Telegram, el refugi de la ultradreta: l'expansió del discurs de l'odi

El que va començar com una reacció descontrolada a una agressió en Torre Pacheco ha derivat en una cosa molt més preocupant: una estructura organitzada d'incitació a l'odi que opera des de Telegram , s'inspira en grups d'ultradreta i articula el seu discurs amb llenguatge contundent que frega l'il·legal i una estètica paramilitar acuradament construïda. Catalunya ha estat el primer escenari on aquesta deriva ha acabat amb una persona a la presó provisional. Els que ens porta a un nou escenari: no estem davant un episodi aïllat ni davant una ona de racisme espontani, sinó enfront d'una guerrilla digital en formació, que busca captar cada vegada més adeptes.

Del cas Torre Pacheco a Mataró: l'odi creua Espanya

El detonant dels més recents esdeveniments va ser l'agressió a un jubilat de 68 anys en Torre Pacheco (Múrcia) a les mans de tres joves magrebins. A partir d'aquí, van començar a circular vídeos del suposat atac per canals de Telegram i imatges d'una agressió a Almeria que res tenia a veure amb la de Torre Pacheco (realitzada per joves d'origen espanyol). Tot va començar a circular molt ràpidament, acompanyat de missatges incendiaris que demanaven una resposta “ciutadana”. Les crides van derivar en disturbis de carrer, assenyalament de barris migrants i fins i tot amenaces. L'epicentre de la incitació se situava en grups com "Deport Them Now UE", des d'on es difonia contingut xenòfob amb una estratègia clara de radicalització i mobilització.

La setmana passada, el jutjat de Mataró va ordenar l'ingrés a la presó provisional del qual  era considerat el capitost d'aquest moviment digital. La detenció, executada pels Mossos d'Esquadra, va ser acompanyada del registre del seu habitatge, on es van trobar dues pistoles de salva modificades, manuals d'entrenament paramilitar i un servidor local que allotjava el seu propi fòrum, una sort d'alternativa clandestina a Telegram. A Lupiáñez se li imputen els delictes d'incitació a l'odi, associació il·lícita i tinença il·lícita d'armes. La causa ha estat derivada al Jutjat d'Instrucció número 4 de San Javier, a Múrcia, que treballa conjuntament amb la Fiscalia de Delictes d'Odi. Mentrestant, el Ministeri de l'Interior ha activat a la UCE-3, unitat especialitzada en terrorisme digital, per a seguir l'evolució dels grups vinculats.

Telegram, l'espai de radicalització de la ultradreta

La xarxa que emergeix després d'aquest cas té un patró comú: opera principalment en Telegram, però també en plataformes com Signal i Discord. Aquests canals, lluny de ser espais marginals, han experimentat un creixement exponencial: en qüestió d'hores, alguns grups van passar de 50 a més de 1.000 membres. El llenguatge que empren està acuradament xifrat per a esquivar l'atenció policial i incitar a l'odi. Eviten parlar de “raça” o “ètnia”, utilitzen expressions com a “patrulles veïnals” o “activisme constitucional”, i fins i tot invoquen l'article 30 de la Constitució Espanyola —“el dret i deure de defensar Espanya”— com a base ideològica de la seva mobilització, això sí, mitjançant conductes violentes i discriminatòries, que poc tenen a veure amb la Constitució. Tot això acompanyat de mapes de barris amb alta densitat de població migrant, llistes negres de comerços, com ho són negocis de venda de kebab, que ja han estat atacats.

Telegram s'ha convertit en el refugi digital preferit per aquests grups per la seva combinació letal d'anonimat , difusió massiva i falta de moderació efectiva. A diferència d'altres xarxes, Telegram permet operar amb total impunitat durant setmanes, burlant les recerques policials. Els canals es blinden amb bots que expulsen automàticament a usuaris que no encaixen amb el perfil ideològic, i permeten compartir documents, vídeos i missatges que freguen o directament traspassen els límits del codi penal i el marc constitucional.

En una altra línia, s'han detectat canals vinculats a entorns de suport al partit Es Va acabar la Festa, on s'han difós dades privades de polítics, periodistes o activistes sota el pretext d'una suposada “transparència cívica”. A través d'aquests canals es van publicar dades com el DNI, domicili i altres dades sensibles de persones contràries a la seva ideologia, com el President del Govern, Pedro Sánchez.

Una nova estratègia per al discurs d'odi

Estem davant un fenomen que ha abandonat qualsevol aspiració política clàssica. No busquen escons ni eleccions, sinó accions directes, simbòliques, amb una forta càrrega visual i emocional. Utilitzen l'estètica militaritzada, s'organitzen en cèl·lules i elaboren manifestos generats fins i tot amb intel·ligència artificial, imitant l'estil de vells textos fundacionals del terrorisme d'extrema dreta europeu.

Fins ara, les autoritats han detingut a 14 persones pels disturbis de Torre Pacheco, han ordenat presó provisional per a un líder a Catalunya i han emès tres ordres de localització a Euskadi i Navarra. L'Audiència Nacional estudia si la xarxa s'ajusta al tipus penal d'organització criminal. Però el fenomen no es deté aquí. No tot es limita a la ultradreta contrària a les persones d'origen magrebí: a Catalunya ja s'han expulsat a tres imants salafistes per incitació a l'odi i els Mossos d'Esquadra han detectat almenys vuit canals actius d'extrema dreta en Telegram, durant les últimes setmanes. Encara que els seus discursos i símbols varien —alguns es vesteixen de neonazisme explícit, uns altres de constitucionalisme patriòtic o fins i tot d'independentisme identitari català—, l'objectiu comú és el mateix: estigmatitzar a la població migrant i afeblir la confiança en les institucions democràtiques i els partits en el Govern.

La resposta judicial i social, amb molta feina per davant

La resposta de les institucions s'ha intensificat. El jutjat de Mataró es va inhibir a favor del Jutjat 4 de San Javier, que coordina la recerca al costat de la Fiscalia de Delictes d'Odi de Múrcia. Interior va activar la UCE-3, la unitat antiterrorista digital, i l'Audiència Nacional analitza si la xarxa configura una organització criminal. Per part seva, les forces policials continuen monitorant i bloquejant canals de Telegram i altres plataformes, però la velocitat amb la qual es creen nous espais complica la labor i fa que els efectes siguin mínims. Mentre s'elimina un, es poden crear desenes de nous.

El fenomen representa un nou tipus d'amenaça que transcendeix el físic i s'infiltra en l'espai digital, on els missatges d'odi es multipliquen i s'organitzen amb una eficàcia que desafia la legislació vigent. La societat espanyola s'enfronta a una nova forma de guerrilla digital, la lluita de la qual està lluny de concloure.