròpia solució. El problema és que acabem amb deu sistemes diferents, on en un has de mantenir premut un botó durant tres segons i en un altre estrènyer un costat del lector. Això no és amigable per a l'usuari”.

En la mateixa línia, Erik Gustafsson i Daniel Göransson, del Centre per a l'Accessibilitat en la Web (CPWA), van reclamar un estàndard comú: “La majoria dels dispositius ja són aquí fos. No necessitem reinventar-los, sinó desenvolupar un programari més simple. L'accessibilitat no ha de veure només com una obligació legal, sinó com una solució útil per a tots”, va dir Göransson.
“La intel·ligència artificial pot ser una gran aliada. No esperem a la legislació, avancem més ràpid que ella”.

Innovació tecnològica i ètica empresarial

Hendrik Bourgeois, representant de MasterCard , va defensar la necessitat d'oferir solucions flexibles per a una àmplia varietat de necessitats: “No hi ha una única manera de resoldre-ho tot. Cal tenir en compte les preferències i circumstàncies de cada usuari. Per a nosaltres, l'accessibilitat no és un dilema: és una forma ètica de treballar i de fer el mercat més resilient”.

Entre les innovacions presentades per la companyia trobem una targeta biomètrica que verifica la identitat mitjançant empremta dactilar directament sobre el plàstic o la funció "Clic to Pay", que permet pagar online sense necessitat d'introduir PIN ni signatura, registrant prèviament la targeta en una plataforma segura. “L'estandardització és important, però el més esperançador és que hi ha interès per avançar més ràpid que la regulació”, va concloure Bourgeois.

Fundación ONCE y CENTAC renuevan su compromiso para colaborar en la mejora de la accesibilidad de las TIC
L'accessibilitat digitalse ha convertoido en un element fonamental de la regulació europea

Sucursals accessibles, apps compatibles i personal format

María Abascal, especialista en regulació bancària, va destacar que els avanços ja es noten: apps mòbils compatibles amb lectors de pantalla, eliminació de barreres arquitectòniques en oficines, menús simplificats en caixers automàtics, i formació contínua del personal per a una atenció inclusiva.

María Luís Albuquerque, ex ministra de Finances de Portugal, va posar el focus en l'educació financera: “Gairebé el 50% de la població té baixa alfabetització, i el 55% baixa competència numèrica. Entre les persones amb discapacitat, la situació és encara més difícil”.

També va destacar la importància de l'efectiu com a mitjà d'inclusió i va demanar que el futur euro digital sigui accessible des del seu disseny.

Persones majors i dret a viure offline

La plataforma AGE, que representa a persones majors de tota Europa, va alertar sobre el risc d'exclusió per la digitalització accelerada: “La pèrdua d'autonomia és real. Si no pots usar un dispositiu digital o no pots pagar-lo, depens d'uns altres. Ningú vol això”.

A Bèlgica, el 90% de les persones majors de 60 anys no utilitza banca digital. AGE va insistir que el dret a estar offline ha de garantir. “Els serveis digitals han de ser accessibles, sí, però també han de continuar existint alternatives físiques i humanes”.

Sucursal, banco Kutxabank
Sucursal bancària en una foto d'arxiu

Una transformació col·lectiva

Des de la Comissió Europea, Inmaculada Plasència va tancar la jornada subratllant tres idees clau:

La normativa europea es basa en conceptes i estàndards de diferents sectors.

La Comissió no interpreta la llei, però sí que facilita la seva implementació.

La transformació ha de ser col·lectiva: “Els bancs han d'estar implicats, expressar les seves necessitats i participar activament en el procés. Només així avançarem. Això no va només de tecnologia. Va de drets. I de construir un sistema financer per a tots”.

L'accessibilitat en els serveis bancaris ja no és una opció, sinó una condició imprescindible per a garantir la igualtat d'oportunitats en un entorn cada vegada més digital. El camí cap a una banca veritablement inclusiva requerirà coordinació entre institucions, empreses tecnològiques, entitats financeres i usuaris, però el missatge que va deixar aquesta jornada és clar: avançar és possible, i fer-ho bé no sols és just, sinó també rendible i necessari per al futur del sector.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA