Els jutges creuen que la "Llei Bolaños" permetrà ocultar "casos de corrupció" com el "Cas Koldo" o la "trama Gürtel"

L'aprovació de l'arxiconeguda com a "Llei Bolaños" ha suposat un cop molt dur per als jutges i fiscals. Segons les principals associacions judicials del país, aquesta reforma, lluny de ser el que prometen els seus impulsors, atenta, segons ells, directament contra la independència judicial i provoca que el control del legislatiu sobre el judicial sigui un perill "molt gran". En aquest sentit, les associacions de jutges i fiscals que afirmen que es trenquen els principis de mèrit, igualtat i capacitat en l'accés a la carrera judicial, es polititza el Ministeri Fiscal, en augmentar el poder del fiscal general sense garanties d'imparcialitat i la reforma s'ha fet sense consulta prèvia, la qual cosa vulnera la independència judicial.

Per part seva, el ministre socialista ha defensat l'anomenada “Llei Bolaños” com una reforma clau per a modernitzar la Justícia, millorar la seva eficiència i reforçar la confiança ciutadana. A més, s'espera que hi hagi major igualtat en l'accés a la carrera judicial en els òrgans de l'Estat.  Unes explicacions que no han deixat gens satisfets a jutges i fiscals.  I és que no creuen en les paraules del Ministre Bolaños que afirmo: “Ni una sola línia d'aquesta llei afecta a la independència judicial. El que fa és modernitzar, agilitar i acostar la Justícia a la ciutadania”.

Una reforma contra el bloqueig del poder judicial

La coneguda com a “Llei Bolaños” és un paquet de reformes impulsat pel ministre de Justícia, Félix Bolaños, que inclou modificacions en el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i altres aspectes de la justícia espanyola. L'objectiu declarat pel Govern és desbloquejar la renovació del CGPJ, que porta més de cinc anys amb el mandat caducat a causa de la falta d'acord entre PSOE i PP.

No obstant això, la reforma proposada redueix les majories necessàries per a l'elecció de vocals del CGPJ, permetent que es realitzi amb majoria absoluta en segona votació en lloc dels tres cinquens actuals. Per al Govern, això és una manera d'evitar que el PP continuï bloquejant la renovació. Per a l'oposició i bona part de la judicatura, representa una ingerència política que trenca la separació de poders i posa en risc la independència judicial.

En aquest sentit, part de la urgència per a aplicar aquesta llei, resideix en la voluntat d'evitar sancions per part de la Unió Europea, ja que Brussel·les ha demanat que es desbloquegi la renovació del CGPJ.

Una vaga a l'altura de l'amenaça a la independència judicial

Tal com assegura en declaracions Catalunya Press, el jutge Rafael Ruiz, membre de l'organització Va unir de Fiscals i Jutges i jutge de Primera Instància i Instrucció de Sant Boi, els jutges i fiscals havien de sortir al carrer i mostrar una resposta a l'altura de l'amenaça que suposa la Llei Bolaños, passant de realitzar "aturs de deu minuts" a respostes de major contundència, com ho ha acabat sent la vaga.

Tal com lamenta el jutge Ruiz, la Llei Bolaños conté diverses reformes que atempten directament contra la independència judicial.

Rafael Ruiz assegura que aquesta protesta "no té res a veure amb el color del Govern" ni amb la ideologia de ningú. És alguna cosa que, segons els jutges i fiscals, va més enllà de la ideologia. Ja que es tracta d'un atac a la independència judicial.

Hi ha casos de corrupció com el cas "Koldo" o la trama "Gürtel" que no arribarien als Jutjats

D'altra banda, i el que pogués semblar més greu, és el fet que la Llei Bolaños preveu que la recerca de causes passi a estar en mans del Ministeri Fiscal. Una decisió que podria provocar que certes investigacions per corrupció "poguessin no existir". Així ho ha explicat el jutge Rafael Ruiz.

Aquest és un dels casos que més temor genera en jutges i fiscals. Ja que podríem veure com solament s'investiguen i surten a la llum casos de corrupció relacionats amb l'oposició del govern de torn. Una decisió que posaria en greu perill i en dubte l'estabilitat de la independència judicial a Espanya i el seu procés "garantista".

És a dir, amb aquesta reforma en vigor i amb el Ministeri Fiscal, podríem estar davant una societat que ara no sabria res del cas Koldo o, en el seu moment, podríem no haver sabut res de la trama Gürtel. El que acaba de manera radical amb la base de la justícia, tal com l'entenem. Tot, tenint en compte que hi hagi una intromissió per part del Govern de torn. 

I és que, al cap i a la fi, les decisions del Ministeri Fiscal depenen del que estipuli el Fiscal General, el qual ha de ser proposat pel Rei i aprovat pel Govern. El que suposaria una intromissió greu pel que fa a la independència judicial. Almenys, fins que el Fiscal General deixi de ser triat pel Govern en el poder.

Les oposicions, afectades per actors polítics

En aquest sentit, una de les mesures que ha posat en peu de guerra els jutges i magistrats ha estat la decisió de donar un paper més principal en la preparació de les oposicions al Centre d’Estudis Jurídics, entitat directament dependent del Ministeri de Justícia. De manera que, segons el jutge Rafael Ruiz, s’estan passant per alt l’Informe núm. 10/2007 del Consell Consultiu de Jutges Europeus (CCJE) i la Carta Europea sobre l’Estatut dels Jutges (paràgraf 2.3), “qualsevol autoritat encarregada de garantir la qualitat del programa de formació ha de ser independent dels poders executiu i legislatiu i estar composta, almenys en un 50%, per magistrats”.

Exàmens no anònims i desigualtats derivades

D'altra banda, alguna cosa que no agrada res a jutges i fiscals és com s'han alterat i modificat les vies d'accés als processos d'estabilització d'aquells jutges en situació d'interinitat i temporalitat, i altres persones formades en Dret amb experiència, que mitjançant un dictamen —del qual no se sap res i no es diu als Projectes que hagi de ser anònim— puguin procedir a un procés d'estabilització i a una plaça com a funcionaris. Una proposta que no deixa gens satisfets a fiscals i jutges. Tal com afirma Rafael Ruiz, l’absència de criteris objectius en el procés de selecció i la manca de garanties d’anonimat són un risc per als principis d’igualtat, mèrit i capacitat, a més que no garanteixen prou l’objectivitat en la selecció dels aspirants.

Seguiment desigual segons Bolaños i les associacions

En el que al seguiment de la vaga es refereix, el ministre Félix Bolaños va assegurar que solament un 28% dels judicis es van veure afectats per la protesta de jutges i fiscals. No obstant això, tal com assenyala el jutge Rafael Ruiz, basant-se en dades públiques del Comitè de Vaga, si tenim en compte tots els processos en els quals treballen jutges i fiscals, ens anem fins a un 70% de processos afectats, perquè "els jutges fem més treballs que els judicis".

És a dir, que si bé és cert la dada que va oferir Bolaños, la realitat és que si ens referim al total de processos afectats, passem del 28% al 70%.

Unanimitat en la crítica a la reforma

Si bé és cert que dos de les set associacions de jutges i fiscals no han secundat la vaga, la realitat és que totes estan d'acord a l'hora de criticar la Llei Bolaños, la qual consideren que atenta directament contra la independència judicial a Espanya. No obstant això, dos de les associacions progressistes de jutges i fiscals no han considerat adequat arribar al punt de fer vaga.

Així doncs, en el poder judicial no hi ha cap dubte del greu que pot arribar a ser l'aplicació de la Llei Bolaños, la qual posa en dubte la independència del poder judicial dins d'Espanya.

Internacionalització del conflicte: Estrasburg com a escenari clau

Davant la falta de resposta per part del Ministeri de Justícia, les associacions judicials han decidit elevar el conflicte al pla europeu. La setmana vinent, una delegació de representants viatjarà a Estrasburg per a mantenir reunions amb alts càrrecs del Parlament i la Comissió Europea, entre ells Javier Zarzalejos, president de la Comissió LIBE; Manfred Weber, president del Partit Popular Europeu; i Henna Virkkunen, vicepresidenta executiva de la Comissió.

Durant aquestes trobades, els jutges i fiscals traslladaran la seva preocupació pel que consideren una regressió democràtica a Espanya, en vulnerar —segons denuncien— els principis d'independència judicial, igualtat en l'accés a la funció pública i separació de poders. Apel·laran directament a la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i a l'article 19 del Tractat de la Unió Europea, que obliga els Estats membres a garantir la independència dels seus jutges com a pilar de l'Estat de dret.

Les associacions consideren que aquestes reformes, tramitades per via d'urgència i sense diàleg institucional, col·loquen a Espanya en el focus de preocupació europea, igual que ha ocorregut en el passat amb països com Polònia o Hongria. Per això, adverteixen que la mobilització no es detindrà en l'àmbit nacional, i que buscaran suport internacional per a frenar el que consideren una deriva autoritària de l'Executiu.