L'amenaça invisible que turmenta als nostres Joves: 8 de cada 10 han sofert ciberassetjament

En l'era digital actual, les xarxes socials són l'epicentre de la vida social i la formació d'identitat per a la joventut catalana.  No obstant això, aquestes mateixes plataformes, que connecten i uneixen, també poden convertir en un terreny fèrtil per al ciberassetjament.  Aquest tipus d'assetjament, que es manifesta a través de comentaris feridors, burles virals, fotomuntatges difamatoris o campanyes d'exclusió, no té límits de temps ni espai, envaint la vida dels joves 24/7 i deixant una petjada profunda molt més allà de la pantalla.

Una realitat invisible però creixent a Catalunya

A diferència de l'assetjament tradicional, el ciberassetjament persegueix a les seves víctimes en el seu propi entorn, a través dels seus telèfons i xarxes socials.  Els joves catalans, immersos en aquesta realitat, poden veure exposats a un judici social constant, on els "likes" i els comentaris determinen la seva vàlua.  Durant l'adolescència, una etapa crucial per a la construcció de la identitat i l'autoestima, ser blanc d'atacs públics en línia pot desbordar la capacitat emocional dels joves, afectant greument el seu benestar.

Segons Save the Children, una enquesta realitzada a 222 joves catalans d'entre 18 i 20 anys va revelar que 8 de cada 10 havien estat víctimes de violència en l'entorn digital sent menors d'edat. El ciberassetjament va ser la forma de violència més comuna, afectant el 42% dels enquestats. L'edat mitjana en la qual se sofreix per primera vegada és als 13 anys, i en el 64% dels casos, l'assetjador és un amic o company d'estudis.

Estudis més amplis, com els de UNICEF , indiquen que 1 de cada 3 joves a nivell global ha sofert ciberassetjament. A més, un estudi de l'Observatori Social de la Fundació La Caixa a Espanya assenyala que gairebé la meitat dels joves  (un 46,8%) ha experimentat algun tipus de ciberagresión en els últims dos mesos.  Alarmantment, 4 de cada 5 víctimes no són conscients que estan sofrint ciberassetjament.

Les conseqüències d'aquest assetjament poden manifestar en ansietat, depressió, trastorns del somni i, fins i tot, pensaments suïcides.  La recerca també mostra que els joves amb necessitats específiques de suport educatiu tenen el doble de probabilitats de ser ciberacosados i sofreixen un major malestar emocional.

La crisi de la salut mental en la joventut catalana:  un problema de dades

Malgrat la creixent conscienciació sobre la salut mental, l'estigma continua sent una barrera significativa per a molts joves catalans.  La por, la vergonya o la falta d'entorns segurs els impedeixen parlar i buscar ajuda.  El resultat és una generació hiperconectada, però sovint, emocionalment aïllada.

L'addicció a les pantalles i l'ús problemàtic de xarxes socials s'associen amb menors nivells d'autoestima i majors nivells de depressió, ansietat i sensació de solitud en els joves, encara que la causalitat directa encara s'investiga.  A Barcelona, un estudi qualitatiu amb adolescents de ESO (12-13 anys) de centres públics va identificar riscos com els canvis d'humor i l'agressivitat (més en nois), i alteracions en l'autoestima (més en noies), així com pors a l'aïllament familiar, al ciberassetjament i a l'addicció .

La lluita contra el ciberassetjament no pot ser una responsabilitat individual.  Requereix un esforç conjunt de les institucions educatives, les plataformes digitals, les famílies i els mitjans de comunicació. Tots tenen el deure de protegir, educar i actuar.  A més, és crucial que les figures amb influència i visibilitat utilitzin la seva veu per a llançar llum sobre aquesta problemàtica.

Un exemple d'això és el testimoniatge de la princesa Alexia dels Països Baixos, de 20 anys, qui ha parlat obertament sobre l'impacte del ciberassetjament en la seva vida personal.  La seva valentia en abordar un tema tan delicat, malgrat el seu estatus, subratlla que ningú està exempt d'aquesta realitat i que el problema transcendeix fronteres i classes socials.  La seva experiència ressalta la importància de validar el dolor dels joves i no minimitzar les seves vivències, especialment quan es tracta de salut mental.

Què podem fer? 

Per a abordar el ciberassetjament a Catalunya de manera efectiva, és vital implementar estratègies que abastin diferents nivells:

• Fomentar l'empatia digital:  Inculcar valors de respecte i comprensió en l'ús de les xarxes socials des d'edats primerenques en l'àmbit educatiu i familiar. Això inclou educar sobre les conseqüències dels comentaris feridors i la difusió de contingut perjudicial.
• Reforçar l'educació emocional: Integrar programes d'intel·ligència emocional en els currículums escolars per a dotar als joves d'eines per a gestionar les seves emocions, desenvolupar resiliència i enfrontar situacions d'assetjament.
• Impulsar campanyes públiques i espais d'ajuda accessibles: Crear campanyes de conscienciació específiques per a la joventut catalana, destacant els recursos i serveis de suport disponibles (línies telefòniques d'ajuda, plataformes online, professionals de la salut mental). És fonamental que els joves sàpiguen a on acudir i que no estan solos.
• Escoltar i validar: Obrir canals de comunicació on els joves se sentin assegurances per a expressar el seu dolor i les seves experiències, sense ser jutjats ni minimitzats. La detecció primerenca és clau, especialment considerant que molts no són conscients de què estan sent víctimes.

El ciberassetjament és un fenomen global que no distingeix classes socials, nacionalitats ni entorns. A Catalunya , les dades confirmen que afecta profundament els nostres joves i exigeix respostes urgents i coordinades. Testimoniatges com el de Alexia ajuden a trencar el silenci i a humanitzar un problema que, sovint, roman invisible. Cuidar la salut mental dels joves catalans no és una opció, és una prioritat ineludible que requereix de l'acció conjunta de tota la societat.