La polèmica de l'ús del català en el comerç: Què diu la llei a Catalunya i per què segueix el debat?
La recent polèmica entorn d'una gelateria de Barcelona ha reavivat, una vegada més, el debat sobre l'ús del català en els establiments comercials a Catalunya.
Va començar com un simple desacord sobre l'idioma, va escalar a acusacions de discriminació en xarxes socials i a actes de vandalisme. Aquest incident subratlla no sols la tensió social existent, sinó també la complexitat de la normativa que regeix l'ús de les llengües cooficials a Catalunya. Encara que la idea que "si vull parlar català, m'han d'atendre en català" sembla simple, la realitat legal és més complexa i matisada. La normativa catalana no conté una frase única i concreta que ho estableixi de manera taxativa.
En el seu lloc, es basa en conceptes com el "deure de disponibilitat lingüística", que exigeix als establiments estar en condicions de poder atendre els clients en català si així ho desitgen. La dificultat radica en el fet que aquesta obligació no es tradueix en la imposició que cada empleat hagi de parlar català, la qual cosa genera ambigüitat i conflictes a l'hora d'aplicar la llei en el dia a dia.
"El deure de poder atendre"
La base legal es troba en la Llei de Política Lingüística de 1998 i en e l Codi de Consum de Catalunya de 2010 Tots dos textos no obliguen a tots i cadascun dels empleats a parlar català, sinó que e xigenals negocis la capacitat de "poder atendre" els seus clients en qualsevol de les llengües oficials. La interpretació d'aquesta frase és la clau del debat. Significa que, com a empresa, s'ha de garantir la disponibilitat lingüística per a no negar el dret del consumidor a ser atès en l'idioma que triï. El cas de la gelateria és un exemple perfecte d'aquesta ambigüitat.
Existeix l'obligació d'entendre el català, però no de contestar en aquest idioma al client?
Des del Departament de Política Lingüística de la Generalitat han reiterat a CatalunyaPress que les obligacions varien segons el tipus d'empresa. A més de les normes generals que s'apliquen a tot el sector, la llei estableix requisits específics per a diversos tipus de negocis:
Empreses de serveis públics o bàsics: Companyies com les d'aigua, gas, electricitat, transport (autobusos, trens, taxis) i telecomunicacions estan obligades a usar el català en la seva retolació, comunicats per megafonia i, especialment, en les comunicacions escrites i factures dirigides als residents de Catalunya. La norma es torna encara més estricta per a les empreses públiques o subvencionades, que han d'usar el català també a nivell intern i en els seus documents.
Empreses concertades o subvencionades: Si una empresa ha rebut una subvenció o té un acord amb la Generalitat, ha d'utilitzar, almenys, el català en els seus rètols, avisos i documentació dirigida al públic, especialment si està relacionat amb l'objecte de l'ajuda.
Bars i restaurants: Aquests establiments tenen l'obligació de tenir les cartes, menús, factures i tiquets de caixa, com a mínim, en català. El personal ha de ser capaç d'atendre els clients tant en català com en castellà. #Según l'Agència Catalana de Consum, la clau és "entendre" al client en qualsevol de les dues llengües, no necessàriament respondre en la mateixa segons la legislació vigent.
La informació de caràcter fix ha d'estar en català
La normativa és molt més explícita i estricta pel que fa a la informació escrita. L'incident en la gelateria va posar el focus en la interacció oral, però la llei imposa obligacions clares sobre la retolació i la documentació. Els rètols, cartells, menús, llistes de preus i qualsevol tipus d'informació de caràcter fix han d'estar almenys en català. Així mateix, documents com a factures, pressupostos i contractes d'adhesió han d'estar disponibles en català. L'incompliment d'aquestes normes no és un assumpte menor; pot implicar sancions econòmiques que demostren la serietat amb la qual es pren la protecció del consumidor i de l'idioma. Aquest aspecte de la llei, encara que menys mediàtic que els conflictes personals, és la base de l'actuació de l'Agència Catalana de Consum.
Les multes per aquestes infraccions poden anar des dels 100 euros fins als 10.000 euros. L'import exacte depèn de la gravetat del cas. Les últimes dades fetes públics en 2024 reflecteixen que la Generalitat va recaptar 496.920 euros per 261 sancions aplicades a establiments a Catalunya.
La postura de Gremicat sobre el català en el comerç
La normativa obliga els negocis a poder atendre els consumidors en qualsevol de les llengües oficials de Catalunya (català i castellà). A més, la llei exigeix que la senyalització fixa, els cartells i la documentació d'oferta de serveis estiguin redactats almenys en català. Des de Gremicat han subratllat a CatalunyaPress que l'incompliment d'aquestes normes es considera una "negativa injustificada" a satisfer les demandes dels consumidors i pot ser sancionat d'acord amb la Llei de Disciplina de Mercat i Defensa dels Consumidors i Usuaris.
El Consorci per a la Normalització Lingüística creu que l'obligatorietat del català promou el seu ús
L'aplicació d'aquesta normativa té un impacte directe en el clima social i comercial de Catalunya afirmen des de Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) a preguntes de CatalunyaPress. Per a molts, és una mesura justa que protegeix un dret fonamental i promou l'ús d'una llengua minoritzada. Veuen l'obligatorietat com una manera de normalitzar el català i assegurar que els ciutadans no es vegin forçats a usar una altra llengua en el seu propi territori. El Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) juga un paper fonamental en aquest context, ajudant les empreses a complir amb la llei.
El CPNL ofereix una sèrie de serveis d'assessorament i formació, com a tallers per a millorar l'atenció al públic en català i la traducció de textos. Aquesta assistència mostra que el marc legal es complementa amb eines per a facilitar el seu compliment, basar en la idea que la llengua és un factor de qualitat en l'atenció al client. E lobjectiu és que l'obligació legal es converteixi en una pràctica natural per als comerços, promovent la convivència de les dues llengües oficials.
El Tribunal Constitucional aclareix algunes qüestions clau del debat
El Tribunal Constitucional ha avalat el dret dels consumidors a ser atesos en català, però ha establert límits a la capacitat sancionadora de la Generalitat.
Retolació: El TC va considerar constitucional l'obligació que la retolació dels comerços estigui, almenys, en català, ja que ho veu com un reconeixement de la cooficialitat de la llengua.
Atenció oral: El Tribunal no va anul·lar el dret del consumidor a ser atès en català, però va dictaminar que la Generalitat no pot sancionar als particulars per no fer-ho. És a dir, el dret existeix, però la sanció no pot aplicar en les relacions entre privats.
Límits: El TC ha anul·lat articles de lleis catalanes que envaïen competències de l'Estat o que imposaven obligacions que limitaven la llibertat d'empresa.
L'atenció en català en l'administració pública
A diferència dels comerços privats, l'atenció en català en l'administració pública, organismes i empreses que presten serveis bàsics és un dret explícit i una obligació més estricta. La llei estableix que les administracions públiques i les seves empreses han de garantir que els ciutadans puguin ser atesos en la llengua oficial que triïn, ja sigui de manera oral o escrita. Això inclou serveis com el transport, la sanitat, l'aigua, l'electricitat o el gas, on la retolació, els comunicats i les factures dirigides als residents de Catalunya han d'estar, almenys, en català. L'objectiu és que la llengua pròpia sigui la d'ús normal i preferent en aquests àmbits, assegurant que el ciutadà no es vegi forçat a canviar d'idioma per a realitzar tràmits o gestions essencials.
La realitat social en el debat lingüístic
En un context on la Llei de Política Lingüística de 1998 i el Codi de Consum de 2010 es mantenen vigents, el debat sobre l'ús del català en els comerços demostra que la normativa, encara que sòlida en la seva base, no sempre s'adapta a la complexitat de les interaccions quotidianes. Incidents recents, com el de la gelateria a Barcelona, e xponenuna desconnexió entre el marc legal, que parla de "disponibilitat lingüística", i la percepció dels ciutadans. La situació suggereix que, més enllà de l'obligatorietat dels rètols i documents, és necessari un enfocament que combini la protecció dels drets dels consumidors amb la necessitat d'adaptar la llei a un context social en constant canvi, on les xarxes socials actuen com un catalitzador de conflictes.
Segons declaracions d'aquest dimarts de la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, el govern català continuarà garantint i promovent l'ús del català en l'atenció al ciutadà. Des de l'executiu s'ha reiterat que qualsevol persona que desitgi ser atesa en aquesta llengua té el dret de ser-ho, tal com el recull el marc normatiu actual. El Govern ha manifestat la seva fermesa en aquest camí i ha condemnat qualsevol "actuació de força" o boicot, insistint que el català ha estat i continua sent una eina fonamental de cohesió social a Catalunya. La solució, per tant, no es troba només en les normatives, sinó en una major sensibilització i en una actualització que permeti una convivència lingüística més fluida en la societat actual.
Escriu el teu comentari