Barcelona s'assecarà com Tunísia i Madrid, abrasador com Marràqueix: el futur climàtic d'Espanya en 2050

“Madrid tindrà el clima de Marràqueix i Barcelona el de Tunísia”. La frase del president del Govern, Pedro Sánchez, durant la presentació del Pacte d'Estat enfront de l'emergència climàtica, no és una metàfora exagerada, sinó un avís basat en projeccions científiques i governamentals. Espanya s'enfronta a un augment de temperatures que transformarà la seva geografia climàtica, afectant tant la vida urbana com a l'entorn natural.

Els estudis darrere de l'afirmació

L'informe Espanya 2050, presentat pel Govern en 2021, projecta un augment de fins a 5 °C en les temperatures mitjanes d'algunes regions. Per part seva, un estudi de ETH Zurich, que va analitzar més de 500 ciutats, va concloure que moltes urbs espanyoles tindran climes similars a localitats situades gairebé 1.000 quilòmetres més al sud. A més, organismes internacionals com C40 Cities i la NASA adverteixen que ciutats com Madrid podrien tornar inhabitables durant els estius per onades de calor extremes.

Què està causant aquest canvi?

Entre els factors que impulsen aquestes transformacions destaquen les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle, la urbanització accelerada, que genera l'efecte “illa tèrmica”, i la desertificació, que amenaça al 75% del territori espanyol. La combinació d'aquests elements multiplica els riscos de sequeres, incendis i onades de calor extremes.

Com canviarien les nostres vides?

Els efectes del canvi climàtic seran palpables en diferents àmbits de la vida quotidiana i en tota la geografia espanyola, amb especial impacte en ciutats com Barcelona i Madrid si es converteixen en Tunísia i Marràqueix respectivament. Així els reflecteixen els estudis esmentats:

Salut pública:
L'augment de les temperatures extremes tindrà un impacte directe en la salut. Els cops de calor seran més freqüents i greus, afectant especialment ancians, nens i persones amb malalties cròniques. A més, s'espera un increment de malalties respiratòries derivades de la contaminació i la calor, com a asma i bronquitis. Les morts per calor podrien multiplicar per cinc, passant de 1.500 a 8.000 a l'any, convertir en un problema sanitari comparable a pandèmies o accidents de trànsit.

Habitatge i urbanisme:
La infraestructura urbana haurà de adaptar a les noves condicions climàtiques. Això implicarà reforçar l'aïllament tèrmic dels edificis, instal·lar sostres verds que redueixin l'efecte “illa de calor” i ampliar els sistemes de refrigeració eficients. Els plans urbanístics hauran d'incloure més zones verdes i corredors d'ombra per a mitigar les temperatures en espais públics. L'orientació dels edificis, la ventilació natural i l'ús de materials sostenibles es tornaran crucials per a garantir confort i salut.

Aigua:
L'escassetat hídrica s'intensificarà. S'estima que fins a 7 milions de persones podrien viure en zones amb estrès hídric sever, on l'accés a l'aigua per a consum, reg i ús domèstic serà limitat. Serà necessari implementar sistemes d'estalvi i reutilització de l'aigua, modernitzar infraestructures hidràuliques i fomentar pràctiques de gestió eficient en l'agricultura i la indústria. La dessalinització i l'emmagatzematge estratègic també jugaran un paper creixent.

Turisme:
Els estius extrems podrien desplaçar la temporada turística cap a primavera i tardor, quan les temperatures siguin més tolerables. Ciutats com Barcelona i Madrid podrien perdre part del turisme d'estiu, afectant l'economia local i a les ocupacions lligades al sector. Al mateix temps, podrien sorgir noves destinacions turístiques alternatius i augmentarà la demanda d'allotjaments adaptats a la calor i l'eficiència energètica.

Agricultura:
Els cultius tradicionals com l'olivera o els cereals podrien reduir en diverses regions. L'adaptació requerirà tècniques més resilients, com a varietats resistents a la calor i la sequera, reg eficient, agroforestería i diversificació de cultius. Les pèrdues econòmiques podrien ser importants si no s'apliquen mesures d'adaptació ràpida, i la seguretat alimentària també es veurà afectada.

Altres impactes:
La mobilitat urbana i el transport podrien veure condicionats per la calor extrema, afectant la productivitat i la qualitat de vida. A més, s'intensificaran els riscos d'incendis forestals, erosió del sòl i pèrdua de biodiversitat, la qual cosa obliga a una planificació preventiva integral.

Hi ha esperança?

Pesi al panorama preocupant, existeixen vies per a mitigar l'impacte: pactes climàtics com el proposat per Sánchez, la transició energètica, l'adaptació urbana i l'educació ciutadana. Espanya té a les seves mans l'oportunitat de transformar aquest desafiament en una política d'Estat que protegeixi a les seves ciutats, la seva gent i el seu entorn natural.