Europa crema com mai: 370.000 hectàrees calcinades en un 2025 dramàtic

L'estiu de 2025 quedarà gravat com un dels més tràgics i destructius que ha viscut Europa en les últimes dècades. A mesura que la calor extrema s'instal·la sense treva i la vegetació es torna combustible, el continent enfronta una emergència ambiental sense precedents. El foc ha passat de ser una amenaça estacional a convertir en un fenomen estructural. I la situació és crítica.

L'incendi del massís de Corbières, l'última gran tragèdia

L'epicentre d'aquesta ona de devastació se situa actualment en el sud de França , on un incendi forestal deslligat en el massís de Corbières , entre Narbona i Perpinyà, ha arrasat ja més de 13.000 hectàrees. El foc, que va començar el dimarts, ha obligat al tancament de l'autopista A9, el principal enllaç entre França i la província de Girona a través de la AP-7, provocant importants afectacions en la mobilitat i en el transport internacional.

Les xifres són demolidores:

1 víctima mortal, una dona que es va negar a evacuar la seva llar, 10 persones ferides, entre elles 7 bombers, 1 desaparegut, més de 25 habitatges destruïts, desenes de vehicles calcinats vents de fins a 50 #km/h que dificulten les labors d'extinció

Les autoritats franceses han recomanat evitar qualsevol desplaçament per la zona. La vegetació extremadament seca i les altes temperatures —que superen els 30 °C— alimenten un incendi que, en qüestió d'hores, ha superat qualsevol capacitat de contenció inicial.

El foc es propaga per tota Europa: dades alarmants

Lluny de ser un cas aïllat, aquest incendi és només un dels centenars que afecten el continent. Segons el sistema europeu Copernicus, en el que va d'any:

S'han calcinat prop de 370.000 hectàrees a la Unió Europea.

S'han registrat 1.506 incendis de més de 30 hectàrees, enfront dels 1.030 del mateix període en 2024

Grècia, Turquia, Xipre, Espanya, Itàlia o fins i tot el Regne Unit estan registrant xifres històriques d'hectàrees cremades, emissions i pèrdua de biodiversitat. En moltes regions, les flames han arribat a zones turístiques, obligant evacuacions massives.

Per què està ocorrent això? Les tres causes del desastre

Els experts coincideixen a assenyalar tres factors fonamentals que expliquen la virulència dels incendis d'aquest 2025:

Canvi climàtic
L'augment sostingut de les temperatures ha intensificat les onades de calor, les sequeres i les tempestes seques (llamps sense pluja), la qual cosa multiplica els focus d'ignició i redueix dràsticament la humitat del sòl.

Abandó del territori
El despoblament del medi rural i la falta d'activitat agrícola han fet que moltes zones forestals acumulin biomassa sense control. Aquesta vegetació seca actua com a pólvora quan el foc s'encén.

Gestió forestal insuficient
La falta d'inversió sostinguda en neteja, vigilància, tallafocs i reforç de brigades forestals ha deixat a molts països sense capacitat real de prevenció. Les flames avancen més ràpid que els recursos.

Espanya: un país també en alerta

En el que va de 2025, Espanya ha viscut una de les temporades d'incendis forestals més intenses dels últims anys. Les flames han arrasat més de 44.000 hectàrees fins a finals de juliol, amb un repunt especialment dramàtic durant aquest mes, que per si sol va concentrar gairebé la meitat de tota la superfície cremada l'any. 

Les onades de calor persistents, la sequera prolongada i els vents canviants han creat un escenari propici per a la propagació de focs en pràcticament totes les regions del país. Galícia, Castella i Lleó, Extremadura, Catalunya i Andalusia han estat algunes de les comunitats més colpejades, amb focus simultanis que han posat a prova els recursos d'extinció i van obligar a evacuar a centenars de persones. Concretament en la província de Lleida, l'incendi de Torrefeta i Florejacs es va convertir en el més devastador de l'any, superant les 5.000 hectàrees calcinades. 

La situació ha portat a l'activació de plans especials d'emergència, mobilització de la Unitat Militar d'Emergències i reforç de mitjans aeris i terrestres. Malgrat els esforços, el nombre de sinistres continua creixent, i el país enfronta un estiu marcat per la incertesa, el desgast ambiental i la urgència de reforçar les polítiques de prevenció i gestió forestal.

“El que era excepcional, ara és estacional”

El Col·legi d'Enginyers Forestals llança un advertiment clar: estem assistint a un nou paradigma. L'estiu ja no és només sinònim de vacances, sinó també de devastació, fum i alarma permanent. Els incendis no sols són més freqüents, sinó també més impredictibles i violents.

Aquest estiu hauria de ser un punt d'inflexió. El foc ja no és un enemic puntual: és una amenaça estructural. I exigeix respostes estructurals. Entre elles:

Augmentar els recursos per a la prevenció forestal

Reactivar la gestió del territori rural

Crear plans regionals de resiliència climàtica

Fomentar l'educació sobre incendis des de la infància

Així doncs, l'estiu de 2025 no ha de quedar com una anècdota climàtica més. És el mirall d'un futur que ja ha començat. L'elecció és clara: o gestionem el territori i frenem el canvi climàtic, o Europa continuarà cremant cada vegada amb més intensitat.