Els embassaments catalans arrenquen amb nivells inèdits en una dècada: del 29% al 74% en només un any
La millora de les reserves hídiques a les conques internes de Catalunya supera qualsevol previsió i situa els pantans en nivells inèdits en els últims anys. L’Agència Catalana de l’Aigua adverteix, però, que el repte és mantenir la responsabilitat en el consum.
L’inici de la tardor arriba amb un panorama radicalment diferent al de l’any passat a Catalunya. Els embassaments de les conques internes se situen actualment al 74% de la seva capacitat, amb un total de 503 hectòmetres cúbics emmagatzemats, davant dels 200 que hi havia fa exactament un any. La diferència és substancial si es compara amb el 29,5% del setembre de 2024, quan la situació s’acostava als llindars més crítics de l’última dècada.
La importància de les pluges i de la dessalinització
L’evolució d’aquest estiu explica gran part d’aquest canvi de tendència. Tot i que les reserves van descendir lleugerament a causa de l’increment del consum, la campanya de regadiu i l’evaporació típica dels mesos més càlids, les precipitacions registrades en diversos punts del territori van evitar una caiguda més pronunciada. Des de l’Agència Catalana de l’Aigua subratllen que les pluges han permès “estabilitzar volums, realitzar una campanya de regadiu eficient i incrementar l’aportació de les dessalinitzadores, que han continuat produint a un règim alt”. En xifres, la baixada durant l’estiu va ser de només sis punts percentuals i de 55 hectòmetres cúbics, un retrocés molt menor al habitual en aquesta època.
Radiografia dels principals pantans
Els registres actuals confirmen una recuperació desigual, però en gairebé tots els casos espectacular. L’embassament de Darnius-Boadella se situa al 58,9%, quan l’any passat no superava el 17. Sau arriba al 61,1%, davant del 19% de 2024. Susqueda s’apropa al 80,3% després de duplicar el nivell de l’any anterior, mentre La Baells aconsegueix un 93,6%, més del doble que fa dotze mesos. La Llosa del Cavall, per la seva banda, escala fins al 88%, quan el setembre passat no superava el 24. Altres exemples il·lustren la magnitud del canvi: Sant Ponç se troba al 87,5% davant del 31% anterior; Foix passa del 64 al 79,2%; Siurana puja del 0,9 al 14,6% i Riudecanyes millora de l’1,7 al 37%. En aquest context, destaquen els increments de la Llosa del Cavall, amb 64 punts més, Sant Ponç, amb més de 56, i La Baells, que suma més de 52.
Crida a la responsabilitat ciutadana
Tot i l’alleujament que representen aquestes xifres, les autoritats es mostren prudents. Des de l’ACA adverteixen que la tendència positiva observada després de les pluges s’ha moderat i “ara s’ha estabilitzat”. Per això, insisteixen que la ciutadania ha de mantenir hàbits d’estalvi i recorden que “és fonamental seguir fent un ús responsable de l’aigua i estalviant al màxim”. El missatge és clar: les bones dades no poden traduir-se en una relaxació de les mesures d’estalvi.
Plans de futur per garantir el subministrament
El Govern, conscient que la sequera continua sent un repte estructural, treballa en una estratègia a llarg termini que pretén augmentar en 280 hectòmetres cúbics els recursos disponibles de cara al 2030. La fulla de ruta passa per reforçar la dessalinització, incrementar la regeneració d’aigua i optimitzar l’aprofitament del riu Besòs. En paral·lel, s’estan duent a terme actuacions immediates per als pròxims mesos, entre elles l’ampliació de la potabilitzadora Besòs-Trinitat, la modernització de la planta de l’Estrella, la posada en marxa de l’Estació de Regeneració de Sant Feliu de Llobregat i la perforació de pous destinats a millorar la gestió de l’aqüífer Fluvià Muga a Girona.
Escriu el teu comentari