Polèmica a Suècia per la seva "llista cultural": ABBA, fora del cànon nacional

La iniciativa, que va ser part de l'agenda del partit nacionalista i antiinmigración Demòcrates de Suècia, ha estat calificada de "excloent" i "nacionalista" pels seus detractors.

La llista, que ha costat més de 700.000 euros, ha generat indignació per diverses omissions notables. Mentre que el Premi Nobel, Pippi Calzaslargas i fins i tot el famós moble d'IKEA van aconseguir un lloc, la banda ABBA, probablement la major icona cultural suec a nivell internacional, va ser exclosa. La justificació oficial és que tots els elements de la llista han de tenir almenys 50 anys, la qual cosa, segons els crítics, és una regla arbitrària que ni tan sols es compleix, ja que ABBA es va formar en 1972 i va guanyar Eurovisió en 1974. Un parlamentari suec, Jan Ericson, va expressar la seva perplexitat en línia, qualificant l'exclusió com un error garrafal.

Una llista que exclou la multiculturalitat

Més enllà de la controvèrsia amb ABBA, les crítiques s'han centrat en el caràcter poc representatiu de la llista. En establir un límit de 50 anys, la "llista cultural" margina de manera efectiva les contribucions de la vasta població immigrant de Suècia, que en la seva majoria ha arribat al país després de 1975. Aquesta exclusió ha estat condemnada per representants dels pobles indígenes Sámi i Tornedalen, que es van queixar que no se'ls va permetre participar en el projecte.

A més, en l'àmbit de la religió, el cristianisme domina la llista, amb l'únic esment d'una sinagoga, però sense incloure cap referència a la població musulmana, que és el grup religiós no cristià més gran del país. L'autora suec-iraniana Shora Esmailian ha advertit que aquest tipus de llistes no ajuden a crear "una societat acollidora i igualitària".

Defensa del govern i crítiques dels experts

El primer ministre suec, Ulf Kristersson, ha defensat la iniciativa, argumentant que comprendre la cultura del país és important per a tots, especialment per als nouvinguts. Per part seva, la ministra de Cultura, Parisa Liljestrand, ha assegurat que la llista ha estat malinterpretada i que el seu objectiu és ser una eina de "educació, comunitat i inclusió".

Malgrat les justificacions, l'Acadèmia Sueca i altres experts han condemnat la llista com massa estreta i excloent. El consens entre els crítics és que una llista costosa i patrocinada per l'estat, que ignora la multiculturalitat i la vitalitat de l'art contemporani, només serveix per a aprofundir el sentiment nacionalista i antiinmigrante, en lloc d'enriquir el patrimoni cultural de la nació.