Terres estranyes i especulació: la conspiració darrere dels incendis forestals a Espanya

Missatges virals suggereixen que els incendis es provoquen pllaura instal·lar parcs eòlics, plantes fotovoltaiques, construir urbanitzacions o fins i tot extreure materials com les "terres estranyes". No obstant això, la legislació espanyola i l'opinió d'experts desmenteixen la majoria d'aquestes afirmacions.

Explosió de teories conspiranoicas en xarxes socials

En les xarxes socials, les versions conspiranoicas sobre els incendis forestals, especialment aquelles que vinculen els focs amb l'extracció de terres estranyes, s'han difós de manera massiva. Comptes verificats i perfils amb alta visibilitat han compartit aquestes teories, i les seves reposts fan que la desinformació es torni viral. Aquests missatges, que culpen a suposats interessos econòmics, guanyen popularitat i credibilitat de manera enganyosa, sembrant el pànic i la desconfiança entre la població.

Què prohibeix la llei?

La Llei de muntanyes espanyola, en el seu article 50, és clara sobre aquest tema. Després d'un incendi, les comunitats autònomes són les responsables de garantir la restauració dels terrenys i, per a això, s'estableixen dues prohibicions fonamentals:

Prohibició de canvi d'ús per 30 anys: La llei prohibeix expressament que un terreny forestal incendiat canviï el seu ús per un altre (com l'urbanitzable) durant almenys 30 anys.

Prohibició d'activitats incompatibles: Es prohibeix qualsevol activitat que pugui perjudicar la regeneració de la vegetació, per un període que varia segons la legislació de cada comunitat autònoma, encara que la norma general és també de 30 anys.

Aquestes mesures, segons experts, estan dissenyades per a protegir la naturalesa i descoratjar els incendis provocats amb finalitats econòmics.

Les excepcions que alimenten les teories

Encara que la llei estableix una prohibició general, també contempla algunes excepcions, un punt que sovint s'usa per a alimentar les teories conspirativas. La llei permet un canvi d'ús "amb caràcter singular" si el canvi ja estava previst en un pla aprovat abans de l'incendi. També existeix una excepció "amb caràcter excepcional" por "raons imperioses d'interès públic de primer ordre", les quals han de ser determinades per llei.No obstant això, aquestes situacions són poc comunes i tenen requisits estrictes, com compensar la superfície cremada amb una superfície forestal equivalent. La llei també especifica que aquesta excepció no es pot aplicar a les muntanyes catalogades (els d'utilitat pública).

Els experts desmenteixen les faules

Tant Greenpeace com l'Associació Nacional d'Empreses Forestals (ASEMFO) i el Col·legi Oficial d'Enginyers forestals, han confirmat que no tenen constància de cap cas en el qual s'hagi cremat una muntanya per a urbanitzar o per a canviar el seu ús amb finalitats comercials. "No ha aparegut cap cas des de llavors", assegura Miguel Ángel Soto, responsable de la campanya de boscos de Greenpeace, referir a una reforma de la llei de 2015. Per part seva, Inés González, del Col·legi Oficial d'Enginyers forestals, qualifica la idea que es crema per a urbanitzar com un "mite des de fa dècades". En definitiva, malgrat els rumors, la llei és clara i estricta en la protecció de les muntanyes cremades. Els experts asseguren que les salvaguardes legals fan molt difícil i poc pràctic que un incendi s'utilitzi per a un canvi d'ús fraudulent del terreny.