El sotsinspector del Grup de Recolzament d'Actuacions Forestals (GRAF) dels Bombers de la Generalitat, Jordi Castellví, preveu que els incendis de sisena generació, vinculats al canvi climàtic i caracteritzats per la seva velocitat extrema de propagació, de moment "són excepcionals, però aniran a més" en un futur a Catalunya.
Ho explica en una entrevista a Europa Press, on ha detallat que aquest tipus d'incendis —com el que els bombers ja han controlat a Torrefeta i Florejacs (Lleida) aquest dimecres— deixen de funcionar a nivell de superfície com ho fan habitualment, i es connecten a nivell atmosfèric, assolint un nivell d'impacte "més alt" a causa de les altes temperatures, així com per l'augment de vegetació a Catalunya.
Aquest tipus d'incendis pot generar pirocúmuls, un núvol que es produeix per la calor i el fum de l’incendi i que a Lleida ha arribat als 14 quilòmetres d’altura, i són capaços de "xuclar" l'incendi i generar intensitats en el front de xoc i velocitats de propagació més ràpides.
FORMACIÓ D'AQUESTS INCENDIS
Per tal que es produeixi aquest tipus de fenòmens, Castellví explica que l’atmosfera ha de tenir una certa inestabilitat, perquè l’incendi pugui pujar fins a les capes més altes i es connecti amb la capa superficial, on el foc es comença a moure amb les condicions atmosfèriques.
És llavors quan, a diferència dels incendis habituals on el vent pot anar a 30 o 40 km/h, en cas d’inestabilitat pot ascendir fins als 90, 100 o 110 km/h, i les condicions són molt diferents a les d’un incendi de superfície.
ACTUACIÓ DELS BOMBERS
Pel que fa al tipus d’actuació que duen a terme els bombers, el sotsinspector del GRAF explica que l’escenari de treball canvia, ja que s’aborda des d’una perspectiva més àmplia on, a través de tractors, maquinària pesada, foc tècnic i altres maniobres, s’intenta limitar que l’incendi s’estengui a altres zones.
Per això, es treballa al perímetre de l’incendi amb maniobres diferents a altres tipus de focs, intentant minimitzar el risc per a la població i emprant eixos de contenció mentre s’espera que les condicions meteorològiques millorin.
RESPOSTA DE LA CIUTADANIA
Davant un incendi de sisena generació, Castellví explica que des del cos el que es busca és que, dins el màxim polígon de potencial que pugui cremar, tota la població que es trobi dins d’aquesta zona s’ha de confinar a casa seva, tancant portes i finestres i, sobretot, no agafar el vehicle per sortir del lloc, ja que amb el fum i les altes temperatures es poden produir accidents o les persones poden quedar atrapades.
“Demanem màxima atenció a la ciutadania i que compleixin l’ordre de confinament. Si no podem garantir la seguretat dels bombers, molt menys podem garantir la de la població”, afegeix Castellví.
XILE, PORTUGAL I GRÈCIA
Els Bombers de la Generalitat fa anys que estudien aquest tipus d’incendis, traslladant-se a punts com Xile, Portugal i Grècia per estudiar com funcionen aquests focs, i va ser el 2021 amb els incendis de Santa Coloma de Queralt (Tarragona) —que va cremar més de 1.600 hectàrees— quan van veure “característiques similars” a un incendi de sisena generació.
“Fins al 2021 era un fenomen molt poc probable, però ja sabíem que Catalunya té aquests ingredients”, reconeix Castellví.
De cara al futur, Castellví destaca que per fer-los front no calen més recursos materials ni humans, ja que els Bombers de la Generalitat estan dotats amb les últimes inversions de millora, sinó que la solució passa per entrenar les unitats per a una presa de decisions més àgil.
A més, afegeix que l’estudi de l’estructura atmosfèrica per saber com funcionen, cap on van i, sobretot, quan s’acaben, és un dels punts clau per anticipar la resposta davant aquests fenòmens.
Escriu el teu comentari