L'emancipació, un somni gairebé impossible per als joves: el lloguer es menja fins al 92% del seu salari

La realitat per a molts joves espanyols és dura i clara: emancipar-se s'ha convertit en una batalla gairebé impossible. Segons l'últim informe de l'Observatori d'Emancipació del Consell de la Joventut d'Espanya, en 2024 un jove assalariat va haver de destinar el 92,3% del seu sou per a llogar un habitatge i el 64,1% per a comprar-la, xifres molt per sobre del límit del 30% considerat assequible. La conseqüència directa és que només el 15,2% dels joves entre 16 i 29 anys va poder independitzar, la taxa més baixa des de 2006.

La situació s'agreuja especialment en comunitats com Balears, Canàries, Catalunya i Madrid, on el lloguer absorbeix més del 100% del salari mig juvenil, forçant a molts a compartir pis o a romandre a la casa familiar més temps del desitjat. “L'habitatge s'ha convertit en un obstacle insalvable per a desenvolupar una vida adulta plena”, assenyala un jove barceloní que porta anys intentant trobar un lloguer assequible.

Aquest fenomen ha cristal·litzat en el que experts diuen la “generació inquilina”: actualment, el 57,9% dels joves viu de lloguer, una fórmula que en molts casos no és sostenible a llarg termini. En zones com Alacant, la pressió és extrema: joves amb sous bruts que ronden els 1.100 euros dediquen entre el 60% i el 90% dels seus ingressos sol a pagar el lloguer, sense comptar altres despeses bàsiques. A això se sumen les altes taxes de temporalitat laboral (50%) i contractes a temps parcial (36,8%), que minen encara més la capacitat econòmica per a emancipar.

Enfront d'aquesta realitat, sindicats com a CCOO exigeixen al Govern la implementació urgent de polítiques públiques que garanteixin l'accés a l'habitatge per als joves, especialment en les zones més tensionadas, i reclamen una major atenció a la salut mental i la participació juvenil en la presa de decisions polítiques.

Per part seva, el Consell de la Joventut d'Espanya demana reformes estructurals que incloguin una aplicació més rigorosa de la Llei d'Habitatge, millores en el Bo Lloguer Jove i un augment significatiu de l'habitatge públic destinat a menors de 35 anys. Sense aquestes mesures, la bretxa entre les necessitats dels joves i la realitat del mercat immobiliari continuarà ampliar.

La falta d'accés a un habitatge digne no sols compromet la qualitat de vida dels joves, sinó que també retarda altres fites vitals com la formació de famílies i l'estabilitat laboral, impactant a llarg termini en la societat espanyola en el seu conjunt. Així doncs, l'anomenada “generació inquilina” afronta un futur on emancipar és més un somni que una realitat.