Mundial 2030: la calor extrema amenaça el gran esdeveniment, i la ciència ja té la resposta per a Espanya i les seves seus

Amb el Mundial de 2026 als Estats Units, Mèxic i el Canadà ja sota la lupa de científics que adverteixen sobre els riscos del canvi climàtic i les onades de calor, la mirada es gira també cap a Espanya. Com afectarà l'augment de les temperatures a la Copa del Món de 2030, que el nostre país coorganitzarà al costat de Portugal i el Marroc? Per a desentranyar aquesta crucial pregunta, a Catalunya Press hem conversat amb Sergi Ventura, l'investigador del Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-#UAB) de la Universitat Autònoma de Barcelona (#UAB), el recent estudi de la qual sobre la intensificació de les onades de calor urbanes en l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) llança llum sobre un desafiament climàtic que podria impactar directament les condicions del torneig. 

Sergi Ventura, investigador principal de l'estudi publicat en 'Journal of Geophysical Research Atmospheres', adverteix que, si bé l'equip no és expert en gestió d'esdeveniments esportius, les seves troballes són clares. En cas d'una onada de calor, les temperatures màximes a Barcelona podrien superar els 42 °C, i les mínimes podrien no descendir dels 32 °C. Aquest escenari s'agreuja per l'alta humitat, accentuant la sensació tèrmica per a la població i els atletes. Ventura subratlla la importància de les temperatures mínimes en ciutats costaneres, ja que la incapacitat del cos per a recuperar de l'estrès tèrmic nocturn és un factor clau en problemes cardiovasculars, cops de calor i l'empitjorament de malalties cròniques, especialment en la població més vulnerable.

El Mediterrani com un "hot espot"

Encara que l'estudi d'alta resolució es va centrar en el AMB, l'anàlisi de patrons sinòptics suggereix una intensificació general de les dorsals anticiclòniques en tota la Península Ibèrica i el nord d'Àfrica, reflex de l'augment de temperatures a la regió. Si bé el Mediterrani és identificat com un "hot espot" amb un ritme d'escalfament superior a la mitjana global, aquestes dorsals també s'intensificaran a Portugal i el Marroc. L'estudi es basa en l'escenari futur SSP370, que projecta un increment de temperatures de 2-3 °C per a mediats de segle i de 4-5 °C per a finals de segle en aquestes regions, respecte al període 1991-2020. No obstant això, Ventura aclareix que aquestes xifres no inclouen el detall a alta resolució del que podria ocórrer a escala urbana i les reculades que puguin generar.

El precedent del Mundial  2026 i les alertes científiques

La preocupació per l'impacte de la calor extrema en el futbol no és nova. Científics ja estan alertant sobre e lrisc que les altes temperatures podrien suposar per a jugadors i afeccionats durant la Copa Mundial de la FIFA 2026, que serà coorganitzada pels Estats Units, Mèxic i el Canadà, tret que es realitzin canvis en el calendari. La recent edició de la Copa Mundial de Clubs de la FIFA als EUA, celebrada entre el 14 de juny i el 13 de juliol en 11 ciutats, va servir com una preocupant bestreta. 

La calor extrema i les tempestes elèctriques van obligar la FIFA a adaptar els seus protocols, incloent pauses addicionals per a refrescar, més aigua, bancs amb ombra i ventiladors. Alguns partits fins i tot van haver de ser posposats abans de l'inici o durant el joc degut a les condicions climàtiques. El migcampista del Chelsea, Enzo Fernández, va arribar a manifestar que se sentia marejat i va demanar a la FIFA que evités els partits a la tarda l'any vinent. Experts climatòlegs com Piers Forster, del Priestley Centri for Climate Futures, i Friederike Otto, de l'Imperial College London, han expressat la seva creixent preocupació per la possibilitat d'una "tragèdia esportiva" i han instat als organismes rectors a secundar en la ciència climàtica i de la salut. La unió global de jugadors FIFPRO ha assenyalat a sis de les 16 ciutats sedi del Mundial 2026 en EE. UU. com de "risc extremadament alt" d'estrès per calor. Encara que el president de la FIFA, Gianni Infantino, ha esmentat l'ús d'estadis coberts per als partits diürns, les inquietuds persisteixen a causa de l'expansió del nombre d'equips de 32 a 48 per al pròxim torneig, la qual cosa complica encara més la programació.

Adaptacions urbanístiques i gestió d'esdeveniments: desafiaments i solucions

Davant aquests desafiaments, l'estudi de la UAB proposa estratègies d'adaptació urbana per a mitigar la calor. L'aplicació de cobertes blanques en edificis s'ha modelizado com una mesura efectiva i econòmica per a reduir notablement les temperatures, tant en l'exterior com a l'interior dels habitatges, disminuint a més el consum elèctric per climatització. Una altra estratègia vital és l'allargament de zones verdes i una gestió adequada del reg. Les simulacions han mostrat que la vegetació, en sofrir estrès hídric i tèrmic, no realitza eficientment la evapotranspiración. Per això, és crucial mantenir la vegetació amb el reg mínim necessari per a evitar l'estrès hídric, una situació crítica viscuda a Barcelona durant la greu sequera de 2023-2024. A més d'aquestes mesures urbanístiques, Ventura suggereix que per a la planificació d'esdeveniments com un Mundial de futbol, s'haurien d'ajustar els horaris dels partits a moments del dia amb condicions atmosfèriques més suportables per a l'activitat física.

El clima a les portes de 2030: què esperar?

Respecte a l'evolució del clima en els cinc anys previs a 2030, l'investigador assenyala que el canvi climàtic és progressiu i que un lustre no és representatiu de grans transformacions. Un estiu fresc (o dins de la mitjana històrica) encara podria ser possible en 2030. No obstant això, la tendència històrica d'increment de temperatura és molt sobtada, la qual cosa augmenta la probabilitat d'un estiu més càlid del normal (mitjana 1991-2020). Més preocupant encara, les onades de calor demostren ser cada vegada més freqüents, intenses i duradores, la qual cosa incrementa la probabilitat de sofrir un d'aquests episodis durant l'esdeveniment esportiu de 2030.La planificació d'esdeveniments de gran escala ha de considerar la climatologia. Per a regions com Espanya, Portugal i el Marroc, s'hauria d'avaluar la possibilitat de celebrar esdeveniments d'aquesta magnitud durant els mesos de menor calor, donat el risc per a la salut dels esportistes. Si no és possible, es recomana ajustar els horaris (més primerencs o tardans), realitzar pauses per calor, augmentar les zones d'ombra (camps coberts) i facilitar la ventilació d'aquests espais. En el cas de Barcelona, els espais ben orientats a les brises marines han demostrat ser menys susceptibles a sensacions tèrmiques molt elevades.