Catalunya, amb un dèficit de 11.000 habitatges a l'any, està obligada a créixer com Nova York?

Sant Vicenç dels Horts ha estat l’escenari d’un debat clau sobre el futur de l’habitatge a Catalunya, en què institucions públiques, administracions locals i agents privats han coincidit en la urgència d’un canvi de ritme. L’objectiu ha quedat clar: assolir 50.000 habitatges protegits abans del 2030 i garantir-ne l’accessibilitat, la sostenibilitat i la permanència com a bé públic.

L’alcalde de Sant Vicenç dels Horts, Miquel Comino, ha inaugurat l’acte reclamant més construcció, ajudes directes i impuls a la rehabilitació. Ha subratllat que el repte de l’habitatge no es pot abordar només des de la Generalitat, sinó que requereix una implicació total de l’AMB i els ajuntaments. També ha defensat un encaix fiscal adequat, perquè les ajudes no esdevinguin una càrrega que aturi els projectes. Ha posat en valor el paper dels municipis, especialment a través de l’IMPSOL, per la seva capacitat de liderar projectes innovadors, sostenibles i inclusius.

Silvia Paneque aposta per una Catalunya plena de grues, amb habitatge assequible i permanent

La consellera Esther Paneque ha defensat que “Catalunya ha de ser pensada com una ciutat diversa” i que el creixement urbanístic ha de respectar l’equilibri territorial, amb bona connectivitat i transport públic eficient. Ha recordat que, a l’octubre de 2024, es va aprovar el Pla Territorial Sectorial d’Habitatge, que estableix una estratègia per ordenar el creixement residencial.

Ha afirmat que l’objectiu és assolir un 15 % d’habitatge protegit, molt lluny encara de l’1,7 % actual. A més, ha anunciat la reserva de 670 sòls públics per a la construcció de 22.000 habitatges assequibles, gràcies a la col·laboració amb 295 municipis. “Tots els habitatges protegits han de ser assequibles per sempre. No poden perdre aquesta condició”, ha subratllat. També ha destacat el Fons d’Emancipació, que cobreix el 20 % de l’entrada d’un habitatge protegit, a interès zero i sense devolució fins que l’immoble estigui completament pagat.

Catalunya afronta un dèficit de 11.000 habitatges a l’any

Xavi Vilajoana, de l’Associació de Promotors Constructors d’Espanya, ha enviat un missatge contundent: el ritme actual de construcció és clarament insuficient. Ha calculat que, per recuperar el dèficit acumulat, caldria assolir les 50.000 habitatges noves a l’any. També ha criticat la complexitat legislativa i la contínua modificació normativa, que generen inseguretat jurídica i frenen les inversions. “Les lleis no estan donant els resultats que pretenien”, ha lamentat. Ha demanat una relació de més confiança entre el sector públic i el privat.

Creixer en vertical per solucionar el problema de l’habitatge

L’alcalde de Cornellà, Antonio Balmón, ha plantejat la necessitat de superar el tabú del creixement vertical i ha reclamat regles clares i estables, afirmant que “no pot ser que a mitja partida ens canviïn les normes”. Un creixement a l’estil Nova York.

A més, ha defensat que l’habitatge ha de ser una prioritat central a les polítiques públiques, ja que incideix directament en la cohesió social i en la dignitat de les persones.

Anselmo Méndez, Ministeri d’Habitatge d’Espanya: “Els fons de l’Estat han permès crear 1.400 habitatges i poden fer molt més”

El subdirector general de Política i Ajudes a l’Habitatge, Anselmo Méndez, ha explicat que des de 2021 l’Estat ha aportat 5,4 milions d’euros anuals a polítiques d’habitatge gestionades per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), fet que ha permès construir 1.400 habitatges.

Ha defensat la necessitat d’explorar mesures com l’IVA reduït o incentius fiscals, assegurant que els beneficis arribin a les persones que lloguen i no només als propietaris.

També ha reiterat el compromís del Govern amb l’objectiu d’assolir 50.000 habitatges protegits abans del 2030, en coordinació amb la Generalitat.

Ramon Torra, AMB i IMPSOL: “Hem de rehabilitar 10.000 habitatges a l’any, i només ho aconseguirem amb ajudes i agilitat”

Torra ha advertit que Catalunya compta amb un parc d’habitatges envellit, amb 450.000 llars anteriors als anys 80 que necessiten rehabilitació. També ha posat el focus en el creixement demogràfic: “En els pròxims deu anys, arribaran un milió de persones més, que necessitaran un lloc on viure”.

Ha destacat la necessitat d’un pla integral de rehabilitació, amb ajudes adaptades tant a comunitats de veïns com a barris vulnerables. Ha afirmat que la gestió pública pot millorar, però que el sector privat està millor preparat per assumir el risc financer. A més, ha defensat desestigmatitzar la figura del promotor, reivindicant una “remuneració justa” a canvi d’oferir habitatge assequible al mercat.

Compromisos concrets i dades clau:

• IMPSOL: Ha mantingut un compromís de 300 habitatges anuals, amb previsió de créixer fins a 500-600. Ja ha construït més de 6.000 habitatges socials a Barcelona i la seva àrea metropolitana.
• Habitatge Metròpoli Barcelona: Ha anunciat l’entrega de 4.500 habitatges el 2026, i una producció de 1.500 a l’any a partir d’aleshores.
• Fons Next Generation: Han invertit 98 milions d’euros en la rehabilitació de 17.096 habitatges a l’àrea metropolitana de Barcelona.
• Promocions iniciades: S’han iniciat 1.828 promocions a tota Catalunya, de les quals 1.088 a l’AMB i 740 a la ciutat de Barcelona.

El consens institucional i empresarial ha estat clar: cal construir molt més, rehabilitar amb urgència i garantir la sostenibilitat i accessibilitat del parc d’habitatge. No obstant això, també hi ha hagut una crida comuna a reduir la burocràcia, estabilitzar la normativa i generar confiança entre els sectors públic i privat. Catalunya ha iniciat el camí cap a una nova etapa en la seva política d’habitatge, però la feina per consolidar-la només acaba de començar.