Què va passar en Torre Pacheco?: Els verificadors d'EFE i RTVE van analitzar 115.000 missatges de X i telegram

La recerca de VerificaRTVE i EFEVerifica mostra una cronologia clara de l'incident en X . En els primers dos dies, entre el 9 i l'11 de juliol, es van publicar menys de 400 missatges sobre l'agressió. L'11 de juliol a la nit, després dels primers altercats als carrers, el volum es va disparar, aconseguint més de 2.700 publicacions aquesta mateixa nit. 

L'endemà, 12 de juliol, es van registrar més de 14.300 missatges, amb un pic de més de 4.700 publicacions entre les 22.00 i la 01.00. La desinformació inicial va incloure un vídeo d'una agressió anterior a Almeria, que va ser falsament atribuït al succés de Torre Pacheco. Experts assenyalen que els algorismes de xarxes socials com a X promouen contingut conflictiu, la qual cosa facilita la propagació d'aquestes narratives d'odi.

L'amplificació del discurs d'odi i el seu impacte

Una anàlisi de la recerca revela que, encara que els missatges d'odi van representar una minoria del total (aproximadament 1 de cada 10 publicacions), van tenir una repercussió significativament major. En les primeres 72 hores, els missatges d'odi van obtenir una mitjana de 57 republicaciones per publicació, enfront de les 32 de la resta. Aquest discurs es va centrar en paraules clau com a "pallissa", "merda", "matxet" i "delinqüent", dirigides principalment a persones d'origen magrebí.

L'informe de l'Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia (Oberaxe) destaca que aquest contingut fals va reforçar estereotips negatius i va deshumanitzar als migrants, creant un ambient de por i inseguretat que va legitimar l'hostilitat i la violència. Les convocatòries a una "cacera" d'immigrants van aparèixer en xarxes com Telegram, la qual cosa va portar a un augment de la tensió als carrers.

Qui van estar darrere i la resposta de les autoritats

L'anàlisi dels comptes més virals mostra que la desinformació no sols va ser nacional, sinó que va tenir un component internacional. Comptes com @vitoquiles, @herqles_és i @davidsantosvlog es van posicionar entre les més influents a nivell nacional, difonent missatges que incitaven a la violència i la por. A nivell internacional, comptes com @radiogenoa (italiana) i @TRobinsonNewEra (britànica), així com la xarxa de desinformació russa Pravda, es van unir a la conversa, amplificant el discurs xenòfob i antiinmigrante.

En resposta a la situació, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil van intensificar el seu monitoratge de les xarxes. La Guàrdia Civil, utilitzant eines d'anàlisis de fonts obertes i experts en discurs d'odi, va identificar a una persona a Mataró que incitava a una "cacera" de persones d'origen magrebí. Aquesta persona va ser detinguda el 15 de juliol i es va ordenar el tancament dels seus canals de Telegram. Fins avui, l'operatiu ha resultat en 700 persones identificades, 140 denunciades i 10 detinguts.

Els implicats en l'agressió a Domingo van ser tres joves marroquins que no eren residents de Torre Pacheco. Domingo, la víctima, va fer una crida pública a la pau, afirmant que "no hi ha odi" en el municipi, on el 30% de la població és migrant. Malgrat les seves paraules, la narrativa d'odi ja havia pres.

Buit legal i desafiaments futurs

La recerca ressalta un problema important: la difusió de faules no està tipificada com a delicte en el Codi Penal espanyol, tret que encaixi en figures penals ja existents, com a delictes d'odi o injúries. Això dificulta la persecució legal de les campanyes de desinformació.

A més, encara que la Llei de Serveis Digitals (DSA) exigeix a les plataformes retirar continguts nocius, la realitat és que, segons un informe de Oberaxe, només el 22% de les publicacions d'odi relacionades amb els successos de Torre Pacheco van ser retirades. Això demostra que la societat encara no està completament preparada per a enfrontar la desinformació, i el desafiament continua latent.