El Mediterrani s'escalfa tres vegades més ràpid que la mitjana i posa en escac la costa de Catalunya

La mar Mediterrània s'està escalfant a un ritme alarmant, entre dues i tres vegades més ràpid que la mitjana global, i des de novembre de 2024 es troba en una onada de calor marina constant, segons alerta Greenpeace en el seu últim informe Destrucció costi el que costi. Aquesta tendència, sumada a la pujada del nivell de la mar i a la deterioració dels ecosistemes, posa en escac el futur del litoral català.

L'organització ecologista denuncia que, malgrat l'evidència científica, la Generalitat continua apostant per models de gestió costanera obsolets, la qual cosa, asseguren, agreuja la vulnerabilitat del territori. En el cas de l'àrea metropolitana nord de Barcelona, les platges han perdut ja més d'un 36% de sorra: Montgat encapçala la regressió amb un 74%, seguit de Badalona , amb més del 40%.

“El Mediterrani s'escalfa a un ritme sense precedents i les nostres costes no estan preparades”, alerta Elvira Jiménez, coordinadora de campanyes en Greenpeace. “El model de ‘sol i platja’ s'ha convertit en ‘molt de sol i poca platja’, i seguim sense actuar amb la urgència que exigeix la crisi climàtica”, lamenta.

Les previsions indiquen que, per a l'any 2050, el nivell de la mar a Catalunya podria pujar 26 centímetres, amb reculades de fins a 52 metres en el delta del Ebre i més de 20 metres en el delta del Llobregat i la Costa Daurada. L'informe també adverteix que l'escalfament de la mar té efectes col·laterals greus: augmenta la intensitat dels temporals, eleva el nivell de la mar i altera de manera crítica la biodiversitat marina.

Greenpeace critica que, lluny de adaptar a aquesta realitat, el 59% del litoral català ja està urbanitzat en els seus primers 100 metres i nous desenvolupaments continuen avançant. Denúncia, entre altres, projectes com la tercera pista de l'aeroport del Prat, el Hard Rock a Salou i urbanitzacions en la Costa Brava, com a Palafrugell, Palamós o Begur.

L'organització proposa un canvi de model radical: reduir emissions, renaturalizar la costa i paralitzar construccions en zones de risc. Assegura que una reducció moderada de gasos d'efecte d'hivernacle podria evitar el 40% de la reculada de les platges i reclama que les administracions dissenyin estratègies amb finançament suficient i participació ciutadana real.