Una solució ecològica i original contra els incendis: els rucs catalans, guardians del bosc

En una finca de 300 hectàrees situada a Rupit, a la comarca d'Osona, Xavier Barceló i Teresa Fainé es dediquen a la criança del ruc català, una raça autòctona en perill d'extinció. Actualment compten amb una vintena d'exemplars que exerceixen una funció clau en la gestió del paisatge: mantenir net el sotabosc de part del seu terreny.

Aquesta pràctica tradicional, que combina conservació animal i gestió forestal, ha despertat l'interès de la Diputació de Barcelona, que planeja estendre-la amb un doble objectiu: contribuir a la recuperació del ruc català i utilitzar-ho com a eina natural en la prevenció d'incendis.

A partir del pròxim any, es posarà en marxa una prova pilot per a introduir aquests animals en urbanitzacions de l'àrea metropolitana. El propòsit és que els rucs ajudin a mantenir buidades les franges de protecció que envolten les zones habitades, on la neteja del terreny resulta especialment costosa i complexa.

“El manteniment d'aquestes franges és el que costa més, i el ruc pot ser clau”, afirma Jordi Fàbrega, diputat de Prevenció d'Incendis i Gestió Forestal. La iniciativa cerca demostrar que l'ús d'animals en tasques de desbrossament pot ser eficaç, sostenible i beneficiós tant per al medi ambient com per a la biodiversitat.

El ruc català, a més de ser un símbol del patrimoni rural, podria convertir en un actor essencial en les estratègies de prevenció d'incendis, en un context marcat per l'augment de temperatures i el risc creixent de focs forestals. L'experiència de Rupit podria ser el model per a una nova forma de gestió del territori que uneix tradició, ecologia i seguretat.