El parc de Glòries millora l'accessibilitat per a les persones cegues o amb discapacitat visual

El nou parc de les Glòries ha millorat l'accessibilitat, un espai en el que s´han aplicat mesures que afavoreixen la mobilitat autònoma de les persones cegues o amb discapacitat visual, tenint en compte la seva dimensió  i la seva condició de espai amb plataforma única, i tot gràcies a la feina conjunta entre l'Ajuntament de Barcelona i l'ONCE Catalunya. Aquest dimarts, Laia Bonet, primera tinenta d'alcaldia, juntament amb Enric Botí, delegat de l'ONCE a Catalunya; Anaïs Garcia, cap d'Autonomia personal, tecnologia i accessibilitat i Yolanda Fernández De Landa, tècnic de rehabilitació d'ONCE Catalunya,  han visitat el Parc de les Glòries per conèixer totes les millores d'accessibilitat incloses en el recinte per a persones cegues. Una col·laboració que ha permès adaptar el projecte i convertir els entorns del parc en espais més accessibles per a les persones amb discapacitat visual i per a la ciutadania.

Durant la presentació l'arquitecte en cap, Maria Buhigas, ha explicat quines han estat les modificacions que es van incorporar al projecte en matèria d'accessibilitat després de les reunions amb l'ONCE. Les principals millores s'han dut a terme en els punts de convivència de transport i vianants i els passos de vianants amb la instal·lació de semàfors sonors, paviment podotàctil i mobiliari urbà que delimiten l'àmbit de vorera i reforcen espais d'itinerari més segurs pels vianants.

"L'objectiu és aconseguir un espai públic saludable, amb més verd, més just i segur, que afavoreixi les relacions socials i una mobilitat més segura. Per això, hem de valorar la modificació del projecte original, que han transformat el parc de Les Glòries. Des de l'ONCE, hem treballat molt, amb un esperit constructiu, per fer una plaça més accessible. Reconeixem la feina feta", ha subratllat Enric Botí, delegat de l'ONCE a Catalunya. 

La primera tinenta d'alcaldia Laia Bonet ha valorat la feina conjunta amb l'ONCE per "repensar el projecte original del parc de les Glòries, ja que no contemplava les necessitats de les persones amb discapacitat visual, i fer-lo accessible per a persones cegues". "Avui podem dir que el nou parc garanteix una mobilitat més segura i autònoma, amb paviment tàctil, semàfors sonors, mobiliari adaptat i camins tàctils connectats amb els principals serveis", ha afegit.

L'ONCE Catalunya sempre ha estat i està al costat de les administracions per buscar i implantar solucions. "Hem d'aprofitar l'oportunitat per fer les coses bé, com hem fet amb l'accessibilitat i la inclusió. Barcelona és un referent mundial. Aquí es van fer les primeres rampes al carrers,  encaminaments podotàctils, semàfors acústics, normatives per les terrasses... Fem un exemple internacional dels espais urbans, però no en detriment dels drets de les persones amb discapacitat. I aquest nou parc és un exemple de disseny accessible. Fem una Barcelona inclusiva", va dir Botí.

Un dels principals reptes d'accessibilitat era la plataforma única en els punts de convivència del transport (autobusos i tramvia) amb els espais de vianants. El projecte inicial preveia en aquests trams una pacificació del carrer sense elements que poguessin identificar clarament els espais, tant de circulació com d'encreuament. Des de l'ONCE es van posar de manifest els problemes que aquest tipus de carrer provoquen, per la seva ambigüitat i per la seva indefinició, en definitiva, un greu risc per la seguretat i la mobilitat independent de les persones amb discapacitat visual. El treball conjunt entre Ajuntament i ONCE, a través de l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, s'ha pogut fer la concreció d'aquest nou espai més segur per a les persones cegues, infants, persones grans i persones amb altres discapacitats i, en general, per a tots els vianants.

Entre les millores introduïdes al projecte destaca la disposició de paviments podotàctils de acanaladura (encaminaments) i de advertència (botonadura) que faciliten que una persona cega o amb discapacitat visual identifiqui la direcció i els límits amb les zones de perill. Aquesta senyalització, reforçada amb la disposició d'elements de mobiliari urbà (com ara bancs o papereres) ha permès crear un límit continu entre la vorera i el pas de vehicles, per oferir un espai més segur. En aquest sentit, el nou espai compleix amb la normativa vigent en matèria d'accessibilitat.