Barcelona recorda els atemptats del 17-A mentre la cerca de respostes continua oberta

Vuit anys després dels atacs en La Rambla i Cambrils, la ciutat honra a les víctimes mentre les recerques continuen generant incertesa. Les associacions d'afectats reclamen transparència i justícia.

L'aniversari s'ha marcat per actes solemnes en els quals es ret homenatge als qui van perdre la vida, es reconeix el sofriment dels supervivents i es reclama transparència i justícia enfront de les fallades detectades en la recerca i en la prevenció.

Processos judicials i comissió de recerca
 

Vuit anys després, moltes preguntes segueixen sense resposta. La comissió de recerca del Congrés ha examinat fallades clau:

- Suport a les víctimes: Es reconeix que va haver-hi deficiències en seguiment psicològic i informació sobre el procés judicial.

- Coordinació policial: Els recels entre cossos de seguretat van dificultar l'intercanvi d'informació.

- Relació del CNI amb Es-Satty: La documentació desclassificada va confirmar contactes, però la interpretació del seu abast és debatuda.

Pilar Calvo (Junts per Catalunya) ha destacat: “Si es va fer un seguiment de Es-Satty i se li va facilitar un número de telèfon per a comunicar-se amb un agent, hi ha més documentació que hauria de ser desclassificada.”
Santi Rodríguez (PP) discrepa: “S'ha donat tota la informació i ha quedat clar que no hi havia relació entre el CNI i És-Satty; és un cas judicialment tancat.”

Impacte social i mediàtic
 

El 17A va marcar un abans i un després en la seguretat i la percepció de risc a Espanya. La cobertura mediàtica nacional i internacional es va centrar en la magnitud de l'atac, el dolor de les víctimes i la cerca de justícia.

- Reacció ciutadana: Milers de persones van participar en actes d'homenatge i marxes silencioses.

- Canvis en seguretat: Es van reforçar protocols de prevenció d'atemptats i coordinació entre cossos policials.

Memòria i homenatge
 

Cada 17 d'agost, Barcelona celebra actes de record que reuneixen víctimes, familiars i autoritats. Enguany, els homenatges es van dividir en dos escenaris principals:

Pla de l’Us de La Rambla: Ofrena floral i minut de silenci, amb participació de polítics i cossos de seguretat.

Font de Canaletes: Acte organitzat per ACVOT i Plataforma 17 d'Agost, amb presència de partits com a PP i Vox.

Alicia Romero, de la Plataforma 17 d'Agost, ha afirmat: “Quan recordem a les víctimes els donem vida. La tasca més important és ser presents cada any perquè no caiguin en l'oblit.”

Cronologia dels atemptats

17 d'agost, La Rambla de Barcelona: Un vehicle va irrompre en la multitud, causant la mort de 14 persones i deixant desenes de ferits. El caos, la confusió i la rapidesa de l'atac van marcar la magnitud de l'atemptat.

18 d'agost, Cambrils: Cinc terroristes van intentar replicar la massacre, provocant la mort d'una dona i lesions greus a altres ciutadans. La intervenció policial va aconseguir neutralitzar als atacants.

“És com si estiguessis veient una pel·lícula i, just en els deu minuts finals, et diguessin que és secret i no pots veure res més. Aquesta és exactament la sensació quan busco la veritat”, va relatar Javier Martínez, pare de Xavi, una de les víctimes de l'atac en La Rambla.

Abdelbaki és-Satty: el cervell darrere de l'atac

Abdelbaki és-Satty, imam de Ripoll, va ser el principal responsable de la radicalització dels joves que van perpetrar els atacs. La seva relació amb les autoritats, especialment amb el CNI, ha estat objecte de debat durant anys.

Antecedents i radicalització: Se sap que És-Satty va passar temps a la presó abans dels atemptats, període durant el qual va aprofundir la seva radicalització.

Vincles controvertits amb el CNI: Alguns informes van indicar contactes puntuals, mentre que l'exdirector Félix Sanz Roldán va afirmar:

“És-Satty mai va ser ni un informador ni un confident del Centre d'Intel·ligència. Només imaginar que podríem haver evitat la mort de 16 ciutadans i no ho vam fer és una infàmia, una maldat i una vilesa.”

Associacions i lluita per la veritat

El dolor dels supervivents ha donat lloc a la creació d'entitats com l'Associació 17-A: Volem Saber la Veritat, que busca garantir transparència i justícia.

Exigeixen una recerca clara i depuració de responsabilitats. Han portat el cas al Tribunal Europeu de Drets Humans, insistint que la versió judicial no basta.

El seu compromís es resumeix en les seves paraules: “No acceptem el silenci ni la falta de claredat. Ens mobilitzem perquè la veritat s'obri pas.”

Memòria i exigència de justícia

Vuit anys després del 17A, Barcelona no sols recorda a les seves víctimes, sinó que continua exigint respostes clares i mesures que evitin que tragèdies similars tornin a ocórrer. La societat manté visqui la memòria dels qui van perdre la vida i reconeix la importància de transformar el dolor en acció i aprenentatge institucional.

Compromís i Responsabilitats

Més tard, unes 150 persones s'han concentrat davant la Prefectura de policia a la Via Laietana de Barcelona, convocades per la plataforma independentista 17-A Exigim Responsabilitats, per a exigir “responsabilitats” al Govern. Entre els manifestants s'han vist banderes estelades i pancartes amb lemes com a “Veritat, justícia i reparació”, “Estat espanyol còmplice” i “Estat espanyol assassí”.

Durant la lectura d'un comunicat a càrrec de l'actor Manel Barceló, han criticat els “vincles” del CNI amb alguns dels atacants. Segons els convocants, les “cloaques de l'Estat han resistit”, tant durant el Govern del PP com amb l'actual Govern del PSOE i Sumar, per la qual cosa exigeixen desclassificar documents reservats.

Entre els concentrats s'han pogut veure al secretari general de Junts, Jordi Turull, i a l'expresidenta del Parlament, Laura Borràs (Junts).