Justícia desbordada: L'Audiència adverteix que no pot garantir el dret de tutela judicial efectiva en judicis civils
L'audiència de Barcelona acusa una sobrecàrrega de 31.000 expedients pendents en les seccions civils, el triple de la seva capacitat
L'Audiència de Barcelona tanca 2024 amb rècord d'expedients i alerta per col·lapse en el civil
El president Antonio Recio adverteix que, sense reforços, es trigaran tres anys a recuperar el retard acumulat en les seccions civils.
L'Audiència Provincial de Barcelona ha llançat un senyal d'alarma davant la sobreocupació judicial estructural, especialment en l'àmbit civil. Segons la memòria judicial presentada aquest dijous pel seu president, Antonio Recio, el col·lapse afecta ja a la capacitat bàsica del sistema per a garantir el dret a la tutela judicial efectiva.
“Si no es reforcen de manera immediata les seccions civils, trigarem tres anys a posar-nos al dia encara que no entrés ni un sol recurs més”, va advertir Fort, en detallar que el nombre d'assumptes pendents en aquestes seccions aconseguirà els 31.000 expedients a la fi de 2025, el triple de la seva capacitat anual de resolució. El que implica que, si es volgués acabar amb tots aquests expedients pendents de cobrir, farien falta tres anys de treball constant sense que entrés ni un sol cas nou.
Escalada imparable en la jurisdicció civil
Les seccions civils de l'Audiència van ingressar en 2024 un total de 22.673 assumptes, la qual cosa suposa un increment del 34,5 % respecte a 2021. Encara que l'esforç dels magistrats va permetre resoldre 16.333 expedients (un 21,6 % més que en 2021), la càrrega pendent continua disparar: de 12.804 assumptes en tràmit en 2021 s'ha passat a 29.751 en 2024, un creixement del 132 % en tres anys.
Cada secció compta amb cinc magistrats amb capacitat per a resoldre 200 assumptes anuals per jutge. Però estan rebent el doble de casos, la qual cosa desborda per complet la capacitat de resposta institucional. “L'esforç és extraordinari, però ja no es pot incrementar més”, va lamentar Fort.
En aquests moments, els magistrats estan resolent casos per sobre de l'esperat. Perquè, dels 11.000 que havien d'haver resolt, van deixar 16.000 conclosos.
Reclamacions, lloguers, hipoteques… tot es retarda
Fort va recordar que la jurisdicció civil recull tots els conflictes que no són delictes: des d'impagaments i conflictes contractuals fins a reclamacions per lloguers, ocupacions, herències o clàusules abusives. "Aquells inquilins que han pagat i el seu arrendatari no els posa un habitatge digne no tindran empara judicial".
Actualment, un procediment en jutjat de Primera Instància triga al voltant de dos anys, i si se suma el pas per l'Audiència , la resolució final pot allargar fins als cinc anys.
Sense espai ni recursos per a créixer
L'Audiència ha sol·licitat 16 noves places de magistrat en el civil, la qual cosa suposaria un increment del 40 % en la seva plantilla, però el Ministeri de Justícia ha rebutjat la petició —excepte una comissió transversal per a casos de clàusules abusives—, tot això, al·legant una falta de recursos que es manté des de fa anys.
A més, no hi ha espai físic per a situar més personal: l'actual edifici no permet instal·lar més taules ni ordinadors, i el nou immoble projectat des de 2009 encara no ha començat les seves obres. Es preveu que no estarà llest abans de 2030. “Fa falta una solució provisional per a poder traslladar les seccions civils”, va advertir Fort, que lamenta que no hi hagi espai ni per a sales compartides.
Penal, violència masclista i el social: xifres més contingudes, però també en tensió
Encara que les seccions penals mostren una evolució més estable —de 22.085 assumptes ingressats en 2021 a 24.847 en 2024—, arrosseguen més de 6.400 expedients en tràmit, una xifra molt semblant a anys anteriors. Fort va sol·licitar igualment la creació de la secció 23, especialitzada en violència contra la dona, que confia que pugui posar al gener de 2026.
Des d'octubre, a més, tots els casos de violència sexual passaran als jutjats de violència de gènere, la qual cosa generarà un “increment notable de càrrega de treball”. La província compta amb 16 jutjats de violència sobre la dona, que han vist créixer la seva càrrega un 60 % des de 2021, fins a aconseguir els 6.910 assumptes en tràmit. Un augment que, ara com ara, han estat capaços d'assumir amb solvència, aconseguint el 79 % de la capacitat.
Per part seva, la jurisdicció social manté 10.775 expedients en curs, un 33 % més que en 2020, la qual cosa també situa a aquests òrgans en el llindar del col·lapse.
La càrrega judicial està disparada
L'informe compara la càrrega efectiva per òrgan amb els mòduls oficials recomanats i el resultat és alarmant, amb jutjats sobrepassats amb més del doble de la seva capacitat:
| Òrgan judicial | Càrrega efectiva | Mòdul oficial | Capacitat (%) |
|---|---|---|---|
| Jutjats de Primera Instància | 2.394 | 1.200 | 199,5 % |
| Jutjats mixtos (civil / penal) | 1.493 / 1.229 | 680 / 1.000 | 219,5 % / 122,9 % |
| Seccions civils de l'Audiència (per jutge) | 476 | 200 | 238 % |
El Tribunal Constitucional denúncia que es vulneren drets
Fort va citar al Tribunal Constitucional per a advertir que aquesta situació constitueix una vulneració del dret fonamental a una justícia eficaç i en un termini raonable.
Per això, va proposar un pla de xoc urgent, amb la creació de 140 noves places judicials a la província de Barcelona com la prioritat màxima.
Fort assegura que, malgrat la urgència justificada de les peticions, només es preveu la creació d'entre 60 i 70 noves unitats judicials en tota Catalunya en els pròxims anys, molt lluny de les 140 que considera necessàries l'Audiència per a la província de Barcelona en l'any vinent. No obstant això, la realitat és que per a 2025 es preveuen unes 25 places noves en tota la comunitat, de les quals Barcelona podria rebre unes 15. És a dir, que s'estarà cobrint només el 10 % del que demana l'Audiència.
Es reclama reforç específic per a partits judicials com Santa Coloma de Gramenet, Gavà, Manresa, Terrassa, Cornellà i Badalona, on es concentren grans bosses d'expedients.
L'Audiència Provincial de Barcelona s'enfronta a un punt crític. El volum de casos civils i el desfasament entre recursos disponibles i càrrega real amenacen amb paralitzar el sistema i vulnerar drets fonamentals. La solució requereix decisions urgents, pressupost i voluntat política. Tot per a garantir que no es vulnerin els drets constitucionals de la ciutadania.
Escriu el teu comentari