Viatjar a l'espai accelera l'envelliment, segons un nou estudi de la NASA

Viatjar a l'espai i viure en altres planetes podria accelerar l'envelliment biològic. Un nou estudi, recolzat per la NASA i publicat en la revista Cell Stem Cell, ha seguit els canvis en cèl·lules mare humanes durant quatre missions espacials.

L'espai és la prova d'estrès

L'estudi va descobrir que les cèl·lules sanguínies que van ser enviades a l'espai van començar a perdre la seva capacitat per a produir noves cèl·lules sanes i van mostrar mal genètic, dos signes d'envelliment accelerat. La Dra. Catriona Jamieson, una de les autores de l'estudi i directora de l'Institut de Cèl·lules Mare Sanford en la Universitat de Califòrnia, Sant Diego, va afirmar que "l'espai és la prova d'estrès definitiva per al cos humà".

L'equip de Jamieson va utilitzar eines d'imatges amb intel·ligència artificial per a rastrejar en temps real els canvis en cèl·lules humanes conreades que es van enviar en quatre missions de SpaceX a l'Estació Espacial Internacional (#ISS).

Efectes de la microgravetat i la radiació

Els científics van treballar amb cèl·lules mare i progenitores hematopoètiques (HSPC), que són crucials per a la producció de cèl·lules sanguínies i la funció del sistema immunitari. Cuando aquestes cèl·lules van romandre en l'espai durant 32 a 45 dies, van començar a perdre la seva capacitat per a crear noves cèl·lules sanes. També es van fer més evidents els signes d'erosió molecular, com el mal en el ADN i l'escurçament dels telómeros. "Aquestes troballes són de vital importància perquè mostren que els factors d'estrès de l'espai, com la microgravetat i la radiació còsmica, poden accelerar l'envelliment molecular de les cèl·lules mare sanguínies", va explicar Jamieson.

Reversió del mal i noves recerques

Cal destacar que quan aquestes cèl·lules van tornar a la Terra i van ser col·locades en un entorn més saludable, part del mal va començar a revertir. Els investigadors assenyalen que les seves troballes subratllen la necessitat de noves mesures per a protegir la salut dels astronautes en missions espacials prolongades.

El següent pas és estudiar si es troben els mateixos canvis moleculars en els astronautes que participen en missions espacials reals. L'objectiu final és identificar antídots mèdics o genètics que puguin ajudar a protegir la salut humana. Segons Jamieson, "comprendre aquests canvis no sols ens informa sobre com protegir als astronautes durant missions de llarga durada, sinó que també ens ajuda a modelar l'envelliment humà i malalties com el càncer aquí en la Terra". Aquest coneixement és fonamental a mesura que s'avança cap a "una nova era de viatges espacials comercials i de recerca en l'òrbita terrestre baixa".