L'alarma pels presos amb problemes mentals a Catalunya “demostra el fracàs de tot un sistema”

El passat 20 de setembre, dos interns del Centre Penitenciari Quatre Camins, a la Roca del Vallès (Barcelona), van agredir un tercer utilitzant la barra i el disc d’una pesa, un incident que ha tornat a posar el focus en la salut mental dels interns a Catalunya. Xavier Bosch, advocat d’A.R., un dels presumptes agressors, va descriure el seu defensat com un "intern vulnerable", amb discapacitat reconeguda i trastorns psiquiàtrics greus acreditats en informes hospitalaris. La defensa assegura que la situació era previsible i que ja s’havia sol·licitat l’ingrés de l’intern en un centre psiquiàtric o, en defecte d’això, a l’infermeria de la presó sota supervisió continuada.

Salut mental en l’àmbit penitenciari

Segons dades de la Conselleria de Salut, aproximadament el 60% dels interns en presons catalanes presenta algun tipus de trastorn mental. Pel que fa a la discapacitat intel·lectual, el programa d’atenció a aquestes persones va atendre 263 interns el 2023, cosa que representa un 2,7% de la població penitenciària, segons la Sindicatura de Greuges. Aquestes xifres evidencien la magnitud del repte que afronten els centres penitenciaris per garantir l’atenció adequada a reus amb necessitats especials.

La crítica dels experts

El professor de Dret Penal de la Universitat de Barcelona i director de l’Observatori del Sistema Penal i de Drets Humans, Iñaki Rivera, denuncia que les presons s’han convertit en "un dipòsit de persones amb problemes mentals, amb tot tipus de patologies i policonsum". Rivera subratlla que les penes privatives de llibertat haurien d’aplicar-se només a qui es trobi en plenes facultats mentals i sigui conscient de la culpabilitat dels seus actes, ja que l’internament a presó pot agreujar els trastorns existents. Segons ell, "Demostra el fracàs de tot un sistema, que no rehabilita". El jurista adverteix també sobre l’impacte negatiu sobre els interns, les seves famílies i els propis funcionaris, que són testimonis directes del deteriorament progressiu dels reus més vulnerables.

Prevenció insuficient i condicions inadequades

Fonts penitenciàries sostenen que "era qüestió de temps que passés alguna cosa" com el succeït a Quatre Camins. Els interns de perfil vulnerable es troben al Departament d’Atenció Especialitzada (DAE), creat inicialment per al seguiment i prevenció del consum de drogues, però que ara acull interns amb discapacitat intel·lectual que requereixen atenció específica. Un funcionari assegura que "no han d’estar en el mateix règim que la resta de la població penitenciària, però és una manera irreal d’afrontar la convivència en aquests mòduls", fent referència a dotacions insuficients i dificultats per proporcionar una cura adequada. Segons aquestes fonts, el problema de salut mental a les presons catalanes ha anat en augment per diversos factors: diagnòstics més freqüents, malalties congènites, consum de drogues i la influència de visites de familiars o el retorn d’interns després de permisos.

Defensa i petició de mesures

La defensa de l’intern insisteix que el seu ingrés en un centre psiquiàtric "no busca eludir la responsabilitat penal", sinó garantir que la pena es compleixi "en condicions de dignitat, seguretat i tractament adequat". Xavier Bosch recalca que aquesta mesura impediria que es repetissin situacions com l’agressió del 20 de setembre. A més, sol·licita que es dugui a terme una investigació exhaustiva per depurar responsabilitats tant de l’incident com de la suposada falta d’atenció de l’Administració a les sol·licituds prèvies, i que s’estableixin protocols destinats a protegir interns d’alta vulnerabilitat, evitant que persones no conflictives desenvolupin conductes disruptives en un sistema que, segons Bosch, "prioritza el càstig davant la reinserció".