Monumental embolic en el CNAE 2025: el Ministeri d'Economia va incloure la prostitució com a activitat econòmica sense ser "legal"

A través del Ministeri d’Igualtat, en coordinació amb el Ministeri d’Economia, Comerç i Empresa i l’INE, s’ha iniciat la revisió de la inclusió de referències al treball sexual en la CNAE-2025 (Classificació Nacional d’Activitats Econòmiques). Segons va explicar la ministra Ana Redondo, la frase “prestació o concertació de serveis sexuals” dins de l’epígraf 96.99 (“Altres serveis personals”) tenia un caràcter merament estadístic, derivat de la traducció literal de la guia europea NACE d’Eurostat, i no implica efectes legals, fiscals ni drets per a les treballadores sexuals al nostre país. La prostitució no està considerada al nostre país com una activitat econòmica legalitzada.

En una nota de premsa, Redondo va subratllar que la inclusió inicial d’aquesta referència va ser un automatismo estadístic, part dels procediments habituals d’harmonització europea, i que no forma part del Reial decret 10/2025, per la qual cosa careix de validesa jurídica. A més, va anunciar que enviarà una carta a la Comissària Europea d’Igualtat perquè la guia europea tingui en compte les diferències legals i socials de cada país. La ministra també va agrair a les associacions feministes que van advertir el Govern sobre aquesta qüestió, fet que va permetre iniciar la revisió de la guia interpretativa.

Context i antecedents

El canvi a la CNAE-2025 es va detectar al gener de 2025 i va ser difós públicament per l’associació StopAbolición el passat 19 d’agost. L’organització va alertar que l’eliminació de la referència estadística podria afectar la visibilitat del treball sexual dins de les estadístiques nacionals. Segons l’associació, moltes treballadores autònomes tributen sota l’epígraf 96.99 i utilitzen aquest registre per accedir a drets com pensions, baixes per contingències o hipoteques.

És important precisar que el treball sexual no està prohibit a Espanya, però no és una activitat econòmica legalitzada, i es troba en un anomenat llimbe jurídic, ja que la legislació abolicionista vigent es centra en la persecució del client i dels intermediaris, però no criminalitza les prostitutes que s’alta com a autònomes i que poden tributar i cotitzar de manera legal sota l’epígraf “Altres Serveis Personals”, una mena de calaix desastre tributari.

Implicacions a nivell europeu

La revisió de la guia interpretativa de la CNAE-2025 té també un impacte en l’harmonització estadística europea. L’eliminació temporal d’aquesta referència fa que Espanya s’aparti dels criteris de comparabilitat que permeten als Estats membres mesurar i analitzar sectors informals de manera coherent. Això podria dificultar la integració de dades en informes europeus sobre economia submergida, salut pública o drets laborals.

Reacció dels col·lectius

L’associació StopAbolición ha criticat l’eliminació de la referència, qualificant-la d’ofensiva per a la visibilitat del sector. L’organització considera que es tracta d’un desconeixement sistemàtic de qui governa l’activitat i alerta que la mesura podria invisibilitzar una població que ja cotitza i tributa legalment, segons aquesta associació.

No obstant això, des del Govern s’aclara que la inclusió o eliminació de la menció a la CNAE no altera drets ni obligacions fiscals de les treballadores sexuals autònomes, i que les acusacions sobre “favoritisme o traïció legislativa” no tenen base jurídica i són interpretacions subjectives.

Tanmateix, es tracta d’un ajust estadístic, que no modifica la situació d’“alegalitat” de l’activitat ni els drets de qui ja tributa sota l’epígraf 96.99. Les autoritats insisteixen que la mesura no canvia obligacions fiscals ni reconeixements legals, i que el seu objectiu és alinear la guia interpretativa amb la legislació espanyola.

Posició dels col·lectius abolicionistes

L’Associació de Dones Juristes Themis, partidària de l’abolició, demana al Govern que exclogui aquest epígraf de la Classificació Nacional d’Activitats Econòmiques:
"Entenem que incloure aquesta activitat a la CNAE, quan tenim un govern que s’ha declarat a favor de l’abolició de la prostitució, no és coherent. Per això instem que se’n tregui de les activitats econòmiques perquè és un dels compromisos del Govern", ha explicat a CatalunyaPress Altamira Gonzalo, reconeguda lletrada feminista i portaveu de l’associació.

Per al col·lectiu abolicionista, que considera la prostitució com la “esclavitud del S.XXI”, segons afirma Gonzalo, la solució no passa per permetre que les dones cotitzin, igual que no es permetria que un esclau cotitzés. La solució, segons Gonzalo, és que “es destinin recursos a les dones que estiguin en el sistema professional i vulguin sortir-ne”.

"Les dones no venem el nostre cos per gust, es fa per necessitat. Considerem que aquestes relacions sexuals comprades són violacions. Per això no som partidàries que s’aturi aquesta activitat" sentencia Altamira Gonzalo.

La polèmica sobre la CNAE-2025 combina un debat tècnic i estadístic amb un conflicte social i polític. D’una banda, el Govern busca alinear la guia interpretativa amb la legislació nacional i mantenir la coherència amb el model abolicionista vigent; de l’altra, col·lectius com StopAbolición reclamen la importància de visibilitzar estadísticament l’activitat que és prostitució i elles denominen “treball sexual”. La realitat és que, legalment, la inclusió o eliminació de la referència no té efectes sobre drets i obligacions fiscals.