Barajas tanca les seves portes al sinhogarismo: Solució o Desplaçament?

El gestor aeroportuari justifica aquesta mesura per a "reforçar la seguretat" i perquè considera que els aeròdroms "no són infraestructures preparades per a habitar", sinó "exclusivament de pas". Paral·lelament, s'ha habilitat un centre d'acolliment temporal en La Llatina, amb capacitat per a 150 persones, operatiu de 20.00 a 8.00 h i amb serveis com a sopars, dutxes i transport. Aena assegura que continuarà facilitant la labor dels equips de carrer de l'Ajuntament i entitats socials per a orientar a les persones sense llar cap al centre municipal d'acolliment. Des de maig, es van implementar controls d'accés nocturn (21.00-05.00 h), amb restricció del pas únicament a viatgers, acompanyants i personal autoritzat. Això va reduir les xifres de pernoctaciones d'al voltant de 400 a uns 150. Aena coordina també un cens d'usuaris amb l'Ajuntament, gestionat amb criteris de privacitat i legalitat, encara que l'atenció bàsica no depèn d'aquest registre.

Higiene, denúncies i entorn

Sobre les denúncies al maig de presumpta "plaga de xinxes", Aena manté que no hi ha brot dins de l'aeroport, basar en informes de desinsectació i tasques constants de neteja. El Ministeri de Transports, per part seva, ha instat a l'Ajuntament i la Comunitat a garantir recursos d'allotjaments dignes, qualificant la situació com una "emergència social". El Defensor del Poble, Ángel Gabilondo, va demanar una reunió tripartida urgent per a abordar la situació. ONGs com Bokatas i Càritas coincideixen: la mesura d'Aena no resol el problema estructural del sinhogarismo, sinó que desplaça a aquestes persones a altres zones menys visibles.

Una estratègia eficaç o un pegat?

Encara que l'objectiu declarat és oferir una alternativa humanitària i segura, les restriccions en la T4, el tancament d'endolls i la vigilància reforçada han estat qualificades per alguns com la conversió de l'aeroport en una espècie de "no refugi".