Ciutats d'Europa en risc: l'"efecte illa de calor" amenaça amb fer-les inhabitables

Aquest fenomen provoca que les temperatures a les ciutats siguin significativament més altes que en les zones rurals circumdants, intensificant els efectes de la calor extrema i afectant la salut dels seus habitants.

Les  temperatures  més altes

Segons Niels Souverijns, expert en clima de VITO a Bèlgica, la diferència de temperatura pot ser de "dues, tres, a vegades fins i tot quatre graus més càlids". D'acord amb e lCentre Comú de Recerca de la Comissió Europea, les temperatures de la superfície a les ciutats poden arribar a ser fins a 10-15 °C més altes que en el camp. Aquestes xifres són particularment alarmants, considerant que gairebé el 40% de la població europea viu en ciutats i un 70% en àrees urbanes. Un estudi de l'Escola Nacional de Salut Pública de Portugal va trobar que les hospitalitzacions van augmentar en un 18,9% durant els dies d'onada de calor.

Factors i conseqüències de la "illa de calor"

L'efecte UHI és resultat de diversos factors. Els materials de construcció com l'asfalt i el ciment absorbeixen i retenen la calor durant el dia, alliberant-lo a la nit. Això impedeix un refredament adequat, la qual cosa afecta el somni i la salut. La densa concentració d'edificis i carrers estrets també atrapa l'aire calent, bloquejant la ventilació natural. A més, el fenomen té un component socioeconòmic. 

Els barris més pobres solen tenir menys zones verdes, pitjor aïllament i una urbanització més densa, la qual cosa els fa més vulnerables a la calor. La magnitud de l'efecte està directament relacionada amb la grandària de les ciutats i la quantitat de formigó i edificis. El trànsit també contribueix, ja que la contaminació actua com una capa de gas d'efecte d'hivernacle que atrapa l'aire calent sobre la ciutat.

Un futur habitable

Davant el previsible empitjorament de l'efecte UHI a causa del canvi climàtic, els experts assenyalen que les ciutats han d'actuar. Les solucions inclouen la creació de corredors de vent, sostres i façanes verdes, i la plantació de més vegetació. La ciutat de Brussel·les , per exemple, és especialment vulnerable i ha implementat mesures com l'augment de zones d'ombra i la creació de xarxes "verdes-blaves", a més d'informar els seus ciutadans sobre punts d'aigua potable i espais frescos. 

L'efecte d'illa de calor urbana també augmentarà en el futur amb el canvi climàtic. Si no s'actua amb urgència, els experts adverteixen d'un "tsunami de calor" que podria fer que moltes ciutats es tornin inhabitables.