Un estudi detalla com es van radicalitzar els autors dels atemptats de les Rambles i Cambrils

Un estudi inèdit a Europa ha aconseguit analitzar amb detall què va portar als deu joves que formaven la cèl·lula terrorista del 17A a radicalitzar i acabar cometent els atemptats de 2017 a Barcelona i Cambrils. La recerca, publicada en la revista científica Behavioral Sciences of Terrorism and Political Aggression, forma part del projecte Camins i ha estat impulsada pels Mossos d'Esquadra en col·laboració amb les universitats de Còrdova, Granada i Burgos.

El treball parteix d'un material únic: 200 declaracions policials, 50 entrevistes amb familiars i persones de l'entorn dels atacants, més d'un centenar de proves tecnològiques i diverses evidències físiques i virtuals, totes recollides durant la instrucció de l'anomenat “cas Rambles”, supervisat per l'Audiència Nacional.

Els factors de risc estaven més connectats que els de protecció

Una de les principals conclusions de l'estudi és que els elements que van portar a aquests joves a radicalitzar estaven molt connectats entre ells i es reforçaven mútuament, com si formessin una xarxa tancada. Aquests factors eren sobretot psicològics i emocionals: sentien que no encaixaven, buscaven un sentit a la seva vida, se sentien amenaçats com a grup, compartien idees autoritàries i una visió extremista de la religió.

En canvi, els aspectes que podrien haver frenat aquest procés —com tenir una vida estable, estar ben integrats en el seu entorn o mantenir vincles socials fora del grup— eren febles, poc connectats i no van aconseguir fer de fre. Ni tan sols les amistats externes que mantenien van servir per a impedir el que va acabar ocorrent.

“L'estudi demostra que la radicalització no té una sola causa, sinó que és un procés en el qual es barregen molts factors personals, socials i emocionals que, si s'ajunten, poden acabar en violència”, resumeix el doctor Manuel Moyano, un dels responsables del projecte.

Com s'ha fet l'estudi

La recerca ha recollit i analitzat moltíssimes dades reals del cas, però sempre de manera anònima i amb garanties per a evitar qualsevol prejudici o estigmatització. S'han tingut en compte cinc tipus de factors:

Dades personals: com l'edat, el nivell d'estudis, el treball o la religió.

Experiències vitals: com sentir exclòs, discriminat o sense oportunitats.

Creences i idees: per exemple, rebutjar la democràcia o pensar que la seva religió està amenaçada.

Influència de l'entorn: si tenien amics o contactes radicalitzats.

Aspectes psicològics: com buscar emocions fortes, tenir pensaments obsessius o sentir buits.

Gràcies a aquesta combinació, l'estudi ha pogut veure amb claredat quins elements van influir en la radicalització i com es relacionaven entre si.

Millorar la prevenció a Catalunya

Aquest estudi forma part d'una estratègia més àmplia: des de 2015, els Mossos d'Esquadra i altres departaments de la Generalitat treballen en els plans PREV per a detectar i evitar processos de radicalització violenta en tota Catalunya. Aquests plans impliquen centres educatius, serveis socials, cossos policials, entitats religioses, associacions juvenils i culturals, entre altres.

Els resultats d'aquesta recerca ajudaran a reforçar aquests plans, detectar abans els possibles casos de risc i desenvolupar eines que permetin intervenir amb més eficàcia.

Així doncs, aquest estudi no sols permet entendre què va ocórrer en el 17-A, sinó que dóna noves claus per a prevenir futurs casos de radicalització i protegir a la societat abans que sigui massa tarda.

Comparativa internacional: el valor únic de l'estudi Camins

En el context europeu, diversos atemptats terroristes han donat lloc a estudis per a entendre els processos de radicalització violenta. Per exemple, després dels atemptats de Londres en 2005, es van realitzar recerques centrades en els perfils dels terroristes i les seves xarxes socials, destacant factors com l'alienació social i l'ús d'ideologies extremistes. No obstant això, aquests estudis comptaven amb mostres més reduïdes i dades limitades.

De manera similar, els atemptats de París i Bataclan en 2015 van ser objecte d'anàlisi per part d'equips europeus que van ressaltar la importància de les xarxes de reclutament, la influència de líders radicals i la mobilitat transnacional dels terroristes. Malgrat això, gran part de la informació era fragmentària, dificultant una anàlisi més profunda i complet.

El projecte Camins, liderat per la Comissaria General d'Informació dels Mossos d'Esquadra i les universitats de Còrdova, Granada i Burgos, destaca per la seva amplitud i rigor. Aquest estudi es va basar en més de 400 fonts diferents, que inclouen declaracions policials, entrevistes amb familiars i amics, evidències tecnològiques i proves físiques. Aquesta varietat i quantitat de dades proporciona una visió molt més completa i detallada que altres estudis europeus.

A més, la col·laboració directa entre forces de seguretat i el món acadèmic aporta un rigor científic i un accés exclusiu a informació real i sensible, una cosa poc habitual en altres estudis d'aquest tipus. Aquest enfocament té també un caràcter clarament preventiu, ja que els resultats serviran per a millorar els plans de prevenció de la radicalització violenta (#PREV) a Catalunya, desenvolupant eines concretes per a anticipar i detectar aquests processos en etapes primerenques. Permetent una primerenca intervenció.

Aquest treball representa un model que pot ser replicat en altres països o regions, posant en valor la cooperació entre policia i universitats per a reforçar la seguretat i la convivència ciutadana.