L'Audiència de Sevilla porta el cas ERE al Tribunal Europeu desoint la sentència del Constitucional
Els magistrats sevillans busquen determinar si les decisions del TC són compatibles amb el Dret Europeu
L'Audiència Provincial de Sevilla ha decidit acudir al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per a revisar les controvertides sentències del Tribunal Constitucional (#TC) que van anul·lar parcialment les condemnes de diversos ex alts càrrecs de la Junta d'Andalusia en el cas ERE, entre ells els expresidents José Antonio Griñán i Manuel Chaves.
Mitjançant una qüestió prejudicial, els magistrats sevillans busquen determinar si les decisions del TC són compatibles amb el Dret Europeu, especialment amb els principis de legalitat penal, lluita contra la corrupció i protecció dels interessos financers de la Unió Europea. Mentrestant, l'Audiència ha acordat suspendre l'aplicació de les sentències del Constitucional, una mesura sense precedents que desafia obertament a l'alt tribunal.
La Secció Primera considera que el TC, sota la presidència de Cándido Conde-Pumpido, ha aplicat una interpretació restrictiva del dret penal que podria generar un “risc sistèmic d'impunitat” en casos futurs de corrupció. Segons argumenten, el Constitucional va eximir de responsabilitat penal actes realitzats en el marc de processos legislatius, fins i tot quan aquests eren presumptament fraudulents.
El cas ERE va investigar el repartiment arbitrari i sense control de 680 milions d'euros en ajudes a empreses entre 2000 i 2009. Encara que tant l'Audiència de Sevilla com el Tribunal Suprem van condemnar a Griñán i Chaves per delictes de malversació i prevaricació, el TC va anul·lar parcialment les sentències, en considerar que les ajudes estaven emparades en les lleis pressupostàries autonòmiques.
La iniciativa de l'Audiència ha comptat amb el suport del PP andalús i de la Junta d'Andalusia, que busca tornar a personar en la causa com a administració perjudicada. En canvi, el Ministeri Públic, seguint directrius del fiscal general de l'Estat, i les defenses dels condemnats, s'han oposat a acudir al TJUE.
En un extens acte de 61 pàgines, els magistrats adverteixen que, de ser necessari, podrien inaplicar les resolucions del TC si es demostra que contradiuen el Dret de la Unió i la jurisprudència europea. També alerten sobre la desprotecció del patrimoni públic i l'afebliment de la confiança ciutadana en la gestió de fons públics.
Aquesta actuació marca un nou episodi en el conflicte institucional entre la justícia ordinària i el Tribunal Constitucional, i situa al cas ERE en el centre del debat sobre la integritat institucional i el control de la corrupció a Espanya.
Escriu el teu comentari