El polèmic bosc de Pilar Rahola: com el sionisme ha influït en la celebrity catalana

Aquest dijous Pilar Rahola ha tornat a estar al centre de la polèmica mediàtica després de la publicació d’un article de Jaume Asens a El Nacional, que qüestionava la narrativa que la periodista manté sobre els moviments de solidaritat amb Palestina i la criminalització de la dissidència política a Espanya.

Asens denunciava que la Flotilla de la Llibertat i altres protestes pacífiques estan sent equiparades per personalitats com Ayuso y Rahola, de manera injusta i exagerada, amb el terrorisme. Segons ell, aquest mecanisme no és nou: ja s’havia aplicat a moviments socials com la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) o fins i tot a l’independentisme català, arribant-se a obrir causes per terrorisme contra Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg durant les mobilitzacions de Tsunami Democràtic.

Davant aquestes crítiques, Rahola va respondre a través de X amb un missatge contundent:

"Difamar i assenyalar els q no comprem la propaganda. No sabeu fer altra cosa. Jo no soc portaveu de res mes q les meves conviccions, q fa dècades q defenso. Però tu fas de portaveu de la mentida per treure rèdit electoral i pel camí ajudes a banalitzar el terrorisme. Felicitats."

El problema, però, és que el passat de Rahola evidencia una estreta relació amb el sionisme internacional. Segons el periodista Antonio Maestre, Rahola ha participat en conferències i esdeveniments promoguts per organitzacions com el Fons Nacional Jueu (Keren Kayemet LeIsrael), la missió del qual inclou l’adquisició de terres a Palestina i la reconfiguració de territoris ocupats per desplaçar la població palestina.

Maestre descriu Rahola com un “proxy” d’Israel al món hispanoparlant, utilitzada per projectar la imatge d’Israel com a utopia i per desacreditar qualsevol crítica a l’Estat israelià. En conferències realitzades a Xile i Uruguai, la periodista va arribar a bromar sobre la mort de nens palestins, minimitzant la tragèdia humanitària i reforçant un discurs que, segons els experts, justifica la neteja ètnica i el genocidi.

Al llarg dels anys, Pilar Rahola ha rebut nombrosos reconeixements per la seva tasca pro-Israel, entre els quals:

• Max Media Award (EE. UU.)
• Premi Javer Olam (Xile, 2004)
• Premi Cicla (Jerusalem, 2005)
• Premi Menorá d’Or (França)
• Premi Scopus (Universitat Hebrea de Jerusalem, 2007)
• Membre d’honor de la Universitat de Tel Aviv des del 2006

A més, ha estat guardonada amb un bosc que porta el seu nom al desert del Negev, dins de l’estratègia del Fons Nacional Jueu de reconfigurar territoris palestins. L’acció, denunciada per Amnistia Internacional, forma part de la Blueprint Negev Strategy, un pla que ha provocat l’expulsió forçosa de comunitats palestines de 35 pobles no reconeguts per Israel.

El contrast entre les declaracions públiques de Rahola i el seu historial professional és evident: mentre acusa l’esquerra de banalitzar el terrorisme i difondre propaganda, la seva feina real promou la narrativa oficial del sionisme i recolza indirectament l’ocupació i el desplaçament de palestins.

L’article d’Asens i les respostes de Rahola reflecteixen la polarització política actual a Espanya i Amèrica Llatina. Rahola es presenta com a defensora de la causa israeliana, mentre que crítics com Asens denuncien l’ús de mitjans de comunicació i conferències internacionals per justificar polítiques de repressió i violència a Palestina.

Aquesta dualitat ha generat un debat intens sobre la responsabilitat dels periodistes i figures públiques en abordar conflictes internacionals, i planteja preguntes sobre la influència d’agendes estrangeres en l’opinió pública. Pilar Rahola, figura mediàtica de gran rellevància a Catalunya i al món hispanoparlant, continua sent un referent per a sectors de l’extrema dreta i del sionisme, i la seva influència en el discurs polític i mediàtic continua sent objecte d’anàlisi i controvèrsia.