El Suprem exigeix pagar per a recórrer el desallotjament i protegeix a propietaris enfront de morosos

El Tribunal Suprem ha avalat una important garantia per als propietaris d'habitatges en lloguer: els inquilins als quals ja no es permeti romandre en el pis després de la finalització del contracte no podran recórrer el desallotjament si no paguen o consignen judicialment les rendes degudes, fins i tot si es troben en situació de vulnerabilitat econòmica i gaudeixen del benefici de justícia gratuïta.

En un acte del passat 9 d'abril, l'alt tribunal rebutja el recurs d'un inquilí que va romandre en l'immoble una vegada acabat el contracte. El propietari no sols va sol·licitar el desallotjament, sinó també el pagament de les rendes impagades durant el temps que l'ocupant va seguir en l'habitatge sense títol. La justícia va donar la raó a l'arrendador des de la primera instància, i ara el Suprem confirma que no es pot recórrer sense haver satisfet aquests deutes.

La sentència reforça la seguretat jurídica dels arrendadors en exigir que l'inquilí pagui el que és degut abans de poder presentar un recurs d'apel·lació o cassació, com estableix l'article 449.1 de la Llei d'Enjudiciament Civil. El Suprem aclareix que no es tracta d'una simple formalitat, sinó d'una exigència essencial per a protegir al propietari que ha guanyat el judici i ha evitat que el procés s'allargui artificialment a base de recursos per part de l'inquilí.

A més, el tribunal recorda que la justícia gratuïta no cobreix els deutes amb l'arrendador, ja que l'objectiu d'aquesta norma no és finançar retards o abusos del procés judicial. La consignació de rendes actua com a garantia per a assegurar que els recursos no s'utilitzin amb finalitats dilatoris, alguna cosa que afecta directament els propietaris que esperen recuperar el seu immoble o cobrar el que se'ls deu.

En la seva resolució, el Suprem també subratlla que no es vulnera el dret a la tutela judicial efectiva, ja que l'accés als recursos extraordinaris com la cassació no és absolut i està supeditat a les condicions legals establertes pel legislador.

Aquesta decisió suposa un suport clar als drets dels propietaris enfront de situacions d'ocupació irregular després de la fi del contracte i estableix un precedent que evita bloquejos judicials innecessaris en els processos de desnonament.