L'impacte de la salut mental en el treball: principal causa de baixa entre joves i segona en general

Els problemes de salut mental s'han convertit en la segona causa d'absentisme laboral per incapacitat temporal (IT) a Espanya, només per darrere de les algias —dolors com a lumbàlgies, dorsalgias o cervicalgias—. Segons l'últim informe elaborat per Umivale Activa i l'Institut Valencià de Recerques Econòmiques (Ivie), els dies de baixa per aquesta causa han augmentat un 88% entre 2018 i 2023 en el Règim General i un 75% en el d'autònoms.

L'evolució d'aquestes patologies resulta determinant: la salut mental i les algias concentren ja el 51,1% de les jornades perdudes en el Règim General i el 49% en el cas dels autònoms, la qual cosa suposa més de dos terços de l'increment total de l'absentisme a Espanya en els últims cinc anys. En paral·lel, l'indicador de jornades perdudes per IT ha passat del 4,1% en 2018 al 5,6% en 2023.

Salut mental, principal motiu de baixa entre els menors de 30 anys

L'estudi destaca que els problemes de salut mental han desplaçat a la traumatologia i s'han convertit en la primera causa de baixa laboral en els menors de 30 anys. El creixement també es reflecteix en la incidència: les baixes per salut mental van aconseguir les 34,9 per cada 1.000 empleats en 2023, després de créixer un 64% en el període analitzat. Entre les dones joves de 20 a 29 anys, aquestes patologies ja representen el 30% de les jornades perdudes per IT.

Les algias, per part seva, continuen sent la primera causa global d'absentisme, amb un creixement del 39% en assalariats i del 36% en autònoms. Els processos de llarga durada (més de 12 mesos) i la repetició de baixes estan darrere d'aquest repunt. En el cas de la salut mental, els processos prolongats s'han multiplicat un 147%, mentre que els relacionats amb algias han crescut un 93%.

Diferències sectorials i territorials

L'augment de les baixes es dóna en tots els sectors i comunitats, encara que amb notables diferències. En activitats administratives i serveis auxiliars, les jornades perdudes per salut mental i algias representen el 4,8% del total, mentre que en informació i comunicacions no arriben al 2%. Territorialment, el major impacte s'observa a Canàries, les províncies cantàbriques i el nord-oest peninsular, amb creixements que en alguns casos superen el 100%.

L'informe conclou que aquests diagnòstics, més difícils d'objectivar, plantegen desafiaments per al sistema sanitari en termes de diagnòstic, tractament i gestió, i confirmen la creixent rellevància de la salut mental en l'àmbit laboral.