Existeixen xarxes mafioses a Catalunya que s'aprofiten de la flexibilitat administrativa per a portar "Menes" ?

Catalunya s'enfronta a una situació crítica davant l'arribada massiva de joves immigrants que accedeixen al sistema de protecció de menors sense un control efectiu. Darrere d'aquesta afluència s'estaria consolidant una trama organitzada de captació i trasllat de supòsits menors estrangers no acompanyats (Menes), que aprofitaria les facilitats administratives del sistema català per a obtenir beneficis econòmics.

En els últims anys, centenars de joves han arribat a Catalunya en circumstàncies sospitoses: amb roba nova, documentació poc fiable i bitllets de transport pagats per tercers. Una vegada en territori català, passen a estar sota la tutela de la Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i l'Adolescència (DGAPPIA), que assumeix la seva manutenció sense contrastos efectius d'identitat ni edat.

Un sistema amb llacunes i alts costos

Les dades revelen un alt cost públic per menor tutelat: entorn de 3.600 euros mensuals, encara que en alguns casos se superen els 6.000 euros. A més, cada jove rep una ajuda directa de 791 euros al mes, sense control sobre el seu ús ni destinació.

Un dels elements més preocupants és la falsificació sistemàtica de l'edat. Molts dels joves que es presenten com a menors resulten ser adults —alguns fins i tot de fins a 30 anys— després de sotmetre a proves mèdiques. No obstant això, en la pràctica, l'administració evita impugnar aquestes dades per a no exposar a denúncies judicials, la qual cosa facilita que aquestes persones accedeixin a beneficis reservats a menors d'edat.

Habitatge en pisos ocupats i xarxes de venda il·legal

Paral·lelament, part d'aquests joves viuen en pisos okupados, controlats per intermediaris que organitzen la seva estada, documentació i accés a ajudes. Alguns d'ells, com el conegut “Papijuan”, són assenyalats per muntar autèntiques xarxes en les quals els joves sobreviuen mitjançant economia submergida, com la venda ambulant il·legal (top manta), amb mercaderia proporcionada per la mateixa organització.

Un sistema més lax que en altres comunitats?

Fonts internes adverteixen que Catalunya s'ha convertit en una destinació preferent per a aquests joves i les xarxes que els traslladen pel fet que la seva administració accepta amb major facilitat documentació no biomètrica i reconeix com a vàlids papers que altres comunitats descarten. En alguns casos, fins i tot s'ha detectat que altres autonomies financen el bitllet de trasllat a Catalunya, en considerar que allí l'acolliment és més laxa o menys exigent.

Problemes de convivència i seguretat

A la preocupació administrativa i pressupostària se sumen problemes de convivència. Alguns dels joves acollits compten amb antecedents per violència, robatoris o maltractaments, i així i tot són admesos en pisos tutelats, generant situacions conflictives que afecten tant altres menors com al personal educatiu o social encarregat de la seva tutela.

La combinació d'incentius econòmics, buits legals, xarxes organitzades i falta de verificació rigorosa planteja seriosos dubtes sobre la sostenibilitat, seguretat i legalitat del sistema d'acolliment de menors a Catalunya.