Cop al català a les aules: el TSJC anul·la els decrets per a protegir la llengua en l'ensenyament

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (#TSJC) ha anul·lat diversos articles fonamentals del decret lingüístic educatiu aprovat per la Generalitat en 2024, donant parcialment la raó a l'Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB). La sentència, que encara pot ser recorreguda, qüestiona la primacia del català i l'aranès com a llengües principals en l'ensenyament, la gestió administrativa i la relació amb les famílies, així com en els materials i avaluacions escolars.

Entre els articles anul·lats figuren els que establien el català com a llengua prioritària per a l'ensenyament d'idiomes estrangers i com única llengua d'acolliment per a alumnes nouvinguts, sense garantir un aprenentatge equilibrat del castellà. També s'ha suprimit l'obligació que tot el personal docent i no docent parlés català i s'ajustés estrictament al projecte lingüístic del centre.

La decisió judicial afecta directament als models educatius que apliquen un 25% d'ensenyament en castellà, en eliminar disposicions que limitaven la seva presència. Així mateix, s'han anul·lat articles que equiparaven la llengua de signes catalana amb el català i l'aranès per a alumnes sords, i aquells que pretenien garantir una competència lingüística mínima en castellà sense establir mecanismes concrets.

El TSJC recorda que el decret va ser impulsat com a resposta a sentències anteriors que obligaven a garantir almenys un 25% d'ensenyament en castellà. Els magistrats subratllen que declarar una llengua com a “normal” no pot implicar la seva primacia sobre una altra, i que és necessari un equilibri real entre les llengües oficials per a assegurar que tots els alumnes finalitzin l'educació obligatòria amb plena competència en català i castellà.

D'altra banda, el tribunal ha desestimat la impugnació d'articles relacionats amb l'organització interna dels centres, com l'ús del català en retolació o en processos administratius, en considerar que no afecten directament el dret fonamental a l'educació.

El decret, aprovat pel Govern de Pere Aragonès al juny de 2022, buscava blindar el català com a llengua vehicular a les escoles i evitar l'aplicació de percentatges lingüístics. La norma obligava els centres a adaptar els seus projectes lingüístics per a garantir el domini de totes dues llengües oficials, encara que prioritzant l'ús del català. Amb aquesta sentència, el model educatiu català haurà de revisar els seus fonaments per a complir amb els principis d'equilibri lingüístic establerts pel TSJC.