Del refugi a la desaparició: el Delta del Llobregat perd el 91% de les seves espècies invernantes protegides

Entre 2003 i 2023, el Delta ha perdut el 80% dels seus ocells invernantes i la ZEPA registra una regressió del 91% en espècies protegides. Les dades, aportats per DEPANA i SEU/BirdLife, estan corroborats pel Ajuntament del Prat, que admet la insuficiència de les mesures compensatòries lligades a l'ampliació de l'Aeroport de Barcelona–El Prat.

En tot just vint anys, el Delta del Llobregat ha perdut vuit de cada deu ocells invernantes que l'habitaven. I la situació és encara més dramàtica per a les espècies considerades d'especial protecció: la seva presència ha caigut en un 91%, la qual cosa equival pràcticament a una desaparició massiva.

La reculada no s'entén sense mirar al territori. Més de 40 hectàrees d'aiguamolls i al voltant de 50 hectàrees de pinedes sobre dunes litorals han estat destruïts, substituïts en molts casos per infraestructures i usos urbans. A canvi, a penes s'han creat 11 hectàrees de noves zones humides, la utilitat ecològica de les quals és limitada i no compensa la pèrdua original.

La pròpia Declaració d'Impacte Ambiental de 2002 va fixar uns objectius de conservació que, dues dècades després, han quedat en paper mullat. Un exemple clar són els anátidos, el número actual dels quals és un 67% inferior al que es preveu. És a dir: ni tan sols els pactes com a compensació s'ha complert.

Què està fallant: pèrdua d'hàbitat i mesures que no arriben

La regressió es vincula directament a la pèrdua i degradació d'hàbitats: dessecació o transformació d'àrees humides, fragmentació per infraestructures (aeroport, port, àrees industrials) i pressió urbanística en zones perifèriques.
El Ajuntament del Prat admet que les mesures compensatòries derivades de la Declaració d'Impacte Ambiental (2002) no han complert objectius: la restauració ecològica no ha restituït la capacitat d'acolliment ni les funcions que tenien els hàbitats originals.

Espècies en reculada (i algunes que han desaparegut com invernantes)

Descensos significatius en espècies de l'Annex I de la Directiva d'Ocells: daurada grossa, xatrac becllarg, blauet comú, gavina capnegra.
Desaparició com invernantes d'espècies ja escasses: bitó comú, morell xocolater, martinet de nit, batallaire.
També retrocedeixen poblacions reproductores de corriol camanegre i cames llargues, i persisteixen dificultats per a la gavina corsa.

ZEPA i LIC: reconeixement legal sense protecció efectiva

Encara que el Delta compta amb designacions ZEPA i LIC, la planificació urbanística ha prevalgut amb freqüència sobre els valors naturals. La creació de noves figures no ha impedit nous impactes ni ha garantit corredors ecològics funcionals; el resultat és un mosaic més petit, més fragmentat i més vulnerable.

Davant aquesta situació, DEPANA i SEU/BirdLife han remès la documentació a la Comissió Europea en el marc de l'expedient EU-Pilot 5866/13/ENVI, reclamant actuacions urgents i contundents. Les entitats ecologistes exigeixen una restauració real dels aiguamolls i pinedes litorals sobre dunes, així com una gestió efectiva que permeti recuperar la capacitat d'acolliment de les llacunes. També insisteixen en la necessitat de garantir una connectivitat ecològica que redueixi la fragmentació dels hàbitats i en el compliment estricte de les Directives europees d'Ocells i Hàbitats, l'aplicació dels quals consideren imprescindible per a frenar el col·lapse de la biodiversitat en el Delta del Llobregat.

El Delta del Llobregat afronta un punt de no retorn si no es corregeix el rumb. L'enfonsament del 80% de invernantes i el 91% de reculada en espècies ZEPA, juntament amb la pèrdua d'hàbitat i la ineficàcia de les compensacions, dibuixen una emergència ecològica. Que el Ajuntament del Prat ho corrobori afegeix pes institucional a un missatge inequívoc: toca restaurar, connectar i protegir ja un dels ecosistemes més valuosos de Catalunya .