A quatre anys L'Erupció a la Palma: una "ferida oberta" i l'esperança de la reconstrucció

Aquest divendres es compleixen quatre anys des que el volcà Cim Vell va despertar a la Palma, un esdeveniment que va canviar la vida de milers de persones. El que va començar com un espectacle de la naturalesa ràpid es va convertir en una tragèdia . Les imatges de la lava engolint cases, col·legis i finques van donar la volta al món, però què ha passat amb els que ho van perdre tot?

(Vídeo Nicolas Sokolov,Catalunya Press)

L'erupció: un record viu

Recordo el 19 de setembre de 2021. La terra tremolava sense parar i un baluern sord s'acostava. Les primeres imatges de l'erupció eren colpidores, una fissura en la terra que escopia foc i lava. Al principi, la curiositat dels locals era palpable, però aviat es va tornar en por. La lava va avançar inexorablement, un torrent lent però implacable que va arrasar amb tot al seu pas. Va ser un esdeveniment que va durar 85 dies, destruint més de 3,000 edificacions i transformant el paisatge de l'illa per sempre.

La vida en suspens: la dura realitat de la reconstrucció

El Govern va prometre una reconstrucció ràpida i efectiva, però la realitat per a molts afectats és molt diferent. Han passat quatre anys, i la sensació que la vida està en pausa és generalitzada.  La majoria dels afectats han depès de les indemnitzacions de les companyies d'assegurances, mentre que les promeses de les institucions s'han quedat en l'aire.

Moltes famílies continuen vivint en cases de familiars o en habitatges provisionals. El mercat de lloguer a l'illa, que ja era escàs, s'ha tornat inassequible, la qual cosa agreuja la crisi habitacional. Encara que s'han construït dues carreteres vitals per a connectar les zones aïllades, la falta de solucions d'habitatge és el major problema per a la població.

 Testimoniatges "en primera persona"

Parlem amb Juan Kenti Moreno, que en 2021 estava molt prop del volcà i el va viure en primera persona. El seu testimoniatge és un reflex de la frustració i la impotència que senten molts dels afectats. "És una vida precària. Ens sentim oblidats. El volcà es va apagar, però la nostra tragèdia no. Vivim amb la incertesa, esperant solucions que mai arriben. La majoria de nosaltres depenem de les ajudes que ens han donat les asseguradores, no el govern. "

Ocupació i èxode

La destrucció de finques agrícoles i negocis ha provocat la pèrdua  de llocs de treball. Encara que el Govern va complir amb la promesa d'oferir una ajuda equivalent al salari als treballadors afectats, aquesta no ha estat una solució a llarg termini. Molts joves i famílies han hagut d'emigrar a altres illes a la recerca d'un futur que La Palma, ara com ara, no pot oferir-los.

La nova vigilància dels volcans a Canàries

L'erupció de la Palma ha recordat a tots que les Illes Canàries són un arxipèlag volcànic viu. Des de 2021, la vigilància sísmica i volcànica s'ha intensificat en la resta de les illes, especialment en El Ferro i Tenerife. 

Els experts estan en alerta màxima i qualsevol mínima activitat és monitorada de prop, assegurant que es pugui reaccionar a temps en cas d'un nou episodi volcànic.

Una ferida que continua oberta

La Palma ens ha ensenyat que la reconstrucció no es mesura en mesos, sinó en anys. La ferida del volcà continua oberta, i la precarietat és una realitat per a milers de famílies. Els que ho van perdre tot esperen una resposta que els retorni l'esperança.