Trasobares (CTFC): Gestionar boscos surt molt més barat que construir infraestructures

El director del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), Antoni Trasobares, ha tornat a subratllar la necessitat de prioritzar la gestió dels boscos enfront de grans infraestructures: “Construir una línia de AVE o fer una autopista és molt més car que gestionar milers d'hectàrees de bosc”.

L'expert adverteix que els incendis forestals no sols generen un impacte ambiental, sinó que multipliquen els costos econòmics de manera exponencial. Segons Trasobares, “el pressupost d'extingir un incendi i les mesures de restauració són molt més cares que fer la prevenció adequada”. Aquesta afirmació evidencia que l'enfocament reactiu és molt menys eficient que la inversió en planificació i manteniment del territori.

Costos per hectàrea: una diferència que impacta en tots

Trasobares ha detallat que la despesa de gestionar una hectàrea de bosc en condicions òptimes oscil·la entre 2.000 i 3.000 euros. En contrast, després del pas d'un incendi, la mateixa superfície pot exigir un pressupost que “pugi fàcilment” fins als 18.000 o 19.000 euros, la qual cosa representa “6 o 7 vegades més de despesa”.

Aquesta disparitat mostra la necessitat de redirigir recursos cap a la prevenció i la planificació territorial, evitant així que els costos posteriors col·lapsin els comptes públics i afectin la població pròxima a les zones forestals. Per això, Trasobares proposa que les administracions financin assegurances específiques per a boscos i habitatges envoltats de vegetació, similars a les assegurances de cotxe o vida, amb l'objectiu de fer-los més assequibles i extensibles a tot el territori.

Només un 30% del bosc és gestionat

Catalunya compta amb un 65% de la seva superfície coberta per bosc, però únicament un 30% es troba correctament gestionada, segons dades del CTFC. Trasobares atribueix aquesta situació al creixement natural dels boscos i a la falta d'incentius: “El volum de fusta s'ha duplicat en els últims 25 anys”.

Per a revertir aquesta tendència, l'expert defensa diversificar el paisatge i crear barreres naturals: “Al costat d'una zona forestal frondosa hauria d'haver-hi, per exemple, vinyes o olivars que siguin capaços de limitar la propagació dels incendis”. Aquesta estratègia combina la protecció ambiental amb un retorn econòmic per als propietaris, fomentant que la gestió forestal sigui rendible i sostenible.

A més, Trasobares insisteix en la necessitat d'equilibrar interessos privats i generals: “Hem de trobar un punt de trobada entre el propietari i l'interès general, perquè el fet que una o més zones de bosc no són ben gestionades afecta als veïns i a les poblacions pròximes”.

Collserola: un exemple de la urgència de la gestió

El Parc Natural de Collserola, situat prop de nuclis urbans densament poblats, s'ha convertit en un cas paradigmàtic dels reptes que planteja la gestió forestal. Trasobares ho defineix com “un paradigma important” i alerta sobre la densitat de vegetació mal regulada que existeix actualment: “Avui dia, Collserola no té una densitat ben regulada, amb alternances d'ús, agricultura i pastura, però sí que estem veient propostes cada vegada més clares per a transformar-ho”.

L'expert recalca que la correcta planificació i regulació d'aquests espais no sols protegeix l'entorn natural, sinó que salvaguarda als ciutadans i millora la resiliència enfront d'incendis que podrien tenir conseqüències devastadores.

Cap a un model sostenible i participatiu

Trasobares proposa un enfocament integral que combini l'acció pública amb la participació privada, generant un sistema de gestió forestal eficient i econòmicament viable. Aposta per subvencions, assegurances i projectes que incentivin als propietaris a mantenir i diversificar els seus terrenys, transformant paisatges i reduint riscos.

L'expert conclou que invertir en prevenció forestal no és només una qüestió ambiental, sinó també econòmica i social: cada euro destinat a cuidar els boscos evita despeses posteriors que poden multiplicar fins a set vegades i protegeix a les comunitats pròximes. La gestió activa, segons Trasobares, és l'estratègia més efectiva per a garantir que Catalunya continuï sent un territori segur, sostenible i preparat enfront dels reptes del canvi climàtic.