L'Institut de Medicina Legal de Catalunya ja registra 20 víctimes aquest 2025

L’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC) ha atès durant el primer semestre del 2025 un total de 20 víctimes d’explotació sexual, una xifra que ja supera en quatre casos el total registrat al llarg de tot l’any 2024. Des del 2020, el nombre de víctimes ateses ascendeix a 98 casos, un indicador que reflecteix una tendència ascendent preocupant.

La situació ha estat presentada per Elena Caró, forense especialitzada en aquest àmbit, i Eneko Barbería, director de l’IMLCFC, que han remarcat la importància d’aquesta especialitat mèdica per combatre de manera eficaç el tràfic d’éssers humans. Caró ha subratllat que és fonamental comprendre les diferents etapes del delicte i els fets traumàtics que afecten les víctimes per tal de garantir una atenció adequada a les persones supervivents.

Un perfil condicionat pels límits judicials

El perfil de les víctimes identificades està condicionat pel paper judicial de l’institut. Segons Caró, les dades recollides corresponen únicament a casos amb procediments judicials oberts, fet que configura una mostra "esbiaixada".

Les dones són majoritàries entre les víctimes d’explotació sexual, encara que també s’han identificat casos —en menor proporció— de persones trans. En canvi, els casos d’explotació laboral afecten principalment homes, i en situacions de mendicitat forçada, s’ha observat un rangs d’edat més elevats.

Creences culturals com a factor de vulnerabilitat

L’IMLCFC destaca la rellevància de conèixer els valors culturals i les creences de les víctimes, ja que aquests poden ser utilitzats pels captadors com a mecanismes de captació i control. Caró indica que aquesta informació és clau per a una avaluació clínica completa, especialment per identificar trastorns psicològics o síndromes posttraumàtics.

Criminalitat forçada: víctimes percebudes com a delinqüents

Una de les alertes més importants llançades per l’IMLCFC té a veure amb la criminalitat forçada, una forma de tracta en què les víctimes són obligades a cometre delictes. Aquesta modalitat presenta greus dificultats d’identificació, ja que les víctimes poden ser percebudes erròniament com a delinqüents.

Caró posa com a exemple les plantacions il·legals de marihuana, on persones poden ser forçades a participar en activitats il·lícites sense tenir cap control sobre la seva situació. En aquest sentit, fa una crida a l’Administració de Justícia per adaptar els procediments legals i reconèixer adequadament les persones sota coacció.

Catalunya, pionera en donació de teixits forenses

A més de la seva tasca judicial, l’IMLCFC desenvolupa una funció crucial en l’àmbit de la donació de teixits. Segons va explicar el director Eneko Barbería, l’institut és l’únic a l’Estat espanyol que col·labora activament en aquest àmbit, mitjançant un conveni amb la Conselleria de Salut de la Generalitat i el Banc de Sang i Teixits.

Cada any es registren aproximadament 150 donants, els teixits dels quals (còrnies, pell o teixit musculoesquelètic) poden beneficiar fins a 16.000 persones receptores. “La mort serveix claríssimament a la vida”, va destacar Barbería referint-se a l’impacte positiu d’aquesta tasca.

Una institució que va més enllà de les autòpsies

Contràriament a la percepció habitual, la feina forense no es limita a les autòpsies. Barbería va assenyalar que de les 100.000 actuacions anuals de l’institut, només 4.500 corresponen a autòpsies, és a dir, només un 4,5%. A més, el 98,5% de les morts analitzades no són homicidis, sinó que responen principalment a accidents, suïcidis o causes naturals.

La majoria dels serveis prestats per l’IMLCFC se centren en reconeixements de persones lesionades, ja sigui per accidents o altres tipus d’incidents, cosa que reforça la funció multidisciplinària de la institució dins del sistema judicial i sanitari català.

Una crida urgent a l’acció institucional

Les dades presentades per l’IMLCFC reflecteixen una realitat complexa i en evolució. L’augment de l’explotació sexual, l’emergència de la criminalitat forçada i la necessitat d’adaptar el sistema judicial per no revictimitzar les persones sotmeses a la tracta d’éssers humans marquen un punt d’inflexió.

La tasca de l’institut, més enllà de les seves funcions tradicionals, es perfila com un actor clau en la detecció, atenció i protecció de víctimes, i el seu treball evidencia la urgència de reformes estructurals que permetin donar respostes eficaces davant d’aquestes formes contemporànies d’esclavitud.