El català genera conflicte a França: Catalunya Nord demana la seva oficialitat

Més del 60% dels habitants de la Catalunya Nord es mostren favorables a l'autonomia regional i al fet que s'ensenyi el català a les escoles, segons una enquesta publicada aquest dilluns per l'Institut Francès d'Opinió Pública (IFOP), encarregada pel moviment Regions i Pobles Solidaris (R&#PS) amb motiu de l'inici de la seva universitat d'estiu a Còrsega.

El sondeig, realitzat entre l'11 i el 25 de juliol a 500 persones, revela que el 67% dels norcatalanes donaria suport a la creació d'un estatut d'autonomia, mentre que el 64% és partidari de l'ensenyament obligatori de la llengua catalana en horari lectiu. Actualment, el català sol s'ensenya en escoles privades o mitjançant iniciatives extracurriculars, ja que en l'educació pública francesa no té reconeixement oficial ni forma part del currículum obligatori.

L'estudi també posa de manifest el fort sentiment de desconnexió amb París: només un de cada quatre enquestats considera que les necessitats de la Catalunya Nord són tingudes en compte pel govern francès, i un 77% dóna suport a una redefinició regional de l'Estat que respecti millor les realitats històriques i culturals. A més, un 79% creu que França hauria de reforçar considerablement el poder de les regions, i un 90% considera que els mitjans de comunicació francesos es concentren massa en la capital.

Respecte a la llengua i la cultura, el 91% dels participants secunden que s'ensenyi la història regional com a complement de l'estatal, mentre que el 87% recolza el reconeixement oficial de les llengües regionals. El català, en particular, rep un suport del 77% per a la seva cooficialitat, i el 64% dels norcatalanes desitja que els seus representants puguin expressar en la seva llengua en les assemblees locals, amb traducció simultània —un punt que actualment està judicialitzat.

L'enquesta també inclou dades d'altres regions franceses amb moviments autonòmics, com Alsàcia, Bretanya, Savoia, Còrsega, País Basc Nord i Occitània, en un context marcat per les aspiracions nacionals corses i de Nova Caledònia.

Els enquestadors conclouen que la França actual “busca autonomia territorial i identitat regional”, i que el regionalisme “no és un fenomen marginal, sinó una aspiració profunda a repensar l'organització territorial del país i a fer valer les seves diversitats culturals i històriques”. L'enquesta reflecteix així una paradoxa francesa: un país històricament centralitzat on creix de manera notable la demanda de reconeixement de les seves especificitats regionals.