El mercat del lloguer a Catalunya es dispara amb pujades del 10,7% per als nous contractes

Al juny de 2025, el preu mitjà del lloguer a Catalunya va aconseguir els 19,2 euros per metre quadrat, segons l'últim informe d'Idealista corresponent als preus del mes de juny. Això suposa una pujada del 10,7% respecte al mateix mes de l'any anterior, un creixement molt superior al del nou índex oficial per a actualitzar contractes, el IRAV, que aquest mateix mes es va fixar en només un 2,1%.

La contradicció és evident: els qui ja viuen en un pis tenen limitada la pujada de la seva renda, preservant així, la seva qualitat de vida. Però els qui busquen habitatge avui es topen amb unes pujades de preus sense fre, especialment en les grans ciutats i àrees metropolitanes. El sistema protegeix als qui ja estan dins, però deixa sense aquesta mateixa defensa als qui anomenen a la porta i busquen una nova llar. A més, genera un desavantatge compoetitiva per a aquells arrendataris que ja tenen inquilins, enfront dels quals tenen les seves llars buides.

Una escalada sense fre

La pujada trimestral acumulada va ser del 4,6%, mentre que la interanual supera el 10%. Un ritme que contrasta amb els ingressos mitjans de la població i accentua la bretxa d'accés a l'habitatge.

Barcelona ciutat lidera en matèria de preus amb 23,9 €/#m², però en barris com l'Eixample se supera ja la barrera dels 26 €/m², amb increments anuals similars. Li segueixen municipis com Sitges (19,3 €/m²), Castelldefels (19,1 €/m²) o Esplugues (22 €/m²). En ciutats mitjanes com Girona (12,7 €/m², +1,8%), Tarragona (11,3 €/m², +13,3%) o Lleida (8,5 €/m², +1,9%) els preus creixen a ritmes diferents, però la pressió existeix.

El nou inquilí: més major, més precari, més exclòs

La fotografia de l'inquilí tipus també ha canviat. Més dones, edats cada vegada majors i més dificultats per a accedir a la propietat. I el mercat no acompanya ni ajuda als joves sense avals, famílies monoparentals, migrants o estudiants, que es queden fora del tauler en un sistema que selecciona per ingressos, origen o situació laboral.

En municipis com Manresa (9,3 €/m²) o Rubí (12,5 €/m²), els preus encara semblen accessibles, però l'oferta és escassa i la demanda es comença a concentrar. Molts acaben compartint pis amb desconeguts, llogant habitacions sense cèdula d'habitabilitat o acceptant condicions abusives que queden fora de tot contracte i de qualsevol mena de legalitat.

Plataformes com el Sindicat de Llogateres o la PAH alerten: la regulació actual no aconsegueix els qui més la necessiten. L'habitatge es converteix  en un filtre d'exclusió social, on l'accés depèn del capital econòmic, familiar o cultural.

El IRAV, es queda en una protecció parcial

L'Índex de Referència per a l'Actualització de l'Habitatge (IRAV) va entrar en vigor al gener de 2025 com a alternativa al IPC. La seva fórmula combina l'evolució del IPC general, el IPC subjacent i altres paràmetres tècnics. Al juny, el IRAV es va situar en un 2,1%, per sota del 2,3% del IPC.

D'aquesta manera, un contracte ja signat només pot pujar un 2,1% en renovar. És a dir, un lloguer de 800 euros només podria augmentar fins a 816,80 euros. No obstant això, aquest mateix pis pot sortir al mercat per 880 euros si canvia d'inquilí. La llei protegeix als que ja estan dins, però no limita el preu de sortida per a nous contractes, excepte en zones declarades com tensionadas.

Barcelona, L’Hospitalet, Badalona, Sant Adrià del Besòs i altres municipis han estat declarats zones tensionadas, una figura recollida en la Llei d'Habitatge estatal i adaptat per la Generalitat. En aquests casos, el propietari ha de respectar un preu màxim de lloguer fixat per l'Índex de Referència del Ministeri, adaptat segons zona, tipologia i estat del pis.

A més, si l'arrendador és considerat gran forquilla —més de 10 propietats o més de 1.500 m² d'ús residencial—, el preu ha de ser el més baix entre l'últim contracte actualitzat o el valor de l'índex. Però aquesta regulació no s'aplica a petits propietaris ni fora de les zones declarades, la qual cosa deixa fora a una gran part del mercat, el qual continua pujant de manera preocupant.

Una regulació que es queda en pegat

La bretxa entre el lloguer regulat i el preu real del mercat continua creixent, especialment en contextos d'alta rotació, com l'estudiantil, el turístic o el laboral precari. En aquests casos, la regulació a penes frena el cicle especulatiu. El mercat es converteix en una carrera desigual en la qual cada nou contracte és una barrera més alta.

Des dels moviments socials es denuncia que la Llei d'Habitatge ha arribat tard i es queda tala. Mentrestant, el sector immobiliari adverteix d'una possible reducció de l'oferta si els límits s'endureixen més. El xoc entre dret a l'habitatge i lògica de mercat continua obert.