El sistema educatiu català en crisi: La paralització de 57.000 places docents exposa un model fallit

El sistema educatiu català s'enfronta a una de les seves crisis administratives més delicades en anys. La paralització del procés d'adjudicació de places docents per al curs 2025–2026, després de detectar errors greus en l'assignació de destinacions, ha posat en evidència les fragilitats estructurals d'un model que cada estiu mou a més de 57.000 professors entre centres educatius. Mai abans una incidència tècnica havia generat un impacte tan important en l'organització escolar de Catalunya.

La fallada, provocat per l'adjudicació de places perfilades a interins que havien d'haver estat assignades a funcionaris de carrera, ha obligat a reiniciar des de zero un procediment que hauria d'estar tancat abans de l'1 de setembre. L'error, qualificat com a “administratiu amb origen humà” pel director general de Professorat, Josep Maria Garcia, ha desencadenat un efecte va dominar que compromet la planificació dels centres, la contractació de substituts i l'organització d'horaris.

Un model basat en la rotació massiva

Cada any, més de 57.000 docents participen en els diferents processos d'adjudicació, ja sigui a través de concursos de trasllats, nomenaments provisionals, estabilitzacions o assignacions per vacants. Aquesta xifra inclou tant a funcionaris de carrera que demanen un canvi de destinació com a interins, docents sense plaça definitiva, funcionaris en pràctiques i aspirants a places perfilades. En alguns instituts d'alta complexitat, la rotació supera el 80% del claustre en un sol curs. Amb tota la sèrie de dificultats per al correcte desenvolupament dels alumnes que això pot arribar a comportar. 

Falta de continuïtat pedagogica, absència de vincles entre professor i alumne, reorganizacion constant dels currículums i plans d'estudi i, al cap i a la fi, una sagnant desigualtat amb aquells alumnes de cnetros que no sofreixen aquesta rotació constant i massiva del professorat.

Centres paralitzats, claustres incomplets i professors sense destinació

La interrupció del procés ha deixat a centenars de centres sense plantilla definida a molt poques setmanes del incio del curs. Molts docents ja havien buscat allotjament prop de les seves noves destinacions, i ara s'enfronten a la incertesa de no saber si impartiran classe on se'ls havia promès inicialment. Els equips directius no poden tancar horaris ni assignar grups sense saber qui formarà part del claustre. Els sindicats adverteixen que el calendari ja està compromès i reclamen depurar responsabilitats.

Com a pegat al problema que s'ha presentat amb la asigación, el sindicat de la USTEC ha proposat retardar l'inici del curs al 12 de setembre per a guanyar marge, mentre que altres organitzacions exigeixen una revisió estructural del sistema d'adjudicacions per a evitar que casos així continuïn succeint i generant desigualtats dins de la comunitat educativa. Consideren que l'actual model és vulnerable, sobredimensionat i dependent de processos digitals que no estan preparats per a gestionar aquest volum sense errors.

Catalunya, un cas únic a Europa i Espanya

La situació a Catalunya no té equivalents pròxims a Europa. A Itàlia, el sistema de mobilitat afecta a uns 30.000 docents en tot el país. A França , el sistema de punts i adjudicació per rectorat dóna lloc a uns 20.000 canvis a nivell nacional. A Alemanya , on la gestió és per estats federats, la mobilitat és molt menor i els docents tenen destinacions estables tret que demanin voluntàriament el canvi.

Si ens posem a comparar Catalunya amb la resta de Comunitats Autònomes també podem apreciar una diferència molt significativa respecte de comunitats com Madrid (30.000 docents traslladats),  Andalusia (35.000 docents) o Comunitat Valenciana (25.000 docents).

A Catalunya, no obstant això, la mobilitat estructural és una condició del sistema. La falta de destinacions definitives per a milers d'interins i funcionaris en pràctiques genera una rotació massiva que dificulta la consolidació d'equips, la continuïtat de projectes educatius i el seguiment de l'alumnat. Convertint la catalana, en la CCAA que més docents mou a l'any en comparació amb la resta d'Espanya i fins i tot amb països sencers en la resta d'Europa.

Reacció de la Generalitat i l'oposició

La consellera d'Educació, Esther Niubó, va demanar disculpes públicament el divendres a través d'una publicació en la xarxa social X, reconeixent la gravetat de la situació i comprometre a repetir les adjudicacions “amb totes les garanties i la major brevetat possible”. També va afirmar que s'activaran “tots els mecanismes necessaris per a depurar responsabilitats” i evitar que una situació similar torni a ocórrer. No obstant això, la seva compareixença no ha bastat per a contenir l'onada de crítiques.

L'oposició en el Parlament ha elevat notablement el to. El PP ha qualificat la situació de “escàndol de dimensions descomunals” i ha reclamat cessaments immediats. Junts ha registrat una bateria de preguntes parlamentàries i exigeix una auditoria externa completa del procés, acusant el Govern de “mala gestió i improvisació constant”. Fins i tot ERC, soci parlamentari clau, ha qualificat la situació com “un despropòsit molt gran” i ha sol·licitat la compareixença urgent de la consellera.

Al mateix temps, sindicats i organitzacions educatives reclamen explicacions clares i un calendari immediat per a la repetició de les adjudicacions. Les adreces dels centres demanen certeses per a poder tancar horaris, mentre milers de docents —alguns ja desplaçats a les seves noves destinacions— romanen en uns llimbs laborals.

El rellotge corre i el curs escolar 2025–2026 s'acosta perillosament sense una estructura docent definida. La pressió institucional i social augmenta per hores, en un episodi que ja es perfila com una de les majors crisis administratives en la història recent del sistema educatiu català.