La població catalana enfronta les conseqüències de l'onada de calor

L'onada de calor que afecta Catalunya en els últims dies ha deixat empremta, no sols en els termòmetres, sinó també en la vida quotidiana dels ciutadans i en el ritme frenètic del comerç local. Amb temperatures que superen els 40 graus en punts com Lleida, i una calor abrasadora que ha arribat abans de l'habitual, la demanda de solucions per a mitigar el clima s'ha disparat. Les vendes de ventiladors i aires condicionats s'han triplicat respecte al mateix període de l'any passat, i molts establiments asseguren estar a la vora del desproveïment.

“Estem desbordats, d'aquí a uns dies s'acabarà tot”, ha reconegut Joan Carles Calbet, president del Gremi de Comerciants d'Electrodomèstics de Catalunya. En declaracions a Europa Press, Calbet subratlla l'excepcionalitat del moment: “No recordo res semblant des de fa molts anys”. Segons explica Calbet, la calor en 2024 va arribar al juliol, però enguany l'estiu s'ha avançat, deslligant una carrera urgent pel confort climàtic.

La rapidesa amb la qual molts catalans busquen solucions revela un patró clar: qui pot, inverteix en un aire condicionat; qui no, opta per un ventilador que pugui utilitzar immediatament. Calbet apunta que el ventilador dempeus, amb preus entre els 30 i 50 euros, continua sent popular, però que ara l'autèntica “moda” són els ventiladors de sostre, la demanda del qual ha crescut notablement. “Són productes que s'han de demanar amb fins a sis mesos d'antelació, però ens hem quedat curts”, lamenten des de la Ferreteria Feliu de Santa Coloma de Farners, on el proveïment comença a ser una preocupació real.

Des de Lleida, on les temperatures extremes ja s'han convertit en norma, alerten d'una possible escassetat d'estoc. En la Ferreteria Ramon Soler ja preveuen dificultats per a mantenir el subministrament de ventiladors de sostre si l'onada de calor persisteix o s'intensifica.

Algunes ferreteries, com la Valls de Barcelona, afiliada a la cooperativa Optimus, ja han venut més de 300 productes en el que va d'estiu, una xifra que frega els nivells de tot l'estiu de 2024. En la Ferreteria Feliu, les xifres confirmen la tendència: un 8% més en vendes de ventiladors i un 14% més en aires condicionats, amb previsions que el creixement continuï a mesura que avança l'estiu.

Enfront d'aquest auge de la climatització, Calbet defensa l'eficiència energètica dels equips actuals i lamenta que encara existeixi un “estigma” sobre el consum energètic de l'aire condicionat. “Avui dia consumeix més una nevera que un aire condicionat”, sosté. El preu medio ronda els 400 euros, sense comptar la instal·lació.

Però la calor extrema no ve només. Aquest dissabte, l'Ajuntament de Tarragona ha activat la fase d'alerta del Pla d'Actuació Municipal davant el risc d'inundacions, seguint l'avís del CECAT per intenses pluges a la regió. La convivència entre episodis de calor sufocant i fenòmens meteorològics extrems comença a ser cada vegada més habitual.

Les autoritats recomanen extremar la precaució: evitar espais oberts i inestables, limitar els desplaçaments, no accedir a garatges o soterranis, i mantenir allunyats de zones inundables. La ciutadania ha d'estar preparada tant per a la calor extrema com per a les conseqüències de pluges torrencials, que poden agreujar una situació ja límit.

Però el problema no acaba aquí. A les temperatures extremes, que van aconseguir els 37,9 °C a Barcelona aquest dilluns —la xifra més alta registrada en un mes de juny des que existeixen registres en l'Observatori Fabra—, se sumen talls d'electricitat que han posat en escac a milers de ciutadans i negocis de Barcelona en plena temporada alta.  

Des de la nit del dilluns, diverses zones de l'àrea metropolitana han sofert interrupcions del subministrament elèctric. Endesa reconeix que en el moment més crític, prop de 5.800 habitatges es van veure afectades. A primera hora del dimarts, encara quedaven 558 pisos sense electricitat, en barris com Eixample, Sagrada Família, el Carmel, Les Corts o Gràcia.

Quant a consum energètic i despesa econòmica, l'Organització de Consumidors i Usuaris (#OCU) ha encès les alarmes davant aquest fenomen. Segons les seves estimacions, cada hora diària d'ús de l'aire condicionat pot augmentar la factura mensual entre 7 i 9 euros. En les llars on s'utilitza unes quatre hores al dia —una mitjana gens exagerada en jornades amb temperatures que superen els 35 graus— l'increment pot aconseguir o fins i tot superar els 30 euros. En habitatges on l'ús s'estén a sis hores diàries, el cost addicional pot arribar fàcilment als 50 euros.

Aquest augment de despesa no sols respon a l'ús més intensiu dels sistemes de climatització, sinó també a una estructura tarifària marcada per preus elevats del quilowatt hora. “Les altes temperatures ens obliguen a triar entre salut i estalvi, una disjuntiva injusta”, afirma Núria Soler, mare de dos fills en el barri de Sants, a Barcelona. “Amb dos nens petits i un avi amb problemes respiratoris, no puc permetre'm prescindir de l'aire condicionat. Però tampoc sé com afrontar la factura que s'acosta”.

L'ús de l'aire condicionat, indispensable per a molts en aquests dies, s'ha convertit en un autèntic factor de risc per a les economies domèstiques. I no sols això: l'augment de la demanda energètica posa una pressió afegida sobre un sistema elèctric que ja està prou pressionat.

La OCU ha publicat una sèrie de recomanacions per a reduir l'impacte del consum sense renunciar al confort. Entre elles destaquen programar l'aire condicionat a 26 °C, tancar portes i finestres mentre estigui encès, complementar la refrigeració amb ventiladors, i realitzar un manteniment adequat dels equips. Aplicar aquests consells pot suposar un estalvi significatiu.

Els experts també insten als usuaris amb tarifes de discriminació horària a concentrar l'ús de l'aire condicionat en les franges més barates. No obstant això, en plena onada de calor, les hores de major necessitat coincideixen amb les tarifes més cares, la qual cosa dificulta la implementació d'aquesta mesura.

Des d'una perspectiva més àmplia, aquest fenomen evidencia un problema estructural: la falta d'adaptació dels nostres habitatges i ciutats a les noves realitats climàtiques. Les onades de calor, cada vegada més freqüents i intenses, plantegen un repte no sols sanitari, sinó també energètic i econòmic. El model actual de refrigeració, basat en un consum intensiu d'electricitat, no és sostenible a llarg termini.

La situació a Catalunya és només un reflex d'un problema que afecta bona part del territori espanyol. El canvi climàtic no dona treva, i obliga a repensar els hàbits de consum i a apostar per solucions més eficients. Mentrestant, milers de famílies catalanes es preparen per a rebre una factura de la llum més inflada de l'habitual, com un peatge inevitable per intentar mantenir frescos enmig de l'asfalt ardent.