Més de 43 °C i conseqüències fatals: l'altra cara de les onades de calor a Catalunya

El termòmetre va marcar 43,8 °C, el rècord absolut a Catalunya . Però el veritable incendi no estava en l'aire, sinó en els cossos, les cases i els carrers. En els silencis dels qui no van poder dormir, als hospitals saturats i en els camps ressecs. Les onades de calor ja no són excepcions: són advertiments. I els seus efectes més devastadors no sempre es veuen.

El cos sota setge

Les onades de calor extremes provoquen fallades renals agudes, convulsions i alteracions neurològiques. El cos humà, quan supera els 40 °C interns, entra en un estat d'inflamació que pot ser letal. Molts medicaments comuns —diürètics, antidepressius, estatinas— augmenten aquesta vulnerabilitat. Tot això sumat als ja més que coneguts i soferts cops de calor, els quals ja han provocat que dos temporers hagin mort aquest estiu.

Maternitat i infantesa en risc

Estudis recents, els resultats dels quals es publiquen en la revista JAMA Pediatrics, vinculen les onades de calor amb un augment de parts prematurs. Les embarassades exposades a temperatures extremes tenen major risc de complicacions. Els lactants, per part seva, sofreixen més deshidratació i febre persistent. En moltes guarderies públiques no existeix una climatització adequada per a protegir als menors. El que implica una greu pèrdua de qualitat de vida per als més petits.

La pobresa energètica que no es veu

La pobresa energètica també s'agreuja a l'estiu. Moltes famílies vulnerables eviten usar ventiladors o aire condicionat per a contenir la despesa elèctrica, la qual cosa incrementa el risc de cops de calor. El problema afecta especialment a dones majors, persones migrants i llars monomarentales, i no sempre es reflecteix en les estadístiques oficials.

Menjar, aigua i ofegaments

La calor extrema accelera la descomposició d'aliments i afavoreix intoxicacions alimentàries, especialment en habitatges sense refrigeració adequada. També augmenten els ofegaments en piscines improvisades, platges o zones fluvials sense vigilància. Durant els cops de calor, moltes persones acudeixen a l'aigua per a refrescar, però la combinació d'altes temperatures, esforço físic i canvis bruscos de temperatura corporal pot provocar marejos, pèrdues de coneixement o parades cardiorespiratòries, amb conseqüències potencialment mortals.

La ciutat com a parany tèrmic

Les nits tòrrides —amb mínimes per sobre de 25 °C— impedeixen el descans, afecten la salut mental i redueixen el rendiment laboral i escolar. Les ciutats es converteixen en illes de calor, on l'asfalt i el ciment retenen la temperatura. Els barris amb menys zones verdes solen ser també els més pobres, la qual cosa agreuja l'impacte social i sanitari.

Estem preparats per a la calor que ve?

Catalunya ha superat els 43 °C en tres dels últims quatre estius, i tot indica que continuarà ocorrent. Les onades de calor ja no són només meteorologia: són crisis sanitàries, socials i ecològiques. Els seus efectes més devastadors no sempre es veuen en els mapes, sinó en els cossos, en els habitatges i en les decisions que es prenen —o no— per a protegir a la població. És per aquest motiu que ara més que mai, fa falta treballar per a desenvolupar sistemes que protegeixin a la ciutadania de la calor extrema. Des de plans urbanístics i canvis en la manera de desenvolupar les ciutats (zones verdes, edificis diferents, més ombres) o diferents maneres d'entendre el dia a dia (millorar la hidratació o gestionar d'una forma diferent les hores de treball).