87 anys de la Batalla de l’Ebre: la memòria d’una guerra que no podem oblidar
El Govern recorda el conflicte més llarg de la Guerra Civil amb un homenatge a les víctimes i la Lleva del Biberó. Una batalla que va marcar la història i el paisatge de Catalunya.
El 25 de juliol de 2025, el Govern de la Generalitat ha commemorat el 87è aniversari de l’inici de la Batalla de l’Ebre, el combat més llarg i cruent de la Guerra Civil espanyola, amb un acte institucional carregat de simbolisme i memòria històrica. L’escenari triat, la cota 705 de la serra de Pàndols, al Pinell de Brai, ha estat durant dècades el lloc emblemàtic on es rendeix homenatge a les víctimes i als combatents d’una batalla que va marcar un abans i un després en la memòria col·lectiva catalana i espanyola.
El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, ha presidit l’acte, subratllant que “aquest acte no és només un homenatge: és un exercici de memòria activa, al servei del Mai Més i del respecte als drets humans”. Amb aquestes paraules, ha reafirmat la voluntat del Govern de “continuar treballant per la veritat, la justícia i la reparació”, recordant que la memòria històrica és un pilar fonamental per a la qualitat democràtica.
Un combat amb noms propis: la Lleva del Biberó
La Batalla de l’Ebre, que es va iniciar el 25 de juliol de 1938 i va durar 115 dies, és considerada un dels episodis més decisius i dramàtics de la Guerra Civil. Les xifres impacten per la seva magnitud: prop de 30.000 morts, més de 75.000 ferits i 15.000 presoners. Entre els protagonistes d’aquesta tragèdia hi ha la coneguda Lleva del Biberó, joves d’entre 17 i 18 anys que van ser mobilitzats per l’exèrcit republicà. El seu nom, carregat de simbolisme, prové de la crida popular atribuïda a Frederica Montseny, qui va exclamar incrèdula davant la joventut dels soldats: “Disset anys? Però si encara deuen prendre el biberó!”.
Aquestes xifres no només representen una pèrdua humana colossals sinó que revelen també l’impacte profund que la batalla va tenir en la societat i el territori: el desplaçament forçat de comunitats, la devastació dels conreus i el dany que va persistir durant generacions a les Terres de l’Ebre.
Memòria viva i compromís institucional
Malgrat la inevitable disminució dels supervivents que encara poden assistir a aquesta commemoració, l’acte manté viva la flama de la memòria gràcies a la dedicació de les famílies, les institucions i les entitats memorialistes. Des de l’any 1989, el Cub de la Pau, un monument emblemàtic situat al mirador de la cota 705, s’ha convertit en símbol de pau i record, un lloc on la societat catalana rendeix tribut als que van patir i van lluitar en aquesta cruenta batalla.
Des de 2014, el Departament de Justícia, a través del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE), organitza l’acte en col·laboració amb l’Ajuntament del Pinell de Brai i el Consell Comarcal de la Terra Alta, garantint la continuïtat i l’impacte d’aquest record històric.
Una cerimònia emotiva i carregada de simbolisme
L’homenatge d’aquest 25 de juliol ha inclòs intervencions de familiars dels combatents i joves que han participat en camps de treball d’estiu dedicats a la recuperació de trinxeres i vestigis de la batalla. La periodista Roser Jordà ha conduït la cerimònia, que ha estat amenitzada amb interpretacions musicals a càrrec del guitarrista Albino Tena.
Les serres de Pàndols i Cavalls, visibles des del Cub de la Pau, continuen essent testimonis immutables de la resistència i del sacrifici viscuts durant aquells mesos fatídics, un record viu i palpable que s’erigeix com a garantia perquè el Mai Més es converteixi en una veritat irrenunciable.
Paraules del conseller Ramon Espadaler
“Aquest acte no és només un homenatge: és un exercici de memòria activa, al servei del Mai Més i del respecte als drets humans”, ha afirmat el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, posant de manifest la responsabilitat col·lectiva que implica recordar per no repetir.
“Fem avui palesa la voluntat del Govern de continuar treballant per la veritat, la justícia i la reparació”, ha conclòs, en un missatge ferm que subratlla el compromís institucional amb la memòria democràtica i la defensa dels drets humans.
Un episodi que mai es pot oblidar
La Batalla de l’Ebre representa, més que un episodi militar, un símbol històric i humà carregat de valors, un punt d’inflexió en la lluita per la dignitat, la llibertat i la memòria col·lectiva. Aquesta commemoració no només recorda els fets passats, sinó que també inspira la societat actual a construir un futur basat en el respecte, la pau i la justícia.
Escriu el teu comentari